Geografia de l'Antiga Grècia: Regions i Característiques

Geografia de Grècia: Presenta un relleu d'elevades muntanyes separades per estretes valls. Les terres interiors eren de clima fred, poc plujós i poc productives, fent així que els habitants haguessin d'anar a zones costaneres. Els rius més importants són el Peneu (al Peloponès). Amb poca vegetació excepte als boscos i les planes d'herba que permetien la cria de cavalls, les terres eren rocalloses i seques, ideals per a la vinya i l'olivera. L'arbre més habitual és el pi blanc. El territori es dividia en 5 zones:

1. Grècia Continental

Situada al nord del país, fent frontera amb els bàrbars. Hi ha dues regions: Èpida i Tessàlia. Més al nord trobem Macedònia i Tràcia (considerades bàrbares fins al segle IV a.C., Imperi d'Alexandre).

2. Peloponès

Situat a la península del sud del país. En època clàssica, estava format per: Acaia, Èlida (on hi havia Olímpia), Arcàdia (regió boscosa), Messènia (càlid i fèrtil), Argòlida i Lacònia (Esparta).

3. La Grècia Insular

Grècia té més de 2000 illes al Mar Egeu: Illes Cíclades (Delos i Miconos) i l'arxipèlag del Dodecanès. Altres illes importants són Creta (la més gran de totes), Eubea i les illes Jòniques, que se situen al Mar Jònic.

4. Àsia Menor (Magna Grècia)

L'Àsia Menor era la plana litoral de l'actual Turquia. Es destaca el port central de Jònia, poblada per gent de l'Àtica, on es fundaren ciutats com: Milet, Efes, i Halicarnàs. La zona meridional d'Itàlia i una part de l'illa de Sicília és la Magna Grècia, fent referència a la magnitud del territori.