Gèneres periodístics i bilingüisme: Notícia, reportatge i més

Gèneres periodístics

L'origen del periodisme rau en la necessitat de transmetre informació sobre allò que s'esdevé al món. Parlem de gèneres informatius quan es vol informar de manera objectiva, i de gèneres d'opinió quan es tracta de fer-ne una valoració.

La notícia

És l'exposició dels fets esdevinguts amb un criteri objectiu; no hi ha anàlisi ni valoració.

On és la notícia? Criteris de noticiabilitat

• Proximitat: Allò que és proper sol desvetllar més l'interès en el lector.
• Novetat: Una notícia ha d'informar d'algun esdeveniment que surti de la normalitat. Per això, les "bones notícies" no solen tenir espai en els mitjans de comunicació.
• Actualitat: La vida de les notícies sol ser efímera i, en la majoria dels casos, no va més enllà d'un dia.
• Notorietat: Una notícia ha d'interessar a un conjunt ampli de la població; es considera notícia tot allò que afecta la vida de les persones que gaudeixen d'una notorietat.
• Rellevància: Les conseqüències que un esdeveniment o actuació pot tenir per als lectors és un element determinant perquè sigui notícia.
• Suspense: Hi ha notícies que exigeixen una continuïtat informativa perquè la successió d'esdeveniments pot modificar la resolució final.

Premsa groga

Premsa sensacionalista que inclou informació detallada sobre accidents, crims, adulteris i embolics públics.

Reportatge

Text expositiu que explica uns fets que el periodista ha presenciat o indagat directament. S'hi desenvolupa un tema general que s'ha de contextualitzar amb dades fiables.

Característiques del reportatge

1. Els esdeveniments s'hi han d'exposar amb objectivitat.
2. Ha d'aportar una informació que sigui novetat.
3. Ha de tenir un estil dinàmic i viu.

Crònica

Informació d'uns fets elaborada a partir de la impressió personal del periodista, que es troba al lloc on s'ha produït. Es relaciona directament amb la notícia, però s'hi dóna un punt de vista personal.

Bilingüisme

Les causes que han contribuït a l'extensió del multilingüisme poden ser: econòmiques, culturals, educatives, religioses. Es distingeixen tres tipus:

Bilingüisme individual

És aquell individu que és capaç d'utilitzar dos codis lingüístics.

Segons el grau de coneixement i ús

El domini de totes dues llengües pot ser simètric o asimètric.

Segons la motivació i la forma d'adquisició

Distingim dues motivacions: integrada i instrumental. És a dir, la llengua s'aprèn o bé per la voluntat d'integrar-se en una nova comunitat lingüística, o bé com a eina per a altres finalitats.

Bilingüisme territorial

Un territori bilingüe és un espai que pot presentar una unitat política, però on hi ha dues zones diferenciades on s'utilitzen llengües diferents.

Bilingüisme social

És una situació forçada, imprecisa i més difícil d'analitzar.

Mite del bilingüisme

El concepte de bilingüisme ha estat utilitzat per sectors que veuen en el bilingüisme dels altres la millor garantia per al manteniment del seu monolingüisme.

Diglòssia

Aquest terme, difós per Charles Ferguson, pot definir un tipus de situació en què dues varietats d'una mateixa llengua s'utilitzen en els àmbits formals i informals. La varietat (A) s'aprèn a l'escola i s'utilitza en contextos que requereixen formalitat. La varietat (B) s'adquireix en el nucli familiar o social i s'utilitza en situacions vinculades a la vida quotidiana. Les situacions de diglòssia més conegudes corresponen al grec modern, a l'àrab i a l'alemany suís.