Gèneres i Tipologia del Teatre Llatí: De la Palliata al Mim

Orígens del teatre llatí

L'any 240 a.C., Livi Andrònic representa per primera vegada a Roma una obra dramàtica. El tipus de teatre introduït per aquest autor era essencialment una imitació o calc del teatre grec.

Anteriorment, ja existia un teatre indígena lligat a les cerimònies de culte i al ritual (verema, noces, etc.) que es caracteritzava per la improvisació (com els versos fescenins i les saturae).

Tipologia de les obres dramàtiques

En la dramatúrgia llatina trobem diferents subgèneres. Cal tenir en compte que els antics anomenaven “fabula” qualsevol peça teatral.

Diferència entre tragèdia i comèdia (segons Diomedes)

Segons el gramàtic Diomedes, la distinció es basa en:

• Personatges: En la tragèdia s'introdueixen herois, cabdills i reis; en la comèdia, persones senzilles i de condició privada.
• Temes i Desenllaç: En la tragèdia hi ha duels, exilis i morts, amb desenllaços funests. En la comèdia hi ha amors i raptes de donzelles.

La Fabula Palliata

Comèdies fetes a imitació de la comèdia mitjana i nova gregues (finals del segle IV a.C.).

Característiques de la Palliata

• Ambientació: L'acció es desenvolupa sempre a Grècia, amb personatges de nom grec i amb vestuari grec (el pallium).
• Temàtica: Representa les peripècies de la vida privada d'un món burgès, governat per l'atzar, amb una moral convencional.
• Models grecs: Menandre, Dífil i Filèmon.
• Tècniques: Apliquen els principis de la imitatio i la contaminatio.

Personatges constants

SENEX, ADVLESCENS, SERVVS, VIRGO, etc.

La Fabula Togata

Comèdia de costums romans, amb l'acció situada a Itàlia i amb personatges romans o itàlics representants de la petita burgesia, vestits amb la toga.

Aquestes obres representen una reacció contra les palliatae, que havien exhaurit els temes i els personatges grecs.

La Fabula Cothurnata (Tragèdia d'argument grec)

Tragèdies d'argument grec. S’anomenen també fabula cothurnata perquè els actors portaven un calçat alt de tipus grec anomenat coturn.

Característiques escèniques

• Contenen moltes escenes cantades, a diferència dels seus models grecs, ja que el públic itàlic reclamava molta música i un muntatge espectacular.
• El cor, element bàsic en les tragèdies gregues, perdé la força que tenia i esdevingué una mena de comparsa.

La Fabula Praetexta

Tragèdies d'argument romà, històric o mitològic. Els actors vestien la toga praetexta.

La Fabula Atellana

Farsa breu de trets vulgars en què predomina la presa de pèl, l'engany i l'element obscè (similar a la commedia dell'arte). Fou molt popular, de manera que els actors que les representaven eren considerats homes honorables.

No era representada per actors professionals, sinó per ciutadans que improvisaven sobre un fil argumental molt tènue, utilitzant una sèrie de màscares fixes:

• MACCVS: L'imbècil, el pallasso.
• BVCCVS: El badoc, el ruc.
• DOSSENNVS: El geperut astut i intrigant.
• PAPPVS: El vell ridícul.

El Mim o Fabula Planipedia

Representa escenes reals de la vida quotidiana. S’anomena planipedia perquè els actors entraven a escena a peu pla, descalços.

Característiques i actors

• Els actors (homes, archimimus, i dones, archimima) no usen coturns ni màscares, per la qual cosa el gest facial és molt important.
• El públic tenia el dret de veure les mimes despullades al final de la representació.
• En general, els seus actors eren menyspreats per la classe culta de Roma.

Personatges fixos

• STVPIDVS: L'imbècil.
• SANNIO: El que fa ganyotes.