Geografia Econòmica d'Espanya: Agricultura, Indústria i Serveis

La Revolució Verda i Sistemes Agrícoles

La Revolució Verda és un sistema agrícola i ramader emmarcat en el sistema NO sostenible dels països desenvolupats i alguns del tercer món. El seu objectiu és millorar el rendiment, per això utilitzen llavors modificades i no es tenen en compte les variacions autòctones. Els seus factors són:

• Mecanització de les activitats agrícoles.
• Especialització de la producció.
• Ús d'adobs químics, plaguicides, etc., que ha suposat una alta contaminació.
• Ús de llavors alterades genèticament i selecció d'espècies, també en el bestiar.
• Desenvolupament de la indústria.

Agricultura Extensiva: Latifundi

L'Agricultura extensiva (del latifundi) es refereix als conreus de grans superfícies agrícoles. Requereix una inversió de capital, mà d'obra molt reduïda, és molt mecanitzada i és pròpia de zones de secà.

Agricultura Intensiva: Minifundi i Finca Mitjana

L'Agricultura intensiva (minifundi i finca mitjana) té com a objectiu obtenir en el mínim espai la màxima quantitat possible de producció i de gran qualitat. Necessita:

• Mà d'obra.
• Grans inversions de capital.
• Es practica on el terreny és escàs i car.

Distribució Agrària a Espanya

La distribució territorial de la feina agrària a Espanya mostra una clara divisió. Al nord d'aquesta frontera hi predominen les explotacions petites i mitjanes en què les famílies pageses exploten les terres que tenen al seu càrec. Al sud d'aquesta frontera, a Andalusia, Extremadura i Múrcia, hi predominen les grans explotacions (latifundis) i el treball amb treballadors eventuals o temporals.

Paisatge Atlàntic

• Zones: Litoral i prelitoral de la cornisa Cantàbrica i de Galícia.
• Relleu: Zones muntanyoses i relleu accidentat.
• Clima: Oceànic (plujós amb temperatures suaus).
• Cobertura vegetal: Presència de prats, bosc caducifoli (explotat per la seva fusta).
• Agricultura: Poca extensió. Actualment el conreu d'autoconsum ha desaparegut, tot i que el podem trobar a l'interior de Galícia.
• Ramaderia: País Basc, Astúries, Cantàbria. Bestiar boví (llet).
• Estructura agrària: Minifundi (Galícia), en petites explotacions de caràcter familiar o petites empreses, dedicades a la indústria càrnia i lletera.
• Població o hàbitat: Dispersió de la població agrària, en cases de camp o en petits pobles.

Paisatge Mediterrani

• Zones: Litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l'Ebre i Guadalquivir i les Illes Balears, a més d'una petita part d'Extremadura, Ceuta i Melilla.
• Relleu: Zona amb terrenys accidentats, però amb planes litorals.
• Cobertura vegetal/explotació: Malgrat l'existència de terreny forestal, la seva explotació és poc important donada la seva baixa productivitat.
• Clima: Poques precipitacions (irregulars a la tardor), sequeres a l'estiu i temperatures elevades amb estius calorosos i secs i hiverns suaus.
• Agricultura:
  • De secà: Cereals, vinya i oliveres. L'olivera predominant a Andalusia, també a Badajoz i Ciudad Real. També trobem ametllers, garrofers i avellaners.
  • De regadiu: Reg, hivernacles, selecció de plantes i utilització de productes fitosanitaris, productes d'horta primerencs a zones d'Almeria, fruites tropicals (alvocats).
• Ramaderia: Extensiva a les zones de secà (oví i cabrum). A Catalunya, ramaderia intensiva de boví i porcí.
• Estructura agrària: Zones de secà amb explotacions mitjanes, tot i que a Andalusia hi predomina el latifundi. A les planes litorals (Catalunya), parcel·les petites amb conreu intensiu (minifundis).
• Població o hàbitat: Molt nombrosa, sobretot al litoral (molt poblat a la costa).

Paisatge d'Interior

• Zones: Castella i Lleó, La Manxa, depressió de l'Ebre i Guadalquivir, i Madrid.
• Relleu: Zones planes i altitud elevada a la Meseta.
• Clima: Continental, calor a l'estiu i fred a l'hivern, precipitacions escasses.
• Cobertura vegetal: Poc terreny forestal, associat a conreus de guaret, pastures i deveses. En general, són herbacis.
• Agricultura: Conreu de cereals (rotacions de conreus biennals i triennals). Abans el blat era el cereal tradicional, ara es conrea l'ordi, destinat a pastures.
• Ramaderia: Zones de secà amb bestiar (oví). Prop de les grans ciutats, explotacions intensives de ramaderia industrial (porcs, boví). Ramaderia extensiva industrial a Extremadura i Salamanca (porcs, oví i boví).
• Estructura agrària: Zones de secà i al Guadalquivir, on predomina l'agricultura extensiva mecanitzada, trobem latifundis. Zones de regadiu, predomina la propietat mitjana.
• Població: Escassa i molt envellida, conseqüències de l'èxode rural.

