Gèneres Literaris, Narradors i Expressions Grecollatines

Gèneres Literaris i Narrativa

Els gèneres literaris són categories en les quals es divideixen les obres literàries segons el seu estil, contingut o funció. Es classifiquen en:

1. Gènere Narratiu

   Un narrador explica una història.

   • Conte

     Narració breu en prosa. Tipus:

     • Rondalla: Per a infants.
     • Llegenda: Amb base real.
     • Faula: Amb animals i moralitat.
     • Exemple: La lluna, la pruna (Mercè Rodoreda).

   • Novel·la

     Narració llarga amb trama complexa. Tipus:

     • Aventures, gòtica, rosa, detectivesca, negra, ciència-ficció, històrica.
     • Exemple: Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).

   • Biografia

     Relat de la vida d’una persona.

     • Autobiografia: Narrada per la mateixa persona.
     • Exemple: El meu camí (Josep Pla).

2. Gènere Dramàtic

   Textos per ser representats, amb diàlegs i acotacions.

3. Gènere Líric

   Expressa sentiments i emocions en vers.

   • Poema líric: Subjectiu, centrat en les emocions.
   • Poema èpic: Relata fets heroics.
   • Exemple: Veles e vents (Ausiàs March).

4. Assaig

   Text en prosa amb reflexions i arguments sobre un tema.

   Exemple: El llibre de les dones (Francesc Eiximenis).

Tipus de Narrador en la Narrativa

1. Primera persona

   El narrador és protagonista o testimoni.

   • Exemple: "Aquell dia ho vaig entendre tot."

2. Segona persona

   El narrador s’adreça al lector o a un personatge.

   • Exemple: "Et despertes sobresaltat."

3. Tercera persona omniscient

   Coneix tot sobre la història i els personatges (pensaments, passat, futur).

   • Exemple: "En Joan sabia que havia pres una mala decisió."

4. Tercera persona observador

   Només narra el que veu, sense accedir als pensaments interns.

   • Exemple: "La Maria va obrir la porta i va mirar al carrer."

5. Narrador equiscient

   Coneix els pensaments d'un sol personatge.

   • Exemple: "En Marc no podia deixar de pensar en la carta."

Diferència entre Faula i Mite

1. Mite

Relat sobre l’origen del món, fenòmens naturals o valors, amb personatges sobrenaturals.

Exemple: El mite de Prometeu (foc als humans, càstig de Zeus).

2. Faula

Narració breu amb ensenyament moral, protagonitzada per animals.

Exemple: La llebre i la tortuga (constància vs. arrogància).

Tipologies Textuals Bàsiques

1. Text Expositiu

   Explica un tema.

   Estructura: Introducció - Desenvolupament - Conclusió.

   Exemple: Diccionari, llibre de text.

2. Text Argumentatiu

   Defensa una idea.

   Estructura: Plantejament - Arguments - Conclusió.

   Exemple: Article d'opinió, assaig.

3. Text Narratiu

   Relata fets i accions.

   Estructura: Plantejament - Nus - Desenllaç.

   Exemple: Novel·la, conte, notícia.

4. Text Descriptiu

   Informa sobre característiques.

   Exemple: Guia, retrat.

5. Text Instructiu

   Dona instruccions.

   Exemple: Manual d’ús, recepta.

6. Text Conversacional

   Intercanvi de diàleg.

   Exemple: Diàleg, entrevista.

Preguntes sobre Narrativa

1. Expliqueu en què consisteix el narrador omniscient.

És un narrador extern (en tercera persona) que ho sap tot. Coneix la vida interior dels personatges i els seus somnis. També és coneixedor del seu passat i del seu futur. És una mena de déu dins la història.

2. Comenteu les semblances i diferències entre un conte i una novel·la.

La semblança del conte i de la novel·la és que són un gènere narratiu escrit en prosa, i en els dos casos hi ha una introducció, un nus i un desenllaç. La diferència, bàsicament, és l’extensió. El conte és més breu i la novel·la és més extensa. En la literatura catalana trobem Mercè Rodoreda que va conrear tant contes (La meva Cristina i altres contes, Vint-i-dos contes) com novel·les (La plaça del Diamant, Aloma, Mirall trencat).

3. Explica quins tipus de narrador hi ha d’acord amb la posició que pren respecte a la narració.

El narrador és intern (homodiegètic) quan és un personatge o un protagonista de la història. La narració es fa, sobretot, en primera persona i els fets s’interpreten subjectivament. El narrador extern (heterodiegètic) és aquell que percep l'obra com una realitat que li és aliena i que, evidentment, no coincideix amb cap dels personatges de la narració. La narració es fa en tercera persona i la característica més destacada que té és l'objectivitat.

