Gèneres Teatrals: De la Tragèdia Clàssica al Musical Modern
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,28 KB
La Tragèdia: Orígens, Característiques i Autors Clàssics
La tragèdia va sorgir del culte al déu Dionís o Bacús en l'antiga Grècia. Es representaven originàriament en els temples. Els tres grans tràgics grecs foren Èsquil, Sòfocles i Eurípides (segle V a.C.).
La seva forma s'adapta a les unitats aristotèliques d'espai, temps i acció. Els seus personatges són d'un rang superior i s'expressen amb un llenguatge elaborat. En la tragèdia es mostren sempre conflictes irresolubles amb una finalitat edificant, en els quals l'ésser humà apareix sempre enfrontat a unes forces invencibles. S'utilitza el pathos, que pretén commoure l'espectador i produir una catarsi. Exemples posteriors d'obres amb elements tràgics o que busquen la catarsi inclouen: Mar i Cel d'Àngel Guimerà i obres de Salvador Espriu (s.XX).
La Comèdia: Humor, Crítica Social i Evolució
La comèdia també va néixer a Grècia, en les festes gregues dedicades al déu Dionís. Era burlesca i cridanera, com les comèdies d'Aristòfanes (segle V a.C.).
En el segle IV a.C. neix la comèdia nova, el principal autor de la qual és Menandre, i destaquen les comèdies de Plaute o de Terenci.
L'acció de les obres no sempre segueix l'esquema de les unitats aristotèliques, i és per això que ha pogut adoptar una gran varietat de formes i de temes. En elles s'imiten conflictes de la vida quotidiana protagonitzats per persones vulgars i corrents. Un tret distintiu i comú a totes elles és el final feliç.
La finalitat de la comèdia és permetre que l'espectador es diverteixi i, per aconseguir-ho, acostuma a mostrar una visió crítica dels comportaments més ridículs.
Frederic Soler: Comèdies Costumistes Catalanes
Frederic Soler (s.XIX) serà un exemple d'escriptor teatral de comèdies costumistes als Països Catalans durant aquest període.
La Tragicomèdia: La Mescla de Gèneres i Tensions
La tragicomèdia: l'autor disposa la tensió dramàtica combinant personatges de diferents classes socials, en situacions alegres i doloroses. També mescla temes profunds i trivials, ja que la tragicomèdia depèn del punt de vista que s'adopti per tractar-lo.
Les obres de Lope de Vega i els"esperpent" (com els de Valle-Inclán) en són exemples reeixits.
El Drama: Gènere Intermedi i Predominant
El drama: és un altre gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Els seus personatges suggereixen la identificació amb les seves qualitats.
Durant el Romanticisme fou el gènere dramàtic predominant. Àngel Guimerà (s.XIX) amb obres com Terra baixa o La filla del mar. També , pseudònim de Frederic Soler.
L'Auto Sacramental: Teatre de Contingut Teològic
L'auto sacramental és una obra dramàtica de contingut teològic. El seu argument és variable, l'acció es desenvolupa sempre en un acte i els personatges desenvolupen una funció al·legòrica. Destaca el segle XVII amb autors com Calderón de la Barca i, posteriorment, Rafael Alberti.
El Teatre Religiós Popular: Tradicions i Celebracions
El teatre religiós de caràcter popular també ha donat lloc a un seguit de representacions nadalenques, de Setmana Santa o relacionades amb el Cicle de l'Assumpció de Maria.
L'Entremès: Peça Curta, Còmica i Costumista
L'entremès és una peça curta en un sol acte, que s'intercalava sempre entre dos actes d'una obra més extensa. Els seus personatges són estereotips. Hi predominen els vulgarismes i els jocs de paraules. Els personatges protagonitzen una trama còmica basada en la burla o bé l'engany i de marcat caràcter costumista.
El Sainet: Evolució de l'Entremès i Tipologies Populars
El sainet va sorgir a partir de l'entremès. És una peça breu formada per diverses escenes juxtaposades, protagonitzades per un gran nombre de personatges que encarnen tipologies populars. Autors destacats són Ramón de la Cruz (s.XVIII) o Carlos Arniches (s.XX).
La Farsa: Humor, Pantomima i Música
La farsa és una representació breu, de gran comicitat, que a més de l'humor verbal inclou pantomimes, pallassades i música, organitzades entorn d'una anècdota còmica. Autors com Ramón del Valle-Inclán i Federico García Lorca en són exemples.
Obres Teatrals Musicals: La Fusió de Gèneres
També trobem algunes obres que combinen el gènere líric amb el dramàtic, on es fusiona música i text: l'òpera, l'opereta i la sarsuela.
El Musical Modern: Ball, Música i Narrativa Contemporània
El musical modern: combina el ball amb la part recitada, cantada o narrada, i incorpora elements de la música rock, jazz, blues, etc.