Gèneres Literaris i Gramàtica: Guia Completa

El Conte: Marc i Trama

Marc: L'espai i el temps són indefinit i poc precisos. Els personatges hi apareixen poc i pràcticament no es descriuen.

Trama: Sol ser molt senzilla. S'inicia amb un esdeveniment inicial, que provoca una resposta interna del protagonista i una acció. Això comporta unes conseqüències i unes reaccions que desemboquen en el desenllaç.

La Novel·la: Espai, Temps, Personatges, Fets i Narradors

Espai: On es desenvolupen els fets. Pot ser real o imaginari i acostuma a canviar al llarg de la novel·la.

Temps: L'època o el moment en què succeeix la història. També fa referència a l'interval de temps que transcorre des que comença la història fins que s'acaba.

Personatges: Poden ser molt variats. Se solen classificar en principals (són imprescindibles per al desenvolupament de l'acció, hi trobem el protagonista) i secundaris (els que no són tan importants). També poden ser rodons (personatges complexos que evolucionen al llarg de la novel·la) o plans (tenen sempre les mateixes característiques).

Fets: S'expliquen dividits en capítols i se situen dins la trama.

Narradors:

• Narrador intern: És un personatge de la narració i, per tant, explica els fets en primera persona del singular.
• Narrador extern: Un narrador que no participa en la història; per tant, els fets s'expliquen en tercera persona del singular.

La Novel·la Policíaca o de Misteri

El protagonista pot ser tant un detectiu o un policia com un malfactor.

La Novel·la de Ciència-Ficció

S'ambienta en el futur i se centra en aspectes científics i tecnològics. Les principals temàtiques són el món dels robots, els viatges espacials i en el temps, i l'evolució de la ciència.

La Novel·la Històrica

Tot i que és una obra de ficció, té com a rerefons uns fets històrics. S'hi barregen personatges històrics i de ficció.

La Novel·la Realista

Representa amb fidelitat la vida i els costums d'una societat determinada, una època i un espai reals. Descriu les classes socials i entra en la psicologia dels personatges.

El Complement Directe: Definició i Exemples

És el complement que rep directament l'acció que expressa un verb transitiu. Exemple: La Marta embolica els regals.

El Complement Indirecte: Definició i Exemple

És el complement verbal que indica el destinatari que rep l'acció expressada pel verb. Exemple: Regalem un ram de flors a la mare.

Expressions Genuïnes de la Llengua

Són construccions característiques de la llengua, generalment en sentit figurat, que formen part de la saviesa popular de cada cultura.

• Locucions: Dues o més paraules que tenen un significat equivalent a una sola paraula. Exemple: a peu dret.
• Frases fetes: Oracions que tenen un sentit figurat. Sovint equivalen a un verb. Exemple: tenir la mà foradada.
• Refranys: Fórmules breus que pretenen ser una màxima moral i didàctica. Exemple: Per Nadal, cada ovella al seu corral.
• Comparacions lexicalitzades: Comparacions que s'han establert com a fixes en una llengua. Exemple: com una cotorra.

Essa Sorda i Essa Sonora

Essa sorda: Es pot representar amb les grafies s (a començament de paraula i davant i darrere de consonant), ss (entre vocals, en mots acabats en -gressió, -missió... i en els mots femenins acabats en -essa), c (davant de vocals e, i), ç (davant de les vocals a, o, u i al final dels mots aguts), sc (entre vocals, precedint les vocals e, i).

Essa sonora: Es representa amb les grafies s (entre vocals, en el prefix trans- i en mots derivats i compostos de -fons- i -dins-) i z (a principi de mot i darrere de consonant).

Diferències entre Rondalla i Llegenda

Rondalla: Narració breu i popular, de caràcter fantàstic i destinada a l'entreteniment dels infants. Els personatges acostumen a ser éssers amb poders màgics, el protagonista té un objectiu o missió per acomplir i l'antagonista mira d'impedir-ho. L'espai i el temps són sempre imprecisos i llunyans.

