Gèneres Literaris i Vida Quotidiana a la Roma Antiga

Gèneres de la Literatura Llatina

Gènere Didàctic: Ensenyament i Moralitat

Els temes que tracta són l'ensenyament d'una moralitat, la natura i la relació entre un mestre i un deixeble com a protagonistes.

Els autors més importants de l’època són:

• Lucreci: La seva obra principal, De rerum natura (Sobre la naturalesa de les coses), és un poema didàctic que exposa la filosofia epicúria.
• Virgili: Les Geòrgiques són poemes didàctics que tracten sobre el món rural, l'agricultura i la ramaderia.
• Ovidi: L'Ars Amatoria (L'art d'estimar) és un poema que ensenya les tècniques de seducció de l'època romana.

Les Faules Llatines

Les faules s'escriuen majoritàriament en vers, tot i que la seva mètrica senzilla les fa semblar narracions en prosa, amb un estil més narratiu.

• Els protagonistes són animals que encarnen actituds i vicis humans.
• Es divideixen en dues parts: l'exemplum, on els personatges realitzen les accions, i la moralitat (o ensenyament final).
• L'autor més important és Fedre, qui utilitzava les faules per criticar aspectes socials i polítics de la seva època.

Poesia Científica i Tècnica

Aquest gènere tenia com a objectiu ensenyar coneixements de ciències aplicades com les matemàtiques, l'astronomia o l'arquitectura. Eren considerades les primeres enciclopèdies de la història, ja que barrejaven diverses disciplines científiques en un mateix llibre, sense separació.

La Narrativa Romana

• Novel·la: Sorgeix amb l'objectiu de recollir i satiritzar els costums dels romans de l'època.
• Els personatges són psicològicament complexos i protagonitzen vivències quotidianes dels romans.
• Sovint presenten creences molt determinades i un pensament elaborat.
• S'escriu sempre en primera persona, amb un narrador que és partícip de les històries.
• Dins de la mateixa novel·la es poden trobar subgèneres o digressions com contes, relats breus o petites descripcions, que a vegades s'aparten de la trama principal.

Els autors més importants són:

• Petroni (El Satiricó).
• Apuleu (Les Metamorfosis o L'Ase d'Or).

La Civilització Romana: Oci i Culte

L'Oci a les Ciutats Romanes

• Les ciutats romanes s'originaven sovint a partir de campaments militars.
• S'imposava un model urbanístic basat en una planta ortogonal, caracteritzada per la intersecció dels carrers en angle recte.
• Dos carrers principals creuaven la ciutat: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest).
• A la intersecció d'aquests carrers s'ubicava el centre polític i econòmic, amb el fòrum i el mercat.
• Entre els edificis públics destacaven: el teatre, l'amfiteatre, el circ, la basílica, el temple i les termes.
• Com a edificis privats, hi havia la domus (habitatge unifamiliar) i la insula (bloc d'habitatges o illa de cases).

L'Amfiteatre Romà

• Construcció ovalada amb la part central, l'arena, envoltada per les graderies, la cavea.
• S'hi oferien espectacles com lluites de gladiadors, combats amb animals i, fins i tot, batalles navals (mitjançant la inundació de la fossa central).
• Els amfiteatres més ben conservats es troben a Tarragona, Mèrida i Segòbriga.

El Circ Romà

• Enmig de la pista central hi havia una mena de mur anomenat spina.
• A la spina hi havia set cons o ous i set dofins, que servien per marcar les voltes.
• Els carros havien de fer set voltes fins a la meta, i els vehicles sortien de les carceres (cotxeres).
• Els circs més importants són els de Tarragona i Mèrida.

El Teatre Romà

• Destacava el frons scenae, un mur o paret monumental situat al fons de l'escenari.
• La graderia, la cavea, es dividia en tres zones:
  1. Part inferior (ima cavea).
  2. Part intermèdia (media cavea).
  3. Part superior (summa cavea).
• Els teatres més importants són els de Mèrida, Itàlica i Sagunt.

El Culte Romà: El Temple

• Construccions dedicades al culte sagrat, que formaven part essencial del paisatge urbà.
• Els temples romans es caracteritzaven per estar elevats sobre un podi, amb accés per una escalinata frontal que conduïa a un pòrtic de columnes.
• Darrere del pòrtic hi havia la cella (nau interior), on es situava l'altar de la divinitat.
• Els temples més ben conservats o destacats són el de Mèrida i el Temple Romà de Vic (antic Ausa).

Emerita Augusta (Mèrida)

• Actual Mèrida, a la província de Badajoz.
• Ciutat fundada per l'emperador August l'any 25 a.C.
• Va ser la capital de la província romana de Lusitània.
• Entre les seves restes destaquen el Temple de Diana, l'amfiteatre, el circ i diverses domus.

Tarraco (Tarragona)

• Va servir d'assentament militar durant les Guerres Púniques per a les tropes romanes dirigides pels Escipions, a partir de l'any 218 a.C.
• L'any 45 a.C., Juli Cèsar li va atorgar la categoria de colònia romana.
• Entre les seves restes es conserven el fòrum, un amfiteatre i muralles de l'època republicana (segles III-II a.C.).