Geografia de Catalunya: Paisatge, Urbanisme i Demografia

Unitats de paisatge i territori

Què és una unitat de paisatge?
És una part del territori amb característiques homogènies que la diferencien d’altres zones. Es defineix per la combinació d’elements naturals (relleu, clima, vegetació) i humans (activitats econòmiques, poblament).

Diversitat de paisatges a Catalunya

Per què n’hi ha tantes a Catalunya?
Per la gran diversitat de relleu, clima i activitats humanes en un territori petit, que genera paisatges molt variats.

La banalització del paisatge

Què és la banalització del paisatge?
La banalització del paisatge és el procés pel qual diferents territoris acaben tenint un aspecte similar i perden els seus trets propis i identitaris.

Conceptes clau d'urbanisme

Conurbació
És la unió física de dues o més ciutats que, a causa del creixement urbà, acaben formant un espai continu, tot i mantenir municipis diferents.

Eixample
És una ampliació planificada d’una ciutat, normalment amb carrers amples i traçat regular, construïda fora del nucli antic per permetre el creixement urbà.

Ciutat global
És una gran ciutat amb influència econòmica, política i cultural a escala mundial, que actua com a centre de decisió i connexió dins de la globalització.

Demografia: Natalitat i fecunditat

Diferència clau entre taxes

Diferència clau: Taxa de fecunditat general i Taxa de natalitat
La taxa de natalitat es calcula sobre tota la població, mentre que la taxa de fecunditat general només es calcula sobre les dones en edat reproductiva; per això és un indicador més precís de la capacitat reproductiva real.

Expansió urbana i àrees metropolitanes

Semblances
Totes dues són formes d’expansió urbana que agrupen diverses ciutats o municipis connectats funcionalment (mobilitat, economia, serveis).

Àrea metropolitana
És un conjunt format per una ciutat principal i els municipis del seu entorn que hi estan fortament vinculats econòmicament i socialment. No cal que hi hagi continuïtat física total; el que importa és la dependència funcional.

Conurbació
És la unió física i contínua de dues o més ciutats que, en créixer, acaben tocant-se, encara que administrativament siguin municipis diferents.

Diferència clau
L’àrea metropolitana es defineix per la relació funcional; la conurbació per la continuïtat física del nucli urbà.

Evolució de la fecunditat a Catalunya

Augment de la fecunditat (1995-2010)

Quins factors expliquen l’augment de la taxa general de fecunditat a Catalunya entre 1995 i 2010?

L’augment es va produir principalment per l’arribada massiva d’immigració jove en edat fèrtil, especialment entre el 2000 i el 2008. Moltes dones immigrants tenien taxes de fecunditat més altes que la població autòctona, fet que va fer pujar la mitjana. També va influir una etapa de creixement econòmic i estabilitat laboral abans de la crisi del 2008, que afavoria tenir fills.

Descens de la fecunditat (2015)

Per què va disminuir cap al 2015?

La disminució s’explica per la crisi econòmica iniciada el 2008, que va provocar atur, precarietat laboral i incertesa econòmica. Això va retardar o reduir els naixements. A més, es va reduir l’arribada d’immigració i la població femenina en edat fèrtil va començar a disminuir, fet que també va fer baixar la taxa.

Factors de la fecunditat baixa a Catalunya

Actualment, la taxa se situa en l'1,4. Els factors principals són:

• Retard de la maternitat.
• Precarietat laboral i alt cost de l’habitatge.
• Dificultat de conciliació familiar.
• Ús d’anticonceptius.
• Canvi de valors (prioritat als estudis i la feina).

Comparació amb la primera transició demogràfica

Abans la natalitat era alta per necessitat econòmica i manca de control reproductiu. Ara és baixa per decisió voluntària i factors socioeconòmics.

Índex de reemplaçament generacional

És el nombre mitjà de fills per dona necessari perquè una població es mantingui estable a llarg termini, sense créixer ni disminuir, sempre que no hi hagi migracions.

Models d'urbanització i xarxes urbanes

Diferència en el procés d’urbanització

Als països desenvolupats, la urbanització va ser gradual i vinculada a la industrialització (segles XIX-XX). Les ciutats van créixer amb planificació, infraestructures i serveis. Actualment, el creixement és lent i sovint es produeix suburbanització (expansió cap a la perifèria).

Als països subdesenvolupats, la urbanització és ràpida i recent (segona meitat del segle XX). El creixement és molt accelerat, sovint sense planificació ni serveis suficients, i genera barris marginals i dèficits d’infraestructures.

Tipus de xarxes urbanes

• Xarxa lineal: Tot el creixement se situa en una línia recta.
• Xarxa monocèntrica: Hi ha una ciutat principal i la resta en depenen.
• Xarxa policèntrica: Existeixen diversos centres urbans equilibrats.