Gèneres, Conceptes i Poetes Clau de la Poesia Trobadorsca

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB

Gèneres i Conceptes de la Poesia Trobadorsca

Gèneres Principals

Cançó

Gènere amorós. Les seves estrofes o cobles (5-7) ressegueixen el procés d'enamorament i fidelitat del trobador respecte a la dama.

Dansa i Balada

Gèneres de temàtica amorosa aptes per ser ballats. Es diferencien de la cançó per la presència d'un refranh que es va repetint i que va cantant el cor, mentre que el solista canta les estrofes.

Alba

Composició que se situa en un moment concret de l'experiència amorosa, el comiat dels amants a la matinada després d'haver passat una nit junts. També n'hi ha de tema religiós.

Pastorel·la

Composició de tema amorós en forma de diàleg entre un cavaller i una pastora en un àmbit rural.

Tenso i Partiment

Gèneres dialogats en què dos trobadors debaten sobre un tema amorós, literari, moral, etc.

Termes Clau

Senhal

Mot en clau que encobreix el nom de la dama.

Raó

Explicacions del perquè s’escriu el poema.

Koiré

Agafar una llengua com a model.

Trobar Clus

Es caracteritza per l’hermetisme en el sentit donat a les paraules.

Dona Angelical (Dolce Stil Novo)

Dama entesa com un ésser molt més idealitzat i angelical.

Vides

Biografia del trobador.

Característiques d'Altres Autors

Els altres autors feien poesia culta, lírica i escrita en occità:

  • Poesia culta: presenten textos molt elaborats.
  • Poesia lírica: expressa els sentiments de l’autor.
  • Poesia escrita en occità.

Autors com Gilabert de Pròxitia i Andreu Febrer representen un retorn als trobadors clàssics i una acurada elaboració temàtica i formal. Les composicions d'aquests poetes representen la maduresa d’una tradició poètica d’origen occità i consideren la Corona Catalanoaragonesa com un patrimoni cultural propi.

Tòpics Trobadorscos Comuns

  • Senyals
  • Timidesa del poeta davant de la dama
  • L’orgull de sentir-se el millor dels amadors
  • Ningú és digne de plorar sinó ell
  • Pèrdua de l’esperança d’ésser correspost
  • Dolor i desig de la mort alliberadora
  • La coexistència del dolor i l'amor
  • L'amor com a presó

Poetes Catalans i la Tradició Trobadorsca

Ausiàs March: Ruptura i Innovació

Al contrari dels tòpics trobadorescos, Ausiàs March fa servir la poesia com a mitjà de confessió. El tema de la mort és considerat com a remei del seu desig amorós i com a redempció del pecat de l’amor carnal. Tota la seva obra gira al voltant de l’amor i el fet amorós, separant-se de la tradició perquè no és un cantor sinó un filòsof.

Ha passat a la història com el poeta que aspira a l’amor pur, espiritual i que cau en les temptacions de la carn. Presenta una dona real de carn i ossos amb defectes i virtuts, molt allunyada dels estereotips de l’amor cortès.

Concepció de l'Amor en Ausiàs March

  • Fina amor: on predomina l’entreteniment.
  • Folla amor: on predomina el cos.
  • Amor diví: amor religiós.

Trets Estilístics d'Ausiàs March

  1. Metàfores molt personals: navegació, vents, mar, etc.
  2. Paral·lelismes comparatius entre una situació personal i un fet exemplar real o fictici.
  3. Presència constant d’objectes de la vida quotidiana.
  4. Paisatge medieval i feudal.

Jordi de Sant Jordi: Poeta Cortesà

Poeta cortesà amb molta originalitat en reciclar temes i formes vells segons una combinatòria diferent a la tradicional.

Guillem de Berguedà: Poesia com a Arma

Va escriure elegants cançons de temàtica amorosa. Va ser un senyor feudal sovint revoltat contra aquells a qui retia vassallatge, que feia servir la poesia com a arma per atacar els seus enemics. Va dedicar un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc per vehicular l'odi contra algú o per burlar-se) a Ponç de Mataplana, destacant la"Cansoneta leu e plan".

Naixement de les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques es consoliden a nivell oral al segle VIII. Els primers textos escrits apareixen al segle XII:

  • Llibre Jutge: traducció d'un llibre de lleis visigòtic.
  • Homilies d'Organyà: comentaris d'un sermó.

El llatí es reserva per a la poesia culta, l'administració i l'església.

Entradas relacionadas: