Geodinàmica Interna: Convecció, Punts Calents i Subducció

Corrents de Convecció: Motor de l'Activitat Interna de la Terra

L'activitat interna de la Terra es deu a la gran quantitat d'energia tèrmica acumulada a l'interior, la qual cosa produeix moviments convectius.

Els moviments de convecció consisteixen en corrents ascendents i descendents a l'interior d'un fluid. El fluid calent s'expandeix, en disminueix la densitat i tendeix a surar en un medi més dens, formant corrents ascendents, mentre que el fluid situat més amunt està més fred i la seva major densitat l'empeny a enfonsar-se, de manera que crea corrents descendents.

En el cas de la Terra, el nucli metàl·lic és més dens que el mantell rocós; per això no es barregen, encara que entre tots dos hi ha una situació de convecció teòrica.

Corrents de Convecció i Punts Calents: Formació Geogràfica

El mantell es comporta com un material plàstic, semblant a la plastilina, i presenta el fenomen de la solifluxió (material sòlid que pot fluir molt lentament).

Aquest fet origina corrents de convecció que generen plomalls tèrmics (material calent) que, en arribar a la superfície, originen punts calents. Aquests punts calents originen:

• Dorsals Oceàniques

  Es produeix entre dues plaques oceàniques. El punt calent fa pressió i, com a conseqüència, aixeca les dues vessants de les plaques, originant serralades volcàniques (acostumen a ser submarines). Al centre es crea una depressió anomenada rift (zona de separació entre les dues plaques). A la zona del rift, sorgeix material del mantell i es crea nova escorça oceànica.

• Altiplans Continentals

  El punt calent se situa sota la litosfera continental. Es produeix un fenomen anomenat rifting.

  El rifting consisteix en el fet que el punt calent té dificultats per sortir perquè la litosfera continental és més gruixuda i provoca un bombament de les roques, amb la qual cosa s'origina un altiplà.

  Si el punt calent té prou força, pot arribar a separar continents (Pangea es va trencar així). Si el plomall no té prou força i afluixa, els materials es refreden i s'enfonsen, de manera que es genera una conca sedimentària, ja que es produeix el fenomen de la subsidència tèrmica (enfonsament per refredament).

• Arxipèlags Volcànics

  Un punt calent se situa sota la litosfera oceànica en un punt en què és molt prima, per tant, aviat la trenca. Això origina un conjunt de volcans (arxipèlag volcànic), ja que no pot originar només un volcà en produir-se moviment de les plaques sobre el plomall. El plomall, en arribar a la base de la litosfera, s'expandeix horitzontalment, es refreda i comença a descendir.

La Subducció: Enfonsament de Plaques Oceàniques

La litosfera oceànica es va refredant a mesura que s'allunya de la dorsal (punt calent) i acaba enfonsant-se per subsidència tèrmica.

S'enfonsa en aquell punt que troba una altra placa, que pot ser oceànica o continental. La placa que s'enfonsa, oceànica, s'anomena subduent i la que queda per sobre, cavalcant. En el punt que la placa subduent es doblega i s'enfonsa, es crea una fossa oceànica, on s'acumulen sediments; els quals, per la pressió, poden ser empesos cap a la placa continental (si la cavalcant és continental). Aleshores, aquests sediments formen un prisma d'acreció.

La placa subduent, en enfonsar-se, crea un pla inclinat, el pla de Benioff, on es produeixen sismes. En fondre's quan s'introdueix al mantell, pot generar volcans. Finalment, l'empenyiment de la placa subduent sobre la cavalcant pot produir serralades, anomenades orògens tèrmics. Exemple: la serralada dels Andes.