Llegenda: Narració popular d'esdeveniments, sovint amb fons real però desenvolupats i transformats per la tradició. El tema es basa en un fet real, però envoltat d'elements extraordinaris. Els ambients acostumen a ser rurals i els escenaris, fantasiosos.

L'Oració Simple: Sintagma Nominal i Sintagma Verbal

Sintagma nominal: El nucli sol ser un nom, però també pot ser un pronom personal. L'estructura del SN pot ser:

• Nom
• Determinant + nom
• Determinant + nom + element que fa de funció de complement del nom.

Sintagma verbal: El nucli sempre és un verb i pot anar acompanyat d'uns complements que n'amplien o en matisen el significat.

Tipus de Predicats

Predicat nominal: Està format per un verb copulatiu (ser, estar, semblar, sentir-se i quedar-se) i un sintagma que fa la funció d'atribut. L'atribut expressa una qualitat del subjecte i hi concorda en gènere i en nombre. Aquests elements són:

• Un SA: El noi està malalt.
• Un SN: La Beatriu sembla una persona nova.
• Un SPrep: Aquesta camisa és de l'Enric.
• Un SAdv: El refugi és molt lluny.

Predicat verbal: Està format per un verb predicatiu, i pot dur o no complements verbals. Les oracions amb un predicat verbal s'anomenen oracions predicatives.

Les Onomatopeies i les Interjeccions

Onomatopeies: Són paraules formades per imitació d'un so, un soroll o una veu natural, com la d'un animal.

Interjeccions: Són elements que expressen una reacció, un soroll... i es fan servir en oracions exclamatives.

L'Apostrofació

Característiques Bàsiques dels Textos Instructius

• Pensa en quin tipus de text instructiu vols redactar i quina és la millor manera d'estructurar i organitzar la informació.
• Escriu els passos a seguir de forma ordenada.
• Separa la informació en apartats i posa un subtítol a cadascun.
• Utilitza verbs en segona persona de l'imperatiu, verbs en infinitiu o perífrasis d'obligació.
• Fes servir un vocabulari específic, clar i ordenat.
• Pots incorporar dibuixos o esquemes.

La Conjunció i la Preposició

Conjunció: És una paraula que serveix per relacionar dos mots o oracions.

• Copulatives: Enllacen, uneixen en igualtat (i, ni).
• Distributives: Indiquen una alternativa (ni... ni, ara... ara, o... o).
• Disjuntives: Enllacen termes entre els quals es pot donar una opció (o, o bé, o si no...).
• Adversatives: Indiquen una certa oposició (però, sinó, en canvi...).
• Il·latives: Indiquen una conseqüència (doncs, així, per tant...).
• Continuatives: Indiquen continuïtat (i encara, i més, d'altra banda).

Preposició: És una paraula que té com a funció relacionar paraules o conjunts de paraules matisant-ne o completant-ne el significat.

• Febles: a, amb, de, en, per, per a.
• Fortes: contra, entre, fins, damunt, darrere, sobre, sota...
• Locucions prepositives: a causa de, a partir de, pel que fa a...

Els Mots Antònims

Són les paraules que tenen un significat oposat o contrari. Els antònims poden ser de diversos tipus:

• Presenten una gradació, perquè hi ha termes intermedis (fred-temperat-calent).
• Es caracteritzen perquè l'acceptació d'un dels mots implica la negació de l'altre (aprovat-suspès).
• Es caracteritzen perquè un terme implica l'existència de l'altre (comprar-vendre).

Les Vocals O, U Àtones

En noms, adjectius o adverbis: Busquem una paraula de la mateixa família en què la vocal o, u es trobi en posició tònica.

En verbs: Busquem la primera o tercera persona del present d'indicatiu.

A final de mot:

En noms i adjectius: En els mots acabats en singular en -s, -x, -ix..., es forma el plural afegint-hi -os. Hi ha mots que acaben en -us i que són invariables. Altres mots s'escriuen amb -u final i conserven aquesta vocal en el plural.

En verbs: En el cas de la majoria dels verbs, la primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o final.