Paisatge de Muntanya

• Zones: Altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i elevades i mitjanes del sud.
• Relleu: Zona amb relleu accidentat. El paisatge s'adapta a la insolació i altitud.
• Clima: Fred i precipitacions en forma de neu. El bosc no arriba fins al cim de les muntanyes.
• Cobertura vegetal: Boscos de faig i castanyes (fusta). Pins (paper). També eucaliptus.
• Ramaderia: Bovina i ovina extensiva de transhumància.
• Estructura agrària: Parcel·les petites a les valls i al peu de les muntanyes.
• Població o hàbitat: Escassa, concentrada a les valls en petits nuclis.

Conreus de Secà

Els conreus de secà només es reguen amb l'aigua de la pluja. Representen el 81% de les terres conreades a Espanya. Els més comuns són:

1. Cereals: ordi i blat.
2. Vinyes i oliveres.

• Submeseta Nord: El conreu dominant és el cereal de secà en grans extensions.
• Andalusia: Predomina l'olivera de secà.
• Zona Atlàntica i Mediterrània: Vinya = producció de vins de gran qualitat (Rioja, Penedès, Priorat).

Conreus de Regadiu

El conreu de regadiu és intensiu i es rega independentment de les condicions de les precipitacions. Destaca la producció de fruita i horticultura:

• Cítrics: taronges.
• També importants:

1. Fruites de llavor (pomes, peres...).
2. Fruites de pinyol (cireres).

Són molt competitives en el mercat gràcies a la seva maduració primerenca. Les hortalisses han augmentat el seu rendiment un 40% i poden donar més collita a l'any. Cal esmentar la producció de regadiu en hivernacles (flor tallada).

Política Agrària Comuna (PAC)

La Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea té com a objectius:

• Garantir la seguretat alimentària (control de qualitat).
• Preservació del medi ambient i l'entorn rural.
• Garantir una relació qualitat-preu.
• Abastir-se entre els països comunitaris.
• Fer pujar les rendes agràries.
• Facilitar ajudes econòmiques a joves agricultors i per a agricultors d'edat, com ara assistència a la jubilació.
• Garantir el benestar animal.
• Ajudes davant de catàstrofes naturals.

El Sector Primari Català

El sector primari català es distribueix de la següent manera:

1. Zones de muntanya: Pirineus i Prepirineu. Predomina la ramaderia extensiva, boví i oví de carn o de llet. A la muntanya, els conreus són dedicats a la producció de farratges i blat de moro i correspon a la Catalunya humida (+700 mm precipitació/any).
2. La regió central: S'estén fins a zones de Girona, amb cereal i cereal farratger combinats amb ramaderia intensiva (porcí o boví de carn). Ex: Garrotxa.
3. Zona de Ponent (oest): Conreus de vinya, olivera, fruita fresca. Zona on trobem el 70% de les terres conreades del territori de Catalunya. Agricultura de regadiu procedent del riu Segre i canals d'Urgell i Segarra. Explotacions petites i molt capitalitzades.
4. Delta del Llobregat: Productes d'horta, producció molt massificada, agricultura intensiva i orientada al mercat de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'ampliació de l'aeroport està exercint gran pressió sobre els camps.
5. Delta de l'Ebre: Arròs.
6. Maresme: Productes d'horta, flor tallada.
7. Garrigues: Oli.
8. Alt i Baix Empordà: Fruita dolça.
9. Penedès i Priorat: Vins i caves.

Empresa Multinacional

Les empreses multinacionals són societats de producció o distribució que operen en diversos països. Mantenen la seu central, els centres de recerca i desenvolupament i les funcions de control al país d'origen, mentre que els centres de producció són a diversos països del món. Tenen relació amb la globalització i són capdavanteres en relació amb l'organització, la investigació i el desenvolupament.

Característiques del Sector Quaternari

Les característiques del sector quaternari són:

• Consumeixen poca energia.
• Utilitzen un volum escàs de matèries primeres.
• Necessiten molta investigació.
• Són empreses poderoses.
• Situades a països rics i prop de grans universitats.
• Destaquen les empreses de fabricació d'electrònica, robòtica...

Factors Socials de Localització Industrial

Els factors socials que influeixen en la localització industrial són:

• Existència d'una classe empresarial organitzada.
• Disposició de mà d'obra nombrosa, barata i poc conflictiva.
• Proximitat als centres on es prenen decisions polítiques.
• Proximitat a llocs on es disposa de crèdits (bancs).

Factors Espacials de Localització Industrial

Els factors espacials que influeixen en la localització industrial són:

• Proximitat de les matèries primeres.
• Disponibilitat d'energia.
• Proximitat al mercat.
• Presència de bones comunicacions.
• Cost de transport.
• A prop de zones franques i amb poca pressió fiscal.

