El Genocidi Cultural Franquista: Persecució i Ressorgiment del Català

Entre els anys 1939 i 1975, la dictadura franquista va intentar dur a terme un autèntic genocidi cultural. Durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil, la persecució del català va ser intensa i sistemàtica, sobretot fins al 1962.

La Repressió Lingüística i Cultural Franquista

El règim va imposar una prohibició gairebé total de l'ús públic del català, afectant múltiples àmbits:

• Prohibició de l’edició de llibres, diaris o revistes en català.
• Restricció de la transmissió de telegrames i les converses telefòniques en català.
• Exhibició de pel·lícules i representació teatral exclusivament en castellà.
• Emissions de ràdio i televisió únicament en castellà.
• Documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil exclusivament en castellà; la feta en català es considerava nul·la de ple dret.
• Senyalització viària i comercial, publicitat i, en general, tota la imatge exterior del país en castellà.

Aquesta situació es va agreujar amb una forta immigració procedent de la resta d’Espanya en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana podia oferir estructures urbanístiques i educatives adequades, fent encara més difícil la situació del català.

Etapes de la Repressió del Català (1939-1951)

La repressió de la llengua i la cultura catalanes durant la postguerra va passar per diverses etapes clau:

• 1939-1945: L'etapa més dura i violenta. Pretenia la substitució cultural completa.
• 1945-1947: Relaxació relativa. Un cop va quedar clar que els aliats no acabarien amb el franquisme, el règim es va sentir més segur i la persecució va deixar de ser tan violenta.
• 1947-1951: Dilució de la catalanitat. El franquisme va procurar diluir la catalanitat a base d’afavorir els aspectes folklòrics de la cultura catalana.

Resistència Cultural i Lingüística Catalana

Malgrat la repressió, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar tant a Catalunya i les Illes Balears com a la resta de territoris de parla catalana.

La Lluita des de l'Exili i la Clandestinitat

En àmbits més formals, escriptors, intel·lectuals i gent compromesa van lluitar des de l’exili i des de la clandestinitat per preservar una mínima normalitat cultural. Van promoure publicacions, tertúlies, classes de llengua i van continuar escrivint, mantenint així la flama de la llengua i la literatura.

Molts escriptors formats en l’època anterior, alguns d’ells des de l’exili, com Josep Carner, Mercè Rodoreda i Pere Calders, van escriure obres de gran relleu.

El Ressorgiment Cultural dels Anys 60

A començaments dels anys 60, el règim va començar a afeblir-se, i tot un seguit d’iniciatives culturals van començar a emergir amb una gran força:

• El fenomen de la Nova Cançó.
• Publicacions periòdiques en català com “Serra d’Or” o la revista infantil “Cavall Fort”.
• Creixement del món editorial amb l’aparició de noves editorials i l’increment notabilíssim de títols en català.
• L’arribada del català a la televisió gràcies a la desconnexió de TVE a Catalunya.
• La creació de l’Assemblea de Catalunya.