Gèneres Literaris Romans: Èpica, Lírica i Elegia (Virgili, Horaci, Ovidi)

L'Èpica: Origen i Desenvolupament

L'èpica és una manifestació literària de caràcter narratiu que conta les gestes llegendàries d'herois o els orígens mítics d'un poble. L'èpica sorgeix en les cultures primitives vinculada amb la tradició oral: són composicions que es transmeten oralment, generalment amb acompanyament musical.

L'enorme influència que exerceix la cultura grega en tota la civilització occidental fa que, a partir de la Ilíada i l'Odissea, l'èpica es converteixi en un gènere literari amb característiques ben definides. D'aquesta forma sorgeix el poema èpic, producte de la voluntat del seu autor, que escull el tema i utilitza conscientment els recursos estilístics.

L'Èpica a Roma: Característiques i Autors

En l'origen i desenvolupament del gènere èpic a Roma, podem observar tres característiques fonamentals:

• Influència homèrica.
• Utilització de la història nacional com a argument èpic.
• Influència de la poesia alexandrina.

L'èpica a Roma comença amb tres autors del segle II aC:

• Livi Andrònic: Va crear una Odissea llatina.
• Quint Enni: Crea un poema historico-mitològic sobre el món romà.
• Gneu Nevi: La seva obra es titula Bellum Punicum.

Virgili: El Poeta Immortal de l'Èpica Romana

La figura immortal de l'èpica romana és Publi Virgili Maró, que es basa essencialment en Homer. Va néixer a Màntua el 70 aC. Als 20 anys va anar a Roma per perfeccionar els seus coneixements de retòrica. Va entrar en contacte amb August, que li va concedir una finca a la Campània. Admès al cercle de Mecenàs, va arribar a ser el poeta preferit de la cort.

Durant un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els llocs que descriu a l'Eneida, va emmalaltir i va tornar a Itàlia, on va morir després de suplicar a August que destruís el poema, perquè estava inacabat. L'any 19 aC, August va manar que l'Eneida es publiqués.

Obres de Virgili

Entre les obres que va escriure Virgili hi ha:

• Les Bucòliques o Èglogues: Deu poemes breus sobre la vida pastoral.
• Les Geòrgiques: Un poema didàctic sobre agricultura.
• L'Eneida: L'obra culminant de l'èpica romana.

L'Eneida: Justificació de l'Origen de Roma

L'Eneida narra l'establiment a Itàlia d'Eneas, per preparar la fundació de Roma. Així es justificava l'origen diví de la ciutat i de la família Júlia. Virgili se centra en els orígens mitològics de Roma. Va dedicar els deu últims anys de la seva vida a escriure l'Eneida, un poema èpic en hexàmetres que havia d'eclipsar totes les obres èpiques precedents d'escriptors romans i havia de fixar les característiques del gènere per als escriptors èpics posteriors. En aquest poema s'enalteix l'origen i el creixement del poder romà.

Estructura de l'Eneida

El poema està escrit en hexàmetres i consta de dotze cants:

1. Cant I: Arribada d'Eneas i els seus a les costes de Cartago, llançats per una tempesta provocada per la deessa Juno.
2. Cants II i III: Eneas explica a Dido, reina de Cartago, la destrucció de Troia.
3. Cant IV: Els tristos amors de Dido i Eneas; ella se suïcida quan Eneas l'abandona i s'embarca.
4. Cant V: Se celebren jocs amb motiu de l'aniversari de la mort d'Anquises.
5. Cant VI: Descens d'Eneas als Inferns, on veu l'ànima del seu pare, que li prediu el grandiós futur de Roma.
6. Cant VII: Arribada d'Eneas a Itàlia i la seva guerra amb Turn.
7. Cants VIII-XI: Batalles dels troians amb els itàlics, que intenten expulsar-los del seu territori.
8. Cant XII: Eneas dona mort a Turn en combat singular.

