Geografia i Demografia d'Espanya

El Territori d'Espanya

L'Estat Espanyol ocupa més de 4/5 parts de la península Ibèrica, la qual té unes condicions:

• Situació dins la zona temperada: amb un clima temperat on es troben masses d'aire tropical i polar.
• Posició entre dues masses d'aigua: l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani. Aquesta posició determina precipitacions al nord-oest, un contrast tèrmic entre un oceà temperat i un mar càlid, i la divisió peninsular en dos dominis climàtics: un d'atlàntic i un altre de mediterrani. Les Illes Canàries formen part d'un domini climàtic subtropical.
• La disposició del relleu: la península està formada per un altiplà central envoltat per serralades i dues depressions; les terres altes. Aquestes altituds fan que hi hagi freds hivernals, glaçades, etc. a Espanya.

La Protecció del Medi Natural a Espanya

La primera llei de protecció d'espais naturals data del 1975. Actualment, es basa en la llei de conservació d'espais naturals i de la flora i fauna silvestres del 1989, on hi ha quatre figures de protecció: parcs, reserves naturals, monuments naturals i paisatges protegits. Cada comunitat autònoma pot tenir la seva legislació. L'estat central es reserva la declaració d'espais maritimoterrestres i la gestió de parcs nacionals.

Els Paisatges d'Espanya

L'extensió de paisatges urbans i industrials ha augmentat a causa del creixement urbà i suburbà, l'edificació i la construcció de carreteres, etc.

El clima, el relleu i les activitats humanes poden ser molt variats i produeixen una elevada diversitat del paisatge:

• Paisatges atlàntics: molta densitat de població i poblament dispers, predominen activitats ramaderes i forestals.
• Paisatges mediterranis: elevada densitat de població, predomini de població concentrada i existència d'importants concentracions urbanes, com ara Barcelona.
• Paisatges mediterranis d'interior: escassa densitat de població, predomini del poblament concentrat on l'única gran aglomeració urbana i industrial és l'àrea metropolitana de Madrid.
• Paisatges de muntanya mediterrània humida: predomina l'explotació ramadera i forestal.

Població i Xarxa Urbana a Espanya

Característiques Generals

La població d'Espanya té característiques que són comunes a les poblacions de la majoria de països de la UE:

• Escàs creixement vegetatiu a causa d'una natalitat baixa i una mortalitat elevada provocada per l'envelliment de la població.
• Baixa fecunditat, que no arriba a l'índex sintètic de 2,1 fills per dona.
• Envelliment de la població, com a resultat de l'escàs creixement vegetatiu.
• Decreixement de les grans concentracions urbanes i difusió de la població per un territori més ample.
• Predomini de la població urbana.
• Increment del creixement migratori, a causa de l'entrada d'immigració de fora de la UE.

Dinàmica de la Població: Natalitat, Mortalitat i Fecunditat

Espanya és l'estat del sud europeu, amb Grècia i Portugal, on la fecunditat ha disminuït més entre 1980 i 2000. El 1980 hi havia 2,2 fills per dona, i el 2002 va disminuir a 1,25 fills per dona, un dels més baixos del món. A partir del 2000, hi ha una pujada de la fecunditat gràcies a la fecunditat dels immigrants. Aquesta baixa fecunditat explica que la taxa de natalitat es mantingui molt baixa. Això fa que el creixement vegetatiu sigui molt reduït. Gran part de les comunitats autònomes de la meitat nord d'Espanya tenen creixements vegetatius negatius. Els factors que han portat a aquesta situació de la dinàmica demogràfica són l'augment de l'edat de les dones en tenir el primer fill i la disminució del nombre de fills per família a causa de la inestabilitat laboral, els estudis dels joves i la manca d'una protecció social suficient (guarderies, etc.) que facilitin que tenir fills no sigui una càrrega econòmica excessiva.

Estructura per Edats de la Població Espanyola

El procés d'envelliment de la societat espanyola s'ha anat produint d'una manera gradual durant el segle XX per la suma de dos factors: l'allargament de l'esperança de vida i la disminució de la natalitat. Entre 1950 i 1970 hi va haver una excepció. A partir del 1975, disminueix la natalitat i l'esperança de vida continua alta fins al 1980, que s'accelera. L'índex d'envelliment espanyol és d'1,18.

Els Moviments Migratoris a Espanya

La immigració més nombrosa és la de Sud-amèrica. La immigració de la UE són persones que realitzen feines qualificades en el sector terciari, i persones que volen una millor qualitat de vida. La immigració de fora de la UE és per motius de pobresa i volen trobar oportunitats de treball i de progrés social i econòmic en països desenvolupats. El model més estès de la immigració extracomunitària és l'individual: homes sols que cerquen feines i amb el temps volen reagrupar la família. Sovint, la mà d'obra que immigra és femenina. Molta població sud-americana immigra a Espanya per l'idioma, que ja el coneixen, i la cultura. La immigració és beneficiosa per a l'economia espanyola. Els sectors que ocupa la immigració són: el sector terciari i, després, el primari. Principalment, la immigració s'instal·la en zones econòmicament dinàmiques, com Catalunya i Madrid.

La Distribució de la Població al Territori Espanyol

El procés secular continua sent, a principis del segle XXI, globalment vàlid com a model de distribució de la població espanyola, tot i que s'han introduït algunes matisacions.

Les zones de màxima densitat estan a la perifèria peninsular i a les illes, excepte Madrid. Les zones més poblades corresponen a la costa central catalana, la costa de la Comunitat Valenciana i Múrcia, les ries baixes gallegues, les províncies marítimes del País Basc, Madrid i les Illes Canàries. Contràriament, a l'interior de la península la densitat de la població no arriba als 25 hab./km².

Entre comunitats hi ha intercanvis de població a causa de la migració.