Quins son els tres generes classics

 La primera lírica en llengua ROMànica va ser la que van crear els trobadors, que reflectia la societat feudal. Amor a la dama que estimava (vassall). La poesia trobadoresca és la que ha influït més directament en la poesia moderna, sobretot pel concepte damor i désser estimat. Petrarca va convertir la dona estimada en un ésser espiritual.

Poesia dramàtica

Els antics van classificar les formes de la poesia dramàtica en tragèdia, comèdia, drama satíric i mim.
Tragèdia i comèdia van assolir una grandesa que encara no ha estat superada.

Orígens

Una dansa o representació mímica, especialment popular i acompanyada amb cants es va començar a desenvolupar a partir del segle VII a.C.

Orígens tragèdia

La paraula tragèdia deriva dun breu cant religiós en honor a Dionís. La natura arrossega a lhome cap a una nova forma de vida. Gran moviment a favor del culte de Dionís, important per a la tragèdia. En política; govern aristocràtic, naixement de la democràcia. Trobem a les tragèdies els conflictes interns de lestructura social de lèpoca. Es dirigia a un públic bastant ampli. Presenta lètica dels individus superiors, encarnació de lideal aristocràtic. Va ser un teatre democràtic, però no popular. El veritable teatre popular a Grècia va ser el mim, que només volia entretenir.

Orígens de la comèdia

Ve de komos que significa poblet, vila. Era el cant del komos del poble. Nom de la festa Dionísíaca. A partir de celebracions grotesques i obscenes va néixer la comèdia, una nova forma despectacle teatral literari, escrit en vers, com la tragèdia.

Conclusió

Totes les formes teatral que van néixer ha Grècia y que han evolucionat, tenen una base comuna: la representació duna vivència, tràgica, còmica o satírica, feta per uns actors. Passat mític o retrat duna realitat quotidiana, idealitzada o caricaturada. La poesia dramàtica no és només un fet literari, sinó una visió nova de la vida.

Gèneres literaris davui

Avui hem de considerar els gèneres literaris com un principi dordre o dorganització de les obres literàries a partir de lestructura que presenten. Actualment sutilitza el terme de gènere literari per analitzar i classificar qualsevol obra literària respecte a la norma codificada. Pot presentar tècniques molt diverses.

Principals gèneres literaris

-Poesia

Composició escrita en vers. Diversitat de gèneres; poesia èpica, poemes religiosos...

-Narrativa:

explicar coses reals o fictícies, defensar una idea, ensenyar. Narrativa de ficció i n. Didàctica.

Narrativa de ficció:

novel·la i conte.

Novel·la:

història de ficció o basada en fets reals. Protagonista. Presentació, nus i desenllaç.

Conte:

més breu que la novel·la, explica una anècdota. Popular i literari. Transmès oralment. Vol entretenir i ensenyar.

Narrativa didàctica:

exposar coneixements o defensar una tesi sobre algun tema dinterès social. Periodisme i assaig. -

Teatre:

representació que uns personatges fan duna història de ficció o basada en fets reals. Tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets, entremesos... Gènere teatral especial és lòpera (espectacle total).

Tòpics

Mort, pas del tems i amor. Locus amoenus (paradís idealitzat), ubi sunt.

TEMA 1

Llengua oral i llengua escrita

Els humans podem comunicar-nos gràcies al llenguatge. Lescriptura no substitueix lús de la llengua oral, però es va tornant més complexa i pot convertir-se en literatura. La llengua oral és molt més simple, menys treballada. Més immediata (entonació, gestos, expressió...). La llengua escrita és molt més complexa i pot generar moltes classes de textos per comunicar missatges diferents.

Regles de la llengua escrita: Retòrica i Gramàtica

La llengua escrita, té unes regles més estrictes que la llengua oral, ja que la llengua escrita també es pot utilitzar com a instrument artístic. Aquestes regles ja es van començar a establir sobre el segle V a.C. A la Grècia clàssica. Aristòtil va distingir dues arts en lús de la paraula:
la retòrica (art del discurs oratori) i la poètica.
Loratòria política també es important de destacar (epistolaris i predicació)- obres de creació literària. Quintilià al segle