Gèneres, cohesió i coherència textual: conceptes clau

Gèneres textuals

1. Organització formal i contingut comuna que adopten un grup de textos.

2. Aquest model ajuda a interpretar o identificar els textos: article d'opinió, crítica, assaig...

3. Correspon a situacions específiques de la comunicació.

4. Solen anar associats a una tipologia textual.

Cohesió

La cohesió és la propietat textual que uneix, des del punt de vista gramatical i semàntic, les diferents parts que integren el text. Els mecanismes de cohesió poden ser elements de referència o de connexió.

Mecanismes de cohesió

• Referència: evita la repetició de mots i estructures dins del text.
• Connexió: uneix i relaciona sintagmes, oracions i paràgrafs.

La cohesió integra tots aquells mecanismes que serveixen per unir el text.

Exemple: El jugador argentí: antecedent... Messi: referència.

Competències

Competència lingüística: coneixements que els parlants tenen del llenguatge.

Competència textual: capacitat que permet als parlants d'una llengua interpretar i produir textos de tipologia diversa, adequats a una determinada situació comunicativa.

Competència sociolingüística: capacitat per emprar el registre lingüístic apropiat a la situació comunicativa.

Competència estratègica: recursos verbals i no verbals que permeten minimitzar els possibles errors de la comunicació.

El text

El seu propòsit és comunicar. El text és la construcció lingüística d'una organització i estructura definides, que constitueix una unitat comunicativa com a resposta a la necessitat sorgida en un context determinat.

Context cultural

Referències i coneixements compartits que enriqueixen la comunicació en una comunitat determinada.

Implicits

Elements del context comunicatiu que coincideixen en el text i determinen la interpretació.

Dixis

Dixis personal: element del text que fa referència a l'emissor o receptor (pronoms personals de 1a i 2a persona; morfemes verbals de 1a i 2a persona; possessius de 1a i 2a persona).

Dixis social: tenen caràcter distintiu perquè assenyalen l'interlocutor; utilitzem formes com tu, vosaltres, senyor...

Dixis espacial: punt a partir del qual els interlocutors defineixen la resta de l'espai comunicatiu segons la proximitat o la llunyania (demostratius: aquest, aquests, aquelles; adverbis: aquí, després; pronoms demostratius: això, allò).

Dixis temporal: moment on s'ordena temporalment l'enunciat.

Coherència

Coherència interna: selecció, organització i progressió de les idees. Allò que volem exposar: quines idees utilitzem? Organització d'idees en una progressió lògica; no ha de presentar contradiccions internes.

Coherència externa: la tria de la tipologia i del gènere textual pertinent i la distribució de la informació en els paràgrafs.

Títol i paràgraf

Títol: podem triar un títol informatiu.

Paràgraf: unitat estructural del text que conté una idea i que s'indica amb punt i apart.

Característiques del paràgraf

• Conjunt d'enunciats separats per un punt i apart.
• Organitzen les idees, estructuren el text i faciliten la lectura.
• Cada paràgraf conté una idea que manté relació lògica amb les idees anteriors i posteriors.