Gèneres Textuals, Registres i Funcions del Llenguatge

Gèneres Textuals

Els gèneres textuals comparteixen trets comuns de format i coneixen tant l'emissor com el receptor. Exemples en l'àmbit periodístic són l'editorial, la notícia i l'entrevista, i en l'àmbit literari, la novel·la i el poema. Cada gènere té esquemes estructurals fàcilment identificables.

Registres Lingüístics

Cada àmbit i gènere estan condicionats per factors concrets i requereixen solucions lingüístiques diferents. Un registre és una varietat funcional d'una llengua definida segons aquests factors:

• Tema: Pot ser general o especialitzat.
• Nivell de formalitat: Determinat per la relació entre emissor i receptor.
• Canal de comunicació: Pot ser oral o escrit, preparat o espontani.
• Propòsit: Segons l'efecte que es vol provocar en el receptor (objectiu o subjectiu).

Funcions del Llenguatge

• Referencial: Se centra en el contingut del missatge.
• Expressiva: Manifesta els desitjos, les emocions i els temors de l'emissor.
• Conativa o apel·lativa: Incita el receptor a reaccionar.
• Fàtica o de contacte: S'usa per iniciar o tancar una conversa i assegurar-se que el canal funciona.
• Metalingüística: El llenguatge s'usa per descriure la llengua o el codi.
• Poètica: Fa recaure l'atenció en la forma del missatge.

Comunicació

L'esquema de la comunicació inclou:

• Emissor: Qui envia el missatge (individual o col·lectiu).
• Receptor: Qui rep i interpreta el missatge.
• Codi: Sistema de signes compartit per emissor i receptor.
• Missatge: Conjunt de signes i informació que es transmet.
• Canal: Mitjà (oral, auditiu, escrit) i suport (telèfon, fax) pel qual s'envia la informació. Pot ser unidireccional o multidireccional.

Isoglosses i Dialectes

Les isoglosses són línies imaginàries que indiquen l'abast geogràfic d'un fenomen lingüístic. La confluència d'isoglosses marca la diferenciació entre dialectes. En el cas del valencià o nord-occidental, les seves característiques s'estenen per una àmplia zona de transició, incloent-hi comarques septentrionals, les Terres de l'Ebre i el Matarranya (Aragó). És erroni establir una frontera dialectal neta per al valencià, i un error interessat fer-la coincidir amb la frontera administrativa. La intercomprensió entre els pobles a banda i banda del riu Sénia és total.