Gèneres Literaris: Lírica, Teatre i Narrativa

Què són els gèneres literaris?

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats en les quals podem dividir les obres literàries segons la seva forma o el seu tema.

La Lírica

Està escrita en vers, com en la poesia lírica, i també en prosa, que s'anomena prosa poètica. És el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments. La narra el jo poètic, s'expressa la subjectivitat de l'autor.

El Teatre

S'escriu en vers o en prosa, no hi ha narrador, ja que és representat. Té l'origen a Grècia. Constava d'un actor i un cor, més endavant es va introduir un segon actor, i més endavant un tercer. Les dones no actuaven i els actors havien de saber cantar, entonar i recitar. Les obres estaven estructurades en actes, i aquests en escenes i quadres.

Els 3 grans gèneres teatrals:

• La tragèdia: Personatges amb un lloc rellevant en la societat, sotmesos a un destí fatal. La finalitat és provocar en l'espectador un alliberament dels sentiments (catarsi).
• La comèdia: Imita la vida quotidiana, són personatges identificables, de classe popular. Té un caràcter còmic, amb una finalitat lúdica.
• El drama: Gènere mixt entre tragèdia i comèdia. Són éssers normals, quotidians, i presenten un conflicte greu.

Subgèneres literaris del drama:

• Melodrama: Personatges bons i dolents, acompanyat amb música.
• Tragicomèdia: Final tràgic, personatges populars.
• Teatre amb música: Obres en les quals els personatges canten:
  • Òpera: Tots els diàlegs de l'actor són cantats.
  • Opereta, Sarsuela i revista: Només una part del diàleg és cantada.

Altres gèneres teatrals:

• L'entremès: Obres curtes en vers o prosa, es representaven als descansos de les obres teatrals.
• La farsa: Composició breu de caràcter còmic.
• El sainet: Personatges i costums de tipus popular. Es representen al final de les obres teatrals.

La Lírica

Presenta la realitat des del subjectivisme de l'autor. Creades per a ser cantades davant d'un auditori culte.

Divisió de la lírica:

• Culta: Composicions d'autor conegut:
  • Himne: Expressa sentiments col·lectius, to seriós.
  • Oda: Tracta de temes religiosos, té un to més personal.
  • Elegia: Es compon a causa de la mort d'algú, normalment públic (conegut).
  • Cançó: De tema amorós per a ser cantada.
  • Sàtira: Es critiquen o ridiculitzen els defectes d'un individu.
• Lírica Popular: No tenen autor conegut:
  • Goig: Tema religiós, destinades a lloar a la Verge.
  • Nadala: Cantades durant les festes de Nadal.
  • Corranda: Cançons populars curtes de contingut molt variat.

La Narrativa

Relatar ordenadament uns fets. Presència d'un narrador, sigui intern o extern. S'escriu en vers o en prosa.

Subgèneres: En vers, l'èpica i l'epopeia; en prosa, les altres (8).

Hem de tenir en compte l'argument (accions o situacions que l'autor narra), el tema (la idea bàsica de la narració), el punt de vista de l'autor (que és qui explica la història i pot ser intern o extern), l'estructura (que normalment és plantejament, nus i desenllaç), el tipus de discurs (que pot ser una narració, una descripció o un diàleg o monòleg), el discurs pot ser directe o indirecte.

Narrativa en vers:

• L'èpica: És la narració dels fets gloriosos d'un heroi. Dins podem distingir:
• L'epopeia: Fets heroics protagonitzats per reis o nobles, que repercuteixen en la història dels seus pobles.
• Cançons de gesta: Són epopeies medievals protagonitzades per herois d'origen històric.

Narració en prosa:

• Novel·la: Història fictícia d'extensió considerable. Es classifica per:
  • Tema: Policíaca, fantàstica, històrica, ciència-ficció, d'amor, aventures.
  • Tractament: Realistes, psicològiques, de tesi, de manera.
• Conte: Narració breu amb finalitat moralitzadora. Tipus: tradicionals, literaris.
• Novel·la curta: Relat en prosa d'un esdeveniment de ficció.
• Llegenda: Narració que parteix d'un fet històric real.
• Rondalla: Narració popular. Combina elements fantàstics amb reals. Destinada als infants. Finalitat moralitzadora.
• El diari personal: Narració autobiogràfica dels esdeveniments diaris.
• Memòria: Narrada en primera persona, fets que ha viscut l'autor, que pertanyen al seu record.
• L'assaig: Escrit en prosa on l'autor expressa opinions personals. Adreçada a lectors no especialitzats. Acostuma a aparèixer a la premsa. Característiques des del punt de vista:
  • Formal: Extensió variable.
  • Contingut: Generalment humanístic.
  • Actitud de l'autor: Visió personal amb subjectivisme.
  • Receptor: Lector mitjà, culte, no especialitzat en el tema.

  No té una estructura definida. Es combina amb l'exposició i l'argumentació (tipologies textuals). El llenguatge és escrit, nivell culte, figures retòriques, ús de la primera persona gramatical, aparició abundant de termes abstractes, perdurabilitat del seu vocabulari.

Figures Retòriques

• Epífora: Repetició d'una o més paraules al final de frases o versos consecutius.
• Homofonia: Dues paraules amb la mateixa pronunciació però amb significats diferents.
• Onomatopeia: Imitació de sons naturals.
• Paranomàsia: Dues paraules o més molt semblants es col·loquen en una mateixa frase.
• Polisíndeton: Repetició d'una conjunció.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic dels elements d'una frase.