4. Expliqueu en què es diferencien l’estil directe i l’estil indirecte en els textos narratius.

En l’estil directe, les paraules dels personatges es transcriuen de manera literal; es tracta de citacions textuals, que es marquen amb mitjans gràfics i sintàctics (com ara guions o cometes). En l’estil indirecte, és el narrador mateix qui explica el que diuen o el que pensen els personatges, integrant-ho en la seva pròpia veu.

5. Com pot l’autor expressar les seves opinions d’una manera persuasiva en un assaig?

Un assaig literari és un text escrit en prosa, amb l’objectiu d’analitzar o reflexionar sobre un tema lliure escollit per l’autor. L'autor ha de presentar una tesi clara, fonamentar les seves opinions amb evidències sòlides, utilitzar arguments convincents, adreçar possibles objeccions, fer servir un llenguatge concís i concloure amb força.

6. Expliqueu l’estructura que segueix el text narratiu.

Un text narratiu segueix una estructura amb plantejament, nus i desenllaç. Al plantejament se situa l’acció en un espai i temps concrets, on hi ha algun element que desequilibra aquest univers. Al nus, es desenvolupa el conflicte. Al desenllaç, hi ha una solució final. Pot tractar-se d’un final feliç o dissortat. També és possible que hi hagi un final obert.

Verdader o Fals: Conceptes de Narrativa

• Els textos lírics solen expressar emocions, sentiments i pensaments de manera objectiva. (Fals)
• Un narrador en primera persona sovint ofereix una perspectiva subjectiva i personal de la història. (Verdader)
• Un assaig és un gènere literari que es caracteritza per ser sempre una obra de ficció. (Fals)
• L'autobiografia és un gènere literari que es basa en fets i esdeveniments històrics reals. (Verdader)
• El narrador omniscient és un narrador intern, normalment un personatge secundari. (Fals)
• Una faula és una narració protagonitzada per éssers humans. (Fals)
• Un mite és una història protagonitzada per déus. (Verdader)
• El mite és una narració protagonitzada per animals. (Fals)
• La retrospecció evoca el passat. (Verdader)
• Els mites són relats tradicionals protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris. (Verdader)
• La crítica literària és un gènere literari en què els autors narren històries fictícies per entretenir el lector. (Fals)
• El conte és un exemple de text expositiu. (Fals)

Gèneres Teatrals

Els gèneres teatrals són les diferents formes en què es creen les obres de teatre segons el que volen transmetre al públic. Cada gènere té el seu estil i la seva manera d'explicar històries, connectant amb les emocions i els pensaments dels espectadors. Tipus:

1. Tragèdia

   • Explora els aspectes més profunds i dolorosos de la vida, com el destí, la passió o la justícia.
   • Els protagonistes afronten situacions extremes amb finals tràgics.
   • Exemple: Èdip Rei de Sòfocles.

2. Comèdia

   • Busca provocar el riure amb situacions absurdes, exageracions i malentesos.
   • Acaba de manera feliç, mostrant aspectes lleugers i entretinguts de la vida.
   • Exemple: L'avar de Molière.

3. Drama

   • Combina elements tràgics i còmics per representar conflictes realistes i emocionals.
   • Se centra en les relacions humanes i els seus dilemes.
   • Exemple: Terra Baixa d'Àngel Guimerà.

4. Tragicomèdia

   • Barreja tragèdia i comèdia, amb situacions dramàtiques i tocs d'humor o ironia.
   • Reflecteix la complexitat de la vida, on el seriós i l'absurd poden coexistir.
   • Exemple: Esperant Godot de Samuel Beckett.

5. Melodrama

   • Exagera les emocions per impactar el públic.
   • Personatges molt bons o molt dolents amb històries que busquen commoure.
   • Exemple: Els Miserables (adaptat al teatre).

6. Farsa

   • Porta la comèdia a l'extrem amb humor absurd i caricaturesc.
   • No busca la profunditat, sinó l'entreteniment pur.
   • Exemple: Obres de la Commedia dell'arte italiana.

7. Teatre Musical

   • Combina diàlegs, música, cant i dansa per explicar històries de manera espectacular.
   • Exemple: El Fantasma de l'òpera.

Estructura de l'Obra Teatral

Escena

Unitats petites dins de l'obra, marcades per l'entrada o sortida de personatges.

Acte

Grans divisions de la trama, com la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

Exemple: Terra Baixa d'Àngel Guimerà:

• Acte I: Manelic arriba i coneix Marta.
• Acte II: Descobreix la veritat i es rebel·la.
• Acte III: Mata Sebastià i fuig amb Marta.

Quadre Canvi de decorat o ambientació dins d'un acte. Exemple: Un quadre ambientat en una habitació i un altre en un carrer dins del mateix acte.

