Gèneres Literaris: Narrativa, Poesia i Teatre

Narrativa

La narrativa és un gènere literari que es caracteritza per explicar històries, generalment en prosa. La majoria de novel·les i contes tenen tres parts: introducció, nus i desenllaç. En la narrativa, un narrador explica les accions d'uns personatges en un temps i un espai determinats. Procedeix de l'antiga èpica, una narració en vers que tractava d'aventures d'herois històrics o sobrenaturals, com per exemple, "El cantar del mio Cid". La novel·la és una narració de llarga extensió, com per exemple, "Tirant lo Blanc".

Elements de la Narració

• El narrador i el punt de vista narratiu:
  • Punt de vista extern: la narració s'explica en tercera persona. Es distingeix el narrador omniscient (ho sap tot sobre la història) i el narrador objectiu (només sap allò que pot escoltar i observar).
  • Punt de vista intern: la narració s'explica en primera persona. Hi ha tres modalitats de narrador intern: el narrador protagonista, el narrador testimoni i el narrador múltiple.
• Personatges: Adquireixen les seves qualitats mitjançant diversos procediments caracteritzadors:
  • Tècnica de caracterització: directa, si descriu qualitats físiques i psicològiques del personatge; indirecta, si es forma una idea a partir de les seves reaccions.
  • Grau de complexitat: estàtics, si no evolucionen i es comporten sempre de la mateixa manera; dinàmics, si transformen el seu comportament; plans, si són senzills i esquemàtics; rodons, si són complexos i de caràcter imprevisible.
  • Funció: d'acord amb el paper que representen, els personatges es classifiquen en principals (protagonista i antagonista), secundaris (aliats o opositors del protagonista) i col·lectius (formats per un conjunt de persones).
• La veu dels personatges:
  • Discurs directe: el narrador reprodueix les paraules dels personatges tal com són dites.
  • Discurs indirecte: les paraules dels personatges són reproduïdes per la mediació del narrador.
  • Discurs indirecte lliure: la veu del narrador es barreja entremig de la narració amb la veu dels personatges.
• Espai: lloc on s'esdevenen els fets i les accions. Pot constituir un element fonamental de l'ambientació. Sol representar-se a través de la descripció, que pot ser objectiva (tal com és) o bé subjectiva (informa sobre l'estat d'ànim dels personatges).

Subgèneres de la Narrativa

• Novel·la: relata una història i presenta una gran varietat de temes, tècniques i estils.
• Conte: narració més breu i més esquemàtica que la novel·la. L'argument i la trama solen ser simples i lineals.
• Conte literari culte: conreat per molts escriptors en diverses modalitats temàtiques, com el conte meravellós, el de terror, el psicològic, etc.
• Conte popular: de caràcter fantàstic i lligat a les formes de transmissió oral.
• Rondalla: conte destinat als infants amb finalitat alliçonadora.
• Llegenda: conte sobre un fet històric deformat i embellit per la imaginació popular.

Poesia

En la poesia, el narrador esdevé un jo líric que mostra els seus estats d'ànim. Per tant, la temàtica és bàsicament sentimental i la forma s'estructura majoritàriament en versos. Un exemple és "Veinte poemas de amor y una canción desesperada" de Pablo Neruda.

Gèneres Poètics de Tradició Culta

• Himne: composició poeticomusical destinada a ser cantada. Expressa sentiments i ideals elevats, i celebra esdeveniments importants.
• Oda: poema de to elevat i solemne, destinat a ser recitat en actes públics, però és més personal que l'himne. Permet tractar una gran varietat de temes, com l'amistat o l'amor.
• Elegia: expressa la tristesa i el dolor per una desgràcia personal o col·lectiva. La poesia trobadoresca de l'Edat Mitjana anomenava plany al poema d'aquestes característiques.
• Cançó culta: composició que en la tradició antiga la gent cantava unida. A partir de l'Edat Mitjana, la cançó passa a anomenar-se de maneres diferents segons el tema que tractava: la balada (romanç especialment amorós), l'ègloga (poesia que inclou diàlegs de tema amorós entre pastors) i la pastorel·la (composició que narra com un cavaller troba una pastora i la requereix d'amors).
• Sàtira: composició que critica d'una manera burlesca.

Gèneres Poètics de Tradició Popular

• Nadales: cançons de les festes nadalenques que tracten temes relacionats amb el naixement de Jesús.
• Goigs: cançons religioses que exalten els sants i les verges locals.
• Corrandes: cançons curtes i improvisades de caire festiu que poden servir per al ball.
• Cançons de pandero: cançons acompanyades amb la percussió d'un pandero per celebrar actes religiosos o civils.
• Cançons de bandolers i lladres de camí ral: cançons que narren la vida d'alguns bandolers.

Teatre

El teatre es caracteritza per la seva disposició en diàleg o monòleg. Està escrit amb la finalitat de ser dut a l'escenari i procedeix del drama grec.

Elements del Teatre

1. Dramaturg: l'escriptor, com per exemple, Shakespeare o Molière.
2. Actors: representen l'obra a partir dels rols dels personatges, com per exemple, Romeu.
3. Director d'escena: organitza la representació i els assajos.
4. Públic/lector: espectador o receptor de l'obra.
5. Escenari: espai on es duu a terme la representació.
6. Attrezzo: escenografia visual i auditiva necessària, com ara el pentinat o la música.
7. Text: escrit en tipologia textual dialogada. De vegades, el personatge parla amb ell mateix (monòleg). L'apart és un discurs llarg d'una persona. Les acotacions són informacions entre parèntesi en cursiva que indiquen com s'han de moure els personatges.
8. Apuntador: encarregat d'ajudar quan un actor es queda en blanc.

Subgèneres del Teatre

• Drama: tracta de les passions humanes, com ara la gelosia o l'enveja.
• Tragèdia: el destí fatal és inexorable i tracta temes transcendentals. Els personatges tenen poders divins.
• Comèdia: final feliç i temàtica alegre.
• Melodrama: barreja de drama i comèdia.
• Tragicomèdia: barreja de tragèdia i comèdia.
• Farsa/Sainet/Entremès: curtes peces teatrals entre acte i acte per entretenir el públic.
• Misteri: representació teatral religiosa d'un fragment bíblic o hagiogràfic (d'un sant).