Nous Països Industrialitzats (NPI)

Els Nous Països Industrialitzats (NPI) són països que, gràcies a la deslocalització de les indústries, han protagonitzat un gran creixement industrial en els darrers anys (Taiwan, Tailàndia, Filipines, Xina, Índia). Es caracteritzen per:

• Mà d'obra abundant, barata i ben preparada.
• Polítiques autoritàries i totalitàries.
• La seva economia depèn de l'exterior i de l'exportació.

Objectius d'Empreses Espanyoles i Catalanes

Els objectius clars de les empreses espanyoles i catalanes són:

• Augmentar l'IPI (Índex de Producció Industrial).
• Formar xarxes d'empreses mitjanes.
• Ser competitius amb productes d'última generació amb la indústria punta a base de científics i tècnics industrials qualificats i una inversió en R+D.

Parc Tecnològic

Un parc tecnològic és un polígon industrial en el qual es concentren empreses que treballen en tecnologia avançada, molt ben comunicats i a prop d'universitats.

Deslocalització Industrial

La deslocalització és un moviment que fan algunes empreses i que consisteix a traslladar alguna de les seves indústries a països on els costos laborals són inferiors, amb mà d'obra barata i abundant, per pagar menys impostos i tenir menys pressió fiscal.

BRICS o G5

BRICS o G5 és el resultat d'unir les inicials de Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, que estan tenint un creixement econòmic intens i que actuen d'una manera coordinada celebrant reunions en què adopten polítiques comunes.

Sòl Industrial

El sòl industrial es refereix a àrees o parcel·les de terra exclusives per a la indústria.

Polígon Industrial

Un polígon industrial és una àrea on es localitzen les empreses i les indústries, normalment a la perifèria, buscant avantatges com les bones comunicacions i la disponibilitat d'un bon espai.

Localització de la Indústria a Espanya

La localització de la indústria a Espanya es concentra en diversos eixos:

L'Eix de la Vall de l'Ebre

Connecta l'àrea del País Basc amb la catalana (Lleida) a través dels nuclis industrials de Saragossa i Logronyo.

L'Eix Corredor Mediterrani

Uneix la regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya. S'allarga fins a França i connecta amb l'eix mediterrani europeu que arriba fins al nord d'Itàlia. L'arc mediterrani connecta amb l'eix industrial tradicional europeu que anirà des del Regne Unit fins al nord d'Itàlia. Aquest espai industrial s'anomena Banana Blava.

Evolució Urbana i Immobiliària (1960-2008)

L'evolució urbana i immobiliària ha estat la següent:

• Durant els anys 60, comença un desenvolupament industrial, una expansió de nuclis urbans i la construcció de barris dormitori.
• Als anys 70, es produeix una disminució de l'expansió urbana.
• Als anys 80, es dona el ressorgiment de noves edificacions industrials i habitatges.
• Als anys 90, l'abarament dels préstecs immobiliaris i més oferta d'habitatges fan augmentar el preu dels habitatges (bombolla immobiliària i especulativa).
• Entre els anys 90 i 2000, l'arribada de la immigració estrangera fa necessària l'oferta de nous habitatges.
• Entre el 2007 i 2008, la crisi financera mundial afecta la construcció. S'acaba el crèdit disponible per a la compra d'habitatges (no es donen hipoteques).

Producte Nacional Brut (PNB)

El PNB (Producte Nacional Brut) és el total d'ingressos obtinguts per la població resident d'un país en un any.

Producte Interior Brut (PIB)

El PIB (Producte Interior Brut) és el valor de la producció total que es fa a l'interior d'un país.

Característiques Principals del Comerç

Les característiques principals del comerç són:

• Forta concentració de la demanda en zones urbanes i industrials.
• El gran volum de demanda permet l'especialització creixent del comerç.
• Activitat global: es realitzen intercanvis a gran distància.
• Es fan estudis comercials.
• Necessita intermediaris: agents comercials, transportistes...
• Les grans empreses són multinacionals que dominen el procés de comercialització.

Activitat Comercial a Catalunya

L'activitat comercial a Catalunya es caracteritza per:

• Es dona una combinació entre petit comerç de botiga especialitzada amb servei personalitzat i de qualitat, i grans superfícies comercials.
• A Barcelona és on es concentra la major oferta comercial.
• Caracteritzat per un dinamisme alt.
• L'obertura de grans superfícies ha comportat un creixement global al sector, però ha creat tensions amb el petit comerç.

Funcions del Transport

Les funcions del transport són:

• Satisfan les necessitats econòmiques perquè posen en contacte la producció i el mercat, i fan possible la distribució de béns i serveis.
• Necessitat o desig de desplaçament de les persones.
• Integrar diferents grups socials.

Importància del Turisme

Impacte Social del Turisme

Durant el 1960, el turisme va contribuir a la transformació social, comportant l'arribada de modes noves, costums diferents i formes de vida que eren pròpies de les societats democràtiques i avançades europees.

Impacte Econòmic del Turisme

Durant el 1950/60, el turisme va ser fonamental per a l'economia per l'entrada de divises, amb una alta aportació al PIB. El treball del sector turístic sol tenir una durada estacional i moltes de les ocupacions es consideren banals, cosa que afavoreix els salaris dels cambrers...