Gèneres Trobadorescos: La Lírica Occitana i els Trobadors Catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,58 KB
Els Gèneres Trobadorescos
La lírica trobadoresca va desenvolupar diferents gèneres poètics:
La Cançó
És el gènere amorós per excel·lència i les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) ressegueixen el procés d'enamorament i la fidelitat del trobador respecte a la dama.
La Dansa i la Balada
Són també de temàtica amorosa, però aptes per ser ballades. Mètricament i musicalment es diferencien de la cançó per la presència d'un refrany breu que es va repetint i que va cantant el cor.
L'Alba
Se situa en un moment concret de l'experiència amorosa: el comiat dels amants a la matinada després d'haver passat una nit junts.
La Pastorel·la
Pertany també a l'àmbit de la poesia amorosa, però pren la forma d'un diàleg entre un cavaller i una pastora que és requerida d'amor, normalment en un espai natural.
La Tensó i el Partimen
Són gèneres poètics dialogats en què dos trobadors, reals o fingits, debaten sobre un tema amorós, literari, moral, polític, etc., en estrofes alternes.
El Sirventès
És un gènere de tema moral o polític que els trobadors utilitzen per polemitzar amb un altre personatge o fer-ne la sàtira. Aquesta arma propagandística implicava de vegades escriure una nova lletra sobre una melodia anterior prou coneguda.
El Plany
És l'elogi fúnebre en record del senyor o amic traspassat. Les cançons dels trobadors s'aplegaven en cançoners.
Els Trobadors Catalans
La poesia dels trobadors, expressada en llengua occitana, s'inclou en la història de la literatura catalana perquè, de fet, la lírica trobadoresca va esdevenir un model lingüístic i literari per a tots els poetes europeus, però especialment per als catalans. Fins a la batalla de Muret (1213), els comtats occitans i els catalans van mantenir un fort lligam polític. A partir d'aquesta data, es van mantenir les relacions culturals entre els territoris d'una i altra banda dels Pirineus, i la casa comtal de Barcelona continuava sentint com un patrimoni propi la lírica dels trobadors. De fet, no serà fins als segles XIV i XV que els poetes catalans comencin a evolucionar, tant en l'aspecte lingüístic, adoptant progressivament el català, com en els temes, enriquint o contravenint la filosofia de l'amor cortès. Els autors més destacats que Catalunya aporta a la poesia trobadoresca són els següents:
Guillem de Berguedà (c. 1138 - c. 1196)
Destaca pels seus sirventesos. S'ha fet especialment famós el que blasma el marquès de Mataplana, lloat després pel mateix trobador en el moment de la seva mort, en un plany que també s'ha fet cèlebre.
El Rei Alfons I el Cast (1154-1196)
Primer rei de la Corona Catalanoaragonesa i anomenat també el Trobador, perquè ell mateix va compondre cançons.
Guillem de Cabestany (c. 1162 - c. 1212)
Trobador rossellonès cèlebre per les seves cançons i també per la vida que se n'explica als cançoners.
Cerverí de Girona (c. 1259 - d. 1285)
Nom poètic de Guillem de Cervera, el trobador català més important de la segona meitat del segle XIII i de qui s'ha conservat un cançoner ampli que toca temes diversos.