Gènesi i Constitució de l'Estat Democràtic i de Dret

1.1. El naixement de l'estat modern

La gènesi de l'estat modern

• Estat: orígens al segle XV, no adquireix els trets característics fins les revolucions liberals, constitució de l'estat de dret.
• Designa un conjunt d'institucions en les quals hi ha dipositat el poder polític, i mitjançant les quals es governa i controla un territori extens definit i delimitat geogràficament.
• Entitat despersonalitzada

Definició

L'Estat és l'organització política d'un poble a l'interior d'un territori limitat per fronteres que es caracteritza davant d'altres institucions per posseir el monopoli de la violència física legítima, per dirigir i organitzar el funcionament de la societat en totes les seves esferes i per assumir el paper de regulador de les relacions i canalitzador dels conflictes de la societat. Estarà format per les institucions polítiques, el govern, el Parlament, el sistema judicial, els cossos de seguretat i l'Administració.

Trets característics

L'estat modern concentra i unifica el poder polític en una administració que exerceix el monopoli legislatiu i de la violència física legítima.

L'evolució de l'estat modern

• Fase liberal: l'estat liberal de dret. Drets civils
• Fase democràtica: l'estat democràtic i de dret. Drets polítics
• Fase social: l'estat social de dret. Drets socials

L'estat liberal de dret

L'imperi de la llei

Sobirania absoluta (poder monarca) → Sobirania popular (voluntat del poble)

L'Estat es constitueix en les garant de les llei, així com en àrbitre imparcial. Es constitueix en un estat de dret en el qual regeix l'imperi de la llei. Això significa:

• Sotmetiment de tots a la llei
• Igualtat de tots davant la llei
• Ordre constitucional. La Constitució → Carta Magna

La divisió de poders

• Poder legislatiu: s'encarrega d'elaborar les lleis. Parlament.
• Poder executiu: s'encarrega del govern i de l'administració de l'estat. El Govern de l'Estat
• Poder judicial: s'ocupa per vetllar pel respecte i el compliment de les lleis. L'Administració de Justícia.

La legalitat de l'Administració

Significa la necessitat que l'Administració dugui a terme els seus actes de conformitat amb la llei.

La garantia de drets i llibertats fonamentals

L'Estat té la obligació de protegir i garantir un conjunt de drets que són universals i consubstancials a la naturalesa humana. En l'Estat liberal recordem que hi ha dos drets que són fonamentals: la propietat (protegir la vida i les possessions dels ciutadans, mantenir pau i seguretat) i la llibertat (llibertats individuals.)

Insuficiències:

• Dèficit democràtic: dret de vot condicionat per la possessió de propietats i nivell d'educació. Sufragi censatari.
• Dèficit social: el funcionament lliure del mercat en l'economia genera grans desigualtats.

L'estat democràtic i de dret

Meitat del s.XIX i primeres dècades del s.XX → necessitat de reconèixer el dret de vot amb independència del nivell de renda dels individus.

Constitució jacobina 1793 → sufragi universal masculí → no es va dur a terme.

Últim terç dels segle XIX → el sufragisme va mobilitzar dones de diferents classes socials i ideologies a l'entorn d'aquest objectiu comú.

La democratització de l'estat liberal va propiciar la inclusió de les capes més populars dins del concepte de ciutadania, i els va garantir els mateixos drets polítics, que inclouen el de sindicació i vaga.

L'estat social de dret

Convenciment que els drets de primera generació, les llibertats individuals o civils són imprescindibles, però no suficients.

L'Estat ha garantit una segona generació de drets socials, econòmics i culturals sense els quals és impossible una igualtat d'oportunitats. Condicions de vida digna exigeix una mínima justícia social.

Estat → canvi de valors. Contraposa la solidaritat i la cooperació a l'individualisme i la defensa de la competència del liberalisme.

Creació de serveis públics.

Estat → paper de redistribuïdor de la riquesa mitjançant una fiscalitat progressiva. El funcionament del mercat se subordina a les necessitats socials, de manera que l'Estat intervé regulant-lo per evitar situacions d'abús o creant empreses públiques. Estat del benestar

Societat civil → noves organitzacions

L'Administració establirà noves formes de participació dels ciutadans i dels agents econòmics perquè puguin intervenir en la presa de decisions a través d'aquestes organitzacions.

Legitimitat i legitimació de l'estat social

La legitimitat de l'estat social es deriva de ser un estat que es basa en principis de solidaritat i justícia social i que reconeix un conjunt de drets socials. Troba legitimació, és a dir, és acceptat pels ciutadans quan satisfà el conjunt de les necessitats bàsiques de forma eficient.

L'estat del benestar

La constitució de l'estat del benestar

Fase d'experimentació

Bismark 1880 Alemanya → primer projecte de seguretat social

Heller (1891 - 1993) → introdueix els drets socials dins del marc constitucionals → constitució de la república de Weimar.

Consolidació

Crac del 29

Keynes (1883 - 1946) → teoria econòmica → bases pel desenvolupament de l'estat del benestar.

New Deal nord-americà i el "compromís històric" suec són les experiències més destacables.

Expansió

Després de la Segona Guerra mundial es produeix un consens respecte "l'equació keynesiana" → economia mixta de mercat.

Crisi: 2 motius

Greu recessió econòmica provocada per la crisi econòmica del 1973

Augment desmesurat de la despesa pública

La crítica des del pensament liberalconservador

Rawls: defensa reformes de l'estat del benestar

La crítica des de la socialdemocràcia i el neomarxime

(Nozick): proposen desmantellar-lo tornant a l'estat mínim.