Elements del Text Teatral

1. Acotacions

   Indicacions de l'autor sobre moviments, expressions o escenografia.

   Exemple (de Mar i Cel): "(La Maria s'aixeca i s'acosta a Saïd.)"

2. Monòleg

   Discurs d'un personatge sol, expressant sentiments o pensaments.

   Exemple (de Mar i Cel): "Oh, cel! Per què m'heu fet així?"

3. Mim

   Expressió teatral mitjançant gestos i moviments, sense paraules.

   Exemple: Obres del Tricicle.

4. Diàleg

   Intercanvi verbal entre personatges per desenvolupar la trama.

   Exemple (de Mar i Cel):

   • Blanca: "Per què em mireu així, Saïd?"
   • Saïd: "Perquè en els vostres ulls veig un món que m'és prohibit."

Preguntes Breus sobre Teatre

1. Comenteu la diferència entre una escena i un acte en una obra teatral.

Una escena és la unitat més petita dins d’una obra teatral i es defineix per l’entrada o sortida de personatges de l’escenari. En canvi, un acte és una divisió major dins de l’obra teatral i inclou diverses escenes. Sol correspondre a una etapa important de la història, com ara la introducció, el desenvolupament o el desenllaç.

2. Quina diferència hi ha entre acte, quadre i escena teatrals.

Un acte és una divisió major dins de l’obra teatral i inclou diverses escenes. Sol correspondre a una etapa important de la història, com ara la introducció, el desenvolupament o el desenllaç. Un quadre és una subdivisió de l’acte i es caracteritza pel canvi de decoració o ambientació. I, per últim, una escena és la unitat més petita dins d’una obra teatral i es defineix per l’entrada o sortida de personatges de l’escenari.

Verdader o Fals: Conceptes Teatrals

• El mim és una representació muda. (Verdader)
• El monòleg és un diàleg entre dos personatges en una obra teatral. (Fals)
• El drama té components de la comèdia i de la tragèdia. (Verdader)
• Un monòleg és un text interpretat per un sol actor amb una finalitat còmica. (Fals)
• Tradicionalment, les obres de teatre acostumen a tenir quatre actes. (Fals)

Expressions Grecollatines Freqüents

Ser la poma de la discòrdia

Fa referència a la poma que va provocar una gran discussió entre les deesses i va desencadenar la guerra de Troia. Es diu quan alguna cosa és la causa d'una baralla o conflicte.

Obrir la capsa de Pandora

Pandora va obrir una capsa que contenia tots els mals del món. Es fa servir quan algú inicia una acció que provoca molts problemes inesperats.

El taló d’Aquil·les

Aquil·les era un heroi gairebé invencible, però tenia un taló vulnerable. Es refereix al punt feble d’una persona o cosa.

Cant de sirena

Les sirenes atraïen els mariners amb el seu cant per després destruir-los. Fa referència a una temptació enganyosa i perillosa.

Ser una odissea

Ulisses va viure nombrosos perills en el seu viatge de retorn a casa. Es diu quan una experiència ha estat llarga i plena de dificultats.

Ser un cavall de Troia

Els grecs van usar un cavall de fusta per enganyar Troia. Es refereix a alguna cosa aparentment inofensiva que amaga un perill.

Sembla el mantell de Penèlope

Penèlope teixia de dia i desfeia de nit per evitar casar-se amb altres pretendents. Es diu quan una tasca no acaba mai perquè es desfà el que s'ha fet.

És pitjor que el treball de Sísif

Sísif va ser condemnat a empènyer una roca muntanya amunt eternament. Expressa una feina interminable i esgotadora.

Espasa de Dàmocles

Dàmocles va viure sota una espasa penjada per un fil, símbol del perill constant. Es diu quan algú viu sota una amenaça permanent.

Fil d’Ariadna

Ariadna va donar a Teseu un fil per sortir del laberint. Fa referència a una guia o solució que ajuda a sortir d’una situació complicada.

Resposta lacònica

Els laconis (espartans) eren coneguts per la seva brevetat en parlar. Es diu quan una resposta és curta, clara i concisa.

Estar en braços de Morfeu

Morfeu era el déu dels somnis. Es diu quan algú està adormit.

El judici de Paris

Paris va haver de triar la deessa més bella, desencadenant la guerra de Troia. Fa referència a una elecció difícil i amb conseqüències importants.

Ser una musa

Les Muses eren deesses que inspiraven les arts i les ciències. Es diu d'algú que inspira la creativitat d’una altra persona.

Viure en un Olimp

L'Olimp era la residència dels déus, allunyats dels problemes humans. Es diu d’algú que viu sense preocupacions o en una posició de superioritat.