Gèneres periodístics i estructura de la notícia

Els gèneres periodístics

Segons la intenció comunicativa:

• Gèneres informatius: Tenen la finalitat d’informar la població sobre els fets actuals. Ex: La notícia
• Gèneres interpretatius: Informen i donen alhora les claus per entendre i comprendre els fets. Ex: El reportatge o la crònica.
• Gèneres d’opinió: Valoren allò que s’ha esdevingut i s’hi pronuncien a favor o en contra. Ex: La columna o la crítica

La notícia

És un gènere informatiu que presenta el següent context:

• L'emissor (periodista)
• El receptor (públic)
• La finalitat (informar sobre un tema)
• El missatge (informació que conté)
• El canal (mitjà per on s’expressa)
• El registre (és estàndard i preval la formalitat i la comprensió)
• El tema (L’assumpte què tracta un text)

Gènere i tipologia

• Gènere textual: És la classe de document que neix fruit de les necessitats comunicatives que es generen en les activitats pròpies d’un àmbit social. Ex: Els mitjans de comunicació elaboren notícies, reportatges, entrevistes...
• Tipologia textual: És l’adscripció d’un escrit a un tipus de text segons les característiques lingüístiques que presenta.
• Classificació: Predicitus, argumentatius, descriptius, instructius, narratius i expositius.

Estructura de la notícia

• Titular: Consta del títol, que pot ser temàtic (expressa el tema del text) o remàtic (hi fa un joc de paraules per atreure l’atenció del lector)
• Entrada: És el primer paràgraf del text i té la funció de resumir-ne el contingut. Respon a les 6 preguntes → qui? què? quan? on? com? per què?
• Cos: Exposa de manera ordenada el contingut de la notícia i l’estructura respon a la finalitat comunicativa del text. Solen presentar l’estructura de piràmide invertida (informació més destacada a la menys).

El paràgraf

Unitat del discurs que fa visible l’estructura de la informació i posa de manifest la coherència externa del text. És una unitat visual, que facilita la lectura i una unitat significativa, que presenta un contingut semàntic propi. A més sol presentar una frase temàtica que recull la informació bàsica (al principi, al mig, o al final del text).

Funció: Introducció, desenvolupament i tancament.

Característiques lingüístiques

• Objectivitat: Es marca a través de la modalitat enunciativa, pròpia de la realitat objectiva, el mode indicatiu, presenta el món de la realitat; el present atemporal, anul·la el sentit del temps; l’ús de la 3a persona singular i la presencia d’un lèxic denotatiu, és a dir, neutre, que no te connotacions.
• Claredat: Es concreta amb una sintaxi simple amb frases curtes. Paràgrafs curts, que desenvolupen una idea; eviten mots de difícil comprensió i presenten aposicions, construccions que expliquen mots de registre especialitzat.
• Concisió: S’eviten dades supèrflues, es concentra en la informació i se sintetitzen les dades més rellevants.
• Correcció: Els textos formals segueixen la norma gramatical.