La Lírica Llatina

Antigament, a Grècia, la poesia lírica es componia per ser cantada al so de la lira. La lírica llatina va sorgir al final del segle II aC amb els poetes del cercle de Lutaci Càtul. Ja a l'època d'August, va viure Horaci, el líric més important de la literatura llatina.

Horaci: El Mestre de l'Oda i la Sàtira

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia el 65 aC. Als dotze anys, va ser enviat a Roma per tal que s'instruís amb els mestres més famosos d'aquella època. Va treballar d'amanuense dels qüestors per poder viure. Alhora va començar a escriure els Epodes i les primeres Sàtires. Amb Mecenàs va establir una gran amistat que els va unir per sempre. August mateix va oferir a Horaci el càrrec de secretari particular seu, però no el va voler acceptar. Va morir l'any 8 aC.

Gèneres Poètics d'Horaci

• Epodes i Odes: Composicions líriques, agrupades en quatre llibres. Horaci intenta crear una poesia llatina que rivalitzi amb la poesia lírica grega, en la qual s'inspira. Els temes de les Odes són molt diversos: l'alegria dels banquets, la tranquil·litat i la felicitat de la vida al camp, els amors propis i aliens. Els Epodes es diferencien de les Odes per la mètrica, pel contingut i perquè no es componen per ser cantats. Comprenen 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, sobre temes molt diversos.
• Sàtires: Comprenen 18 composicions escrites en hexàmetres i distribuïdes en dos llibres. Ofereixen un quadre exacte de la societat romana en temps d'August.
• Epístoles: Col·lecció de cartes, en dos llibres, adreçades a diversos amics, amb contingut filosòfic, moral o literari. El segon llibre parla de l'estil, del contingut, dels elements, dels gèneres i de la finalitat de la poesia.

L'estil d'Horaci destaca per la perfecció i per l'equilibri.

L'Elegia Romana

L'elegia és un poema escrit en dístics elegíacs. Els poetes llatins van anar reservant l'elegia per expressar, sobretot, sentiments amorosos i experiències doloroses. El poeta més conegut n'és Ovidi.

Ovidi: El Poeta de l'Amor i l'Exili

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona l'any 43 aC. Molt jove, es va convertir en el poeta favorit de la societat mundana i de la cort. L'any 9 dC fou desterrat fulminantment, per causes poc conegudes, prop del Mar Negre. La publicació de l'Art amatòria, de tema contrari a la política moralitzadora d'August, o la conducta poc edificant d'Ovidi, potser en van ser la causa. Va morir a l'exili l'any 17 o 18 dC.

La seva carrera poètica està marcada per tres grups d'obres que corresponen a tres períodes successius:

1. Poemes Eròtics (Joventut)

• Amors: Poemes destinats a celebrar la seva passió per Corinna, nom d'una amant de les seves fantasies.
• Heroides: Cartes imaginàries, enviades per dones famoses de la llegenda als seus marits o amants absents.
• Art amatòria (Ars amatoria): Lliçons sobre l'art d'enamorar una persona.
• Remeis a l'amor: Poema que proposa cures per a l'amor que s'ensenya a l'Ars amatoria.
• Medicamina Faciei Femineae: Escrit en dístics elegíacs.

2. Poemes Didàctics (Maduresa)

En aquesta etapa va escriure dues obres molt extenses:

• Metamorfosis: És el poema més important d'Ovidi i una de les obres més notables de la literatura universal. Està escrit en hexàmetres i consta de 15 llibres on es narren nombroses transformacions de déus, herois, personatges històrics, etc., en animals, vegetals, constel·lacions...
• Fastos: Obra inacabada, passa revista a les festes religioses i nacionals del calendari romà.

3. Poemes Elegíacs (Exili)

Aquests poemes van ser escrits prop del Mar Negre durant els anys que van precedir la seva mort:

• Tristes: Cinc llibres que narren les seves desventures.
• Pòntiques: Sobre el mateix tema, però destinades a la seva esposa Fàbia i als seus amics.