Gèneres Literaris: Classificació i Formes

La Literatura: Art i Expressió

La literatura actualment és l'art d'escriure amb un objectiu estètic. Abans, era considerada l'art de llegir i escriure.

El registre literari és la utilització del llenguatge humà per crear missatges amb finalitats artístiques. Cerca l'expressió de la bellesa i l'obtenció del plaer estètic mitjançant la paraula.

Característiques del Text Literari

• Visió nova i personal del món real.
• Caràcter subjectiu (món de ciència-ficció).
• Denotatiu o objectiu (es refereix a les coses tal com són).
• Llenguatge literari connotatiu (suggereix diversos significats).
• L'autor fa una recreació personal del llenguatge (+ d'un significat).

El conjunt de formes expressives mitjançant les quals el llenguatge literari aconsegueix la bellesa formal es coneix amb el nom de figures literàries o figures retòriques.

Gèneres Literaris: Diversitat i Estructura

Els gèneres literaris presenten una gran diversitat de temes i de formes al llarg de la història. És possible agrupar-les en uns models estructurals:

• Èpica:
  • L'autor parla com a narrador i com a personatge.
  • Descriu accions i fets ell mateix (in fama).
  • Adopta un to objectiu i distant.
  • La temàtica és heroica.
  • Forma narrativa en prosa o en vers.
• Lírica:
  • L'autor parla en 1a persona (jo poètic).
  • Funció expressiva.
  • To subjectiu i afectiu.
  • Sentimental (expressa els seus estats d'ànim).
  • Forma poètica en versos.
• Dramàtica:
  • Realitat externa a ell.
  • Representada per actors i actrius.
  • Funció apel·lativa.
  • To greu, seriós o humorístic.
  • Tipus de temàtica: tràgica, dramàtica o còmica.
  • La forma és teatral, en prosa o vers.
• Didacticoassagístics: Estan constituïts per obres que es basen en l'exposició de pensaments, opinions crítiques, reflexions, records o anàlisis de la realitat, històrica i present. Tipus:
  • Didàctica: Apte per ensenyar. L'autor intenta transmetre idees, opinions sobre diferents temes. Subgèneres: l'assaig, l'apòleg, la faula i el diàleg.
  • Història: L'autor presenta fets, esdeveniments reals, la vida d'un personatge amb una valoració personal i subjectiva. Subgèneres: crònica, llibre de viatges, memòries i biografia.
  • Oratòria: L'autor pot ser el mateix orador; pretén convèncer o persuadir el públic. Subgèneres: conferències acadèmiques, discurs forense, ràdio i televisió.
  • Periodisme: L'autor informa, opina o transmet idees, mitjans de comunicació: premsa, ràdio i televisió; informa a la societat. Subgèneres: articles d'opinió, reportatges, crònica, entrevista i la ressenya crítica.

Elements Formals de la Poesia

1. Metre o mètrica: Nombre de síl·labes d'un vers; comptem fins a l'última síl·laba.
   1. Fenòmens de contacte vocàlic:
      • Elisió (es perd un dels sons).
      • Sinalefa (la fusió de dues vocals).
      • Hiat (en la mateixa paraula).
   2. Tipus de vers:
      • Art major: 9 o més síl·labes.
      • Art menor: 8 o menys síl·labes.
2. Rima: Coincideixen els sons a partir de l'última vocal tònica. Tipus:
   • Consonant: Consonants i vocals iguals.
   • Assonant: Només vocals.
   • Versos blancs (no tenen ritme).
   • Versos lliures (no tenen ritme ni metre ni rima).

Les Estrofes

• Apariat: Estrofa de 2 versos curts o 2 versos llargs amb rima consonant.
• Tercet: Combinació de tres versos curts o versos llargs que rimen.
• Quartet/Quarteta: Estrofes de quatre versos curts i quatre versos llargs, respectivament.
• Quintet: Combinació mètrica de cinc versos curts o cinc versos llargs amb dues rimes consonants diferents.
• Sexteta/Sextet: Estrofes de sis versos curts i sis versos llargs, enllaçats amb dues o tres rimes consonants.
• Octava: Estrofa de vuit versos llargs amb rima consonant creuada o encadenada, amb la cesura (4+6).
• Dècima: Estrofa de deu versos, generalment curts; fou molt usada durant el barroc seguint models castellans.
• Sonet: Habitualment consta de catorze versos decasíl·labs agrupats en dos quartets i dos tercets.
• Romanç: Composició llarga d'origen popular, de caràcter narratiu. Consta d'un nombre indeterminat de versos heptasíl·labs, encara que també hi ha pentasíl·labs i hexasíl·labs. Els versos parells mantenen una mateixa rima assonant al llarg del poema.

Gèneres Poètics de Tradició Culta

• Himne: Composició poeticomusical religiosa, patriòtica, heroica.
• Oda: Poema de to elevat i solemne, recitat en actes públics (l'amistat, la virtut).
• Elegia: (Tristesa) Expressa tristesa i el dolor per una desgràcia personal.
• Cançó culta: La balada, l'ègloga i la pastorel·la.
• Sàtira: (Burla) Burlesca i els defectes de les persones o la societat.

Gèneres Poètics de Tradició Popular

• Poesia en forma de cançó: Expressa els sentiments, per celebrar festes.
• Nadales: Cançons de festes nadalenques; tracten del naixement de Jesús.
• Goigs: Cançons religioses que exalcen els sants i les verges.
• Corrandes: Cançons curtes i improvisades de caire festiu que poden servir de ball.
• Cançons de pandero: Cançons acompanyades amb la percussió d'un pandero per celebrar actes religiosos o civils.
• Cançons de bandolers i lladres de camí ral.

Noves Formes de Poesia

• Prosa poètica o poema en prosa: Composicions escrites en prosa (poètiques).
• Cal·ligrames: Composició poètica que juga amb la tipografia de les lletres.
• Poesia visual: Es caracteritza per la substitució dels elements tradicionals de la poesia (tipografies, dibuixos, gravats...).