Gèneres periodístics: Notícia, Crònica i Reportatge

Els titulars

Totes les notícies tenen una manera que les presenta i que resumeix de manera molt sintètica. Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicació: als diaris, internet, ràdio i televisió. Són molt breus i concisos.

La composició

Procediment de creació de paraules a partir de la unió de dos mots amb significat propi. Quan unim dues paraules formen una paraula composta amb significat nou i diferent. Les paraules compostes resultants sempre seran noms, adjectius o verbs.

Origen de les cròniques

A l'època medieval, la guerra era un fet quotidià. Les lluites entre senyors feudals formaven part de la vida de la gent. Varen existir narracions en vers d'episodis bèl·lics que varen ser difoses oralment pels joglars. Gènere historiogràfic o de cròniques, narracions en prosa i pretensió històrica. Les primeres estaven escrites en llatí.

Característiques

• Narren fets contemporanis o immediatament anteriors a l'autor.
• La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
• Presenta uns monarques excel·lents, dotats de totes les virtuts.
• Mostren una visió dels fets basada en la providència.
• Exalten el patriotisme i l'esperit nacional lligats a la dinastia.

L'interès lingüístic i literari de les cròniques és el seu valor com a document històric.

Les quatre grans cròniques

• Llibre dels fets: crònica de Jaume I, narra, de forma autobiogràfica, fets de la vida del rei i les seves gestes importants.
• Crònica de Bernat Desclot: el tema central és la figura i gestes de Pere II el Gran i és la més fidedigna de totes quatre.
• Crònica de Ramon Muntaner: s'ocupa d'una sèrie de monarques, des de Jaume I el Conqueridor fins a Alfons III el Benigne, des d'una òptica molt personal.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: és un relat de l'època de consolidació del poder i d'intrigues de palau.

El conflicte lingüístic

És una situació en què dues llengües es troben en posició desigual en una mateixa societat, dominació política, pressió econòmica i cultural i uns moviments migratoris intensos.

Llengües

• Majoritàries: molts milions de parlants s'expandeixen en territoris on inicialment no es parlaven.
• Minoritaries: nombre de parlants reduït, s'utilitzen normalment en tots els usos socials dins del seu territori.
• Minoritizades: nombre de parlants reduït, no gaudeixen d'un ús normal en tots els àmbits socials dins del seu territori.

Els processos de substitució lingüística

És un procés de canvi pel qual la llengua dominant en una situació de conflicte lingüístic acaba fent desaparèixer la llengua subordinada.

La normalització de la llengua

Procés de canvi pel qual s'intenta recuperar plenament l'ús normal de la llengua amenaçada.

• Establir una normativa lingüística.
• Reconèixer l'oficialitat de la llengua pròpia del país.
• Donar prestigi a la llengua pròpia.
• Introduir l'ús de la llengua en els àmbits ocupats per la llengua dominant.

La crònica

Gènere periodístic informatiu en què el periodista relata un fet d'actualitat que ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoració. Comparteix amb la notícia la inclusió d'informació objectiva.

Estructura

Molt semblant a la notícia. El titular pot tenir una intenció no tan objectiva. El cos de la crònica, la informació es pot organitzar més lliurement i ha d'incloure elements subjectius.

Tipus

• Lloc: on es produeixen (locals, comercials, internacionals).
• Tema: cròniques polítiques, culturals, esportives, artístiques, etc.
• Mitjà de comunicació: escrites o audiovisuals.

La composició culta

La creació de la paraula a partir d'arrels o radicals grecs o llatins. Tots sols no formen mots independents en català. S'utilitzen per designar conceptes relacionats amb la ciència i la tecnologia.

El reportatge

Gènere periodístic que explica de manera àmplia, amb dades i documents diversos, com s'han produït fets o situacions d'interès públic, encara que no siguin notícia d'estricta actualitat.

Estructura

• Titular: una expressió que impacti i atregui la intenció del lector.
• L'entrada: un paràgraf que ha d'acabar de captar l'interès del públic.
• Cos: exposa el contingut principal del reportatge. Els elements complementaris del cos són les il·lustracions i els destacats.

Bernat Metge

Va néixer a Barcelona entre 1340 i 1346. El seu padrastre l'introdueix en la cancelleria de la reina Elionor i en ser coronat Joan I, l'any 1387, és nomenat escrivà del rei, càrrec de màxima confiança. Té una sèrie de privilegis, però és acusat de la mort del rei, per això és processat i empresonat. Després de la seva estada a la presó, va escriure Lo Somni, obra amb la qual pretén convèncer el rei Martí l'Humà de la seva innocència. El rei Joan certifica la mala intenció dels seus perseguidors i li assegura que el seu successor li salvarà l'honor.

Lo Somni

Narra el viatge que en somni fa l'autor al món. L'obra està dividida en quatre llibres diferents:

• Llibre 1: és un diàleg entre Bernat i el rei Joan I.
• Llibre 2: s'aborden les causes de la mort de Joan I i són presentats els seus dos acompanyants: els personatges mitològics Tirèsias i Orfeu.
• Llibre 3: Orfeu narra la seva vida i explica el seu viatge a l'infern.
• Llibre 4: Metge amonesta Tirèsias pel misogin que ha fet en el llibre anterior i fa un elogi de les dones.

Lo Somni és la primera mostra de prosa humanista als Països Catalans.