Gèneres Periodístics i Conceptes Lingüístics

Comprensió i Expressió: Gèneres Periodístics

Els gèneres periodístics principals són l'informatiu i el d'opinió.

La Notícia

És el gènere informatiu per excel·lència, ja sigui en periodisme gràfic, oral, visual o multimèdia. Narra un fet real, d'actualitat i d'interès general.

Estructura de la Notícia

• Títol: Presenta la part més important de la informació.
• Subtítol: Apareix immediatament sota el títol i el complementa.
• L'entrada: És el resum que se situa davant del cos de la notícia.
• Cos: És el relat dels fets.
• Titolets: Inserits en el cos del text.
• Fotografies: I altres elements com gràfics i quadres.

L'Entrevista

Conversa a base de preguntes i respostes. Per aquest motiu, s'ha convertit en la base de tots els gèneres informatius.

Tipus d'Entrevista

• Informativa: Centrada en l'opinió de l'entrevistat sobre uns fets d'actualitat.
• Psicològica: Basada en la personalitat de l'entrevistat, que pretén aprofundir en la seva manera de ser.

Estructura de l'Entrevista

• Titular: Que ha de reflectir el contingut del text.
• Un text de presentació del personatge, que ha d'incloure les dades més significatives.
• L'entrevista pròpiament dita.
• Una foto de l'entrevistat.

Lèxic, Llengua i Societat

Sinonímia

És la semblança o igualtat del significat entre dues paraules.

Tipus de Sinonímia

• Totals: Que es poden intercanviar en tots els contextos.
• Parcials: Que només són intercanviables en alguns contextos.

Falsos Sinònims

S'originen en la relació de significat equivocada que s'estableix per la semblança formal d'un dels mots amb un mot d'una altra llengua.

Antonímia

És la relació d'oposició entre els significats de dues paraules que pertanyen a la mateixa categoria gramatical.

Tipus d'Antonímia

• De complementarietat: La negació d'un terme implica l'afirmació del seu contrari, sense que hi hagi la possibilitat d'un terme mitjà.
• D'inversió i reciprocitat: L'existència d'un terme implica la d'un altre terme alhora.
• De gradació: Aquesta antonímia es dona entre els extrems d'una sèrie de mots que es refereixen a diferents estadis d'una qualitat.

Locucions

La llengua s'ha enriquit gràcies a refranys, comparacions, frases fetes i locucions.

Lexicalització

Es parla de lexicalització quan un conjunt de mots s'ha convertit en una unitat lèxica.

Definició de Locució

És una expressió invariable d'ús corrent en la llengua, que té el valor sintàctic i semàntic d'una sola paraula.

Tipus de Locucions

• Nominals
• Adverbials
• Prepositives
• Verbals

Les locucions són substituïbles per una paraula equivalent que fa la mateixa funció sintàctica.

Frases Fetes

Són frases fetes les locucions verbals quan poden funcionar amb plena autonomia sintàctica perquè tenen el verb com a nucli i poden tenir subjecte i complements.

Llengües d'Europa

La majoria tenen origen en una antiga llengua anomenada indoeuropeu. A partir d'aquesta van néixer diverses branques:

• Romàniques (català, espanyol)
• Germàniques (alemany, anglès)
• Cèltiques (bretó, gal·lès)
• Eslaves (búlgar, txec)

Algunes no pertanyen a cap d'aquests grups (les bàltiques: lituà, estonià i letó). Les llengües uralianes (finès, sami, nenets) i llengües altaiques (calmuc, kazakh) es parlen a les zones més orientals d'Europa.

Llengües a Catalunya

Llengües Cooficials

Tenim dues llengües cooficials: la catalana i la castellana. Les lleis catalanes en matèria lingüística pretenen garantir que totes les persones escolaritzades aquí acabin els estudis primaris dominant amb la mateixa competència les dues llengües cooficials. Han anat apareixent en pobles i ciutats altres llengües, parlades per persones que han arribat en onades migratòries.

Bilingüisme

El contacte entre llengües implica el bilingüisme. Hi ha tres classes:

• Individual: Una persona és capaç de fer servir dues o més llengües.
• Social: En un mateix estat o ciutat s'utilitzen dues o més llengües.
• Territorial: L'espai geogràfic queda dividit en dues o més zones delimitades segons els idiomes.

Conflicte Lingüístic

És la confrontació en els àmbits més diversos per l'ús d'una llengua o una altra. Cal distingir entre llengua minoritària, que és la que té pocs parlants, i llengua minoritzada, que és la que es troba en situació de desigualtat.