Geografia de Catalunya: Relleu, Rius, Clima i Paisatge Natural
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,33 KB
El Relleu de Catalunya: Formes i Unitats Principals
El relleu de Catalunya té formes molt diverses, tot i que predominen les elevacions muntanyoses.
Principals Unitats del Relleu Català
El Pirineu: Axial i Prepirineu
Una gran serralada formada durant el plegament alpí, en la qual diferenciem dues unitats importants: el Pirineu axial i el Prepirineu.
Les Serralades Costaneres: Litoral i Prelitoral
Una sèrie d’unitats de relleu paral·leles a la costa, entre les quals diferenciem dues alineacions muntanyoses –les serralades Prelitoral i Litoral– i dues planes –la plana Litoral, situada a la costa, i la Depressió Prelitoral, situada entre les dues serralades.
La Depressió Central: Conques i Altiplans
Forma part de la depressió de l’Ebre. És una plana composta per una sèrie de conques, com la plana de Vic, i altiplans, com el de la Segarra, situats entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral.
Altres Unitats de Relleu Destacades
La Serralada Transversal
Un conjunt de valls profundes i muntanyes d’altitud mitjana que serveixen d’enllaç entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral.
La Plana de l'Empordà
Una plana litoral situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya.
El Delta de l'Ebre
Es troba a la desembocadura del riu Ebre.
La Costa Catalana: Alta i Baixa
La costa catalana és poc accidentada, encara que hi podem diferenciar la costa alta, en la qual el relleu acaba al mar de manera abrupta i amb penya-segats, i la costa baixa, en què el contacte entre la terra i el mar és suau, amb les platges com a transició.
Els Rius i Llacs de Catalunya: Xarxes Hidrogràfiques
Els rius catalans, tret de la Garona, desemboquen al Mediterrani i s’agrupen en tres xarxes hidrogràfiques:
Xarxa Pirineu-Ebre
Integrada per l’Ebre i els seus afluents, dels quals el Segre és el principal.
Xarxa Pirineu-Mediterrània
Formada pels rius que neixen al Pirineu central, com el Llobregat i el Ter.
Xarxa Mediterrània
Composta pels rius que neixen a la Serralada Prelitoral, com el Besòs.
Els rius que neixen al Pirineu són més llargs i cabalosos, perquè es nodreixen del desglaç de les neus pirinenques a la primavera i de pluges copioses. En canvi, els rius que neixen a prop de la costa són més curts i menys cabalosos.
Llacs de Catalunya: Origen i Tipus
Al Pirineu abunden els llacs d’origen glacial, però en altres indrets de Catalunya hi ha llacs d’origen càrstic, com l'Estany de Banyoles. També hi ha llacunes litorals formades per l’acció dels rius.
El Clima de Catalunya: Tipus i Característiques
Catalunya es troba a la zona climàtica de domini mediterrani, però l’existència d’un litoral llarg i de formes de relleu diverses permet diferenciar diversos tipus de clima:
Clima Mediterrani Litoral
Es caracteritza per unes temperatures moderades.
Clima Mediterrani de l'Interior o Continental
Es caracteritza per hiverns freds i estius càlids, i té les temperatures més suaus durant la primavera i l’estiu.
Climes de Muntanya a Catalunya
A les àrees de muntanya, a més, podem distingir un clima alpí per damunt dels 2.300 metres, un clima subalpí a partir dels 1.500 metres i un clima mediterrani de muntanya.
El Paisatge de Catalunya: Diversitat i Transformació
A Catalunya hi ha una gran diversitat de paisatges naturals, tot i que cada vegada són més reduïts per la intensa urbanització del territori. Les diferències de temperatura i de precipitacions expliquen la diversitat de paisatges naturals que hi ha, que d’acord amb les precipitacions podem agrupar en dues zones diferenciades:
La Catalunya Humida
Inclou les muntanyes del nord del país. Hi predominen, segons l’altitud: els prats alpins, els boscos d’arbres de fulla perenne (com l’avet) i els boscos de fulla caduca, com el roure i el faig, adaptats al clima mediterrani de muntanya.
La Catalunya Seca
Trobem dues àrees diferenciades:
Àrea Costanera
On predomina el bosc d’alzines i de pins, al nord, i la màquia, al sud.
Àrea Interior
En què la vegetació de carrasques i de garrigues està més ben adaptada a les condicions climatològiques.
Paisatge Agrícola Mediterrani
Al costat d’aquests paisatges naturals, els conreus tradicionals, com la vinya i l’olivera, van configurar un paisatge agrícola mediterrani, que coexisteix amb grans plantacions d’arbres fruiters i granges de ramaderia intensiva.