La Gènesi dels Valors Morals: Una Anàlisi de Nietzsche

(i) L’home fa grans construccions conceptuals. (ii) No les fa perquè tingui una inclinació vers la veritat en si o el coneixement pur. (iii) Els nostres conceptes no descriuen com de fet és el món en si mateix, sinó que reflecteixen el que nosaltres mateixos hi posem.

a «antropomòrfica»: que reflecteix la natura o l’acció humana.

b «metamorfosi»: la transformació d’una cosa en una altra

(i) Explica/interpreta la metàfora de la “catedral de conceptes”: el caràcter inestable dels fonaments de la catedral vol assenyalar que els nostres conceptes no descansen en fets objectius, sinó que reflecteixen la pròpia activitat humana. (ii) Aquesta explicació es vincula amb alguns dels elements bàsics de la negació nietzscheana de la veritat de l’objectivitat del coneixement: a) no hi ha inclinació vers la veritat o el coneixement pur, tota inclinació està vinculada al plaer; b) el paper de les convencions socials en l'estipulació de les normes de la veritat; c) l'explicació genètica d'aquestes convencions; d) l’explicació nietzscheana de la gènesi del llenguatge i el

seu caràcter metafòric.

(i) En aquest text Nietzsche descriu un dels aspectes en què es contraposen la moral noble i la moral dels esclaus: (ii) la moral noble sorgeix espontàniament, com l’afirmació d’un mateix; (iii) en contraposició a això, la moral dels esclaus sorgeix només com a reacció, (iv) allò que provoca aquesta reacció és el ressentiment en vers els nobles.

a «ressentiment»: sentiment hostil que es dirigeix vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.

b «espontàniament»: partint d’un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

(i) Nietzsche intenta explicar la gènesi d’algunes nocions morals bàsiques. (ii) Caracterització de la moral noble i de la moral dels esclaus. (iii) Característiques de la revolta dels esclaus: inversió dels valors “bo” i “dolent”; paper del ressentiment en aquesta inversió.