Geografia: Conceptes i Formació del Relleu Peninsular

Examen de les Unitats 1 i 2

Conceptes Fonamentals de Geografia

• Depressió: Es defineix com un terreny deprimit entre muntanyes; generalment són d’origen tectònic, produïdes per falles que han provocat l’enfonsament d’un bloc de l’escorça.
• Delta: Terreny localitzat a la desembocadura d’un riu, format per l’acumulació de dipòsits sedimentaris al·luvials. Acostuma a tenir forma triangular.
• Falla: Discontinuïtat que es forma a causa de la fractura de grans blocs de roques a la Terra quan les forces tectòniques superen la resistència de les roques.
• Mapa: Abstracció simbòlica que es fa sobre algun fenomen real que vol ser explicat, analitzat, interpretat i valorat. És una simplificació de la realitat.

La Depressió Prelitoral Catalana

La Depressió Prelitoral Catalana és una unitat de relleu a Catalunya. Se situa entre les dues Serralades Costaneres Catalanes: la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral.

Depressions de l’Ebre i del Guadalquivir

Semblances

Totes dues eren conques o fosses prealpines que, després de l'orogènesi terciària, van quedar entre les noves serralades i els massissos antics. Les dues tenen forma triangular i van ser emplenades per potents gruixos de sediments de l'era terciària i quaternària. Són relleus pràcticament horitzontals en els quals els rius han obert valls.

Diferències

La depressió de l'Ebre és paral·lela als Pirineus. Es troba tancada per aquests, pel Sistema Ibèric i per la Serralada Costanera Catalana. Va estar primer ocupada pel mar, però després es va tancar, transformant-se en un gran llac fins a finals de l'era terciària. Té dipòsits marins i continentals.

La depressió del Guadalquivir és paral·lela a les Serralades Bètiques i es troba delimitada per Sierra Morena i per l'oceà Atlàntic, al qual s'obre. Va estar primer ocupada pel mar. Després es va convertir en un llac litoral o albufera i, més tard, per rebliment, en maresmes pantanoses. Hi predominen els materials argilosos sobre els calcaris.

La formació geològica del relleu peninsular

• A l’era primària: Es va produir un moviment orogènic hercinià. Durant aquest moviment es van crear importants sistemes muntanyosos formats per roques metamòrfiques. El relleu va ser atacat per l’erosió, formant-se sòcols. A l’oest es va formar el massís hespèric, format per roques silíciques.
• A l’era mesozoica: Els materials dels relleus hercinians de l’era primària van ser erosionats i dipositats al fons del mar amb restes d’animals marins. Aquests dipòsits marins van estar sotmesos a grans temperatures i pressions a causa del pes i es van formar les roques calcàries.
• Al període terciari: A causa de l’impacte d’un meteorit, es produeixen moviments de plaques que van canviar el relleu. El moviment alpí no va poder plegar els antics materials dels sòcols hercinians, de manera que es van fracturar i dislocar: alguns blocs van quedar drets però altres es van enfonsar, donant lloc a la formació de serralades i depressions. L’antic sòcol es va fracturar en dos altiplans: la Meseta nord i la Meseta sud. Van aparèixer trencaments per l’aixecament de blocs de l’antic sòcol que van formar falles, depressions i horsts. El resultat dels moviments del sòcol són els Montes de Toledo i el Sistema Central, formats per materials molt durs.
• Plegaments i col·lisions:
  • Les grans pressions van provocar el plegament dels materials sedimentaris (es pleguen perquè són més tous, com argiles i calcàries) dipositats als vorals dels sòcols hercinians. Es van formar el Sistema Ibèric i part de la Serralada Cantàbrica.
  • La col·lisió entre plaques també va plegar dipòsits de materials i van fracturar i aixecar part dels sòcols que les comprimien. Així es van formar els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Serralades Litorals Catalanes.
• Al període quaternari: Es va produir la formació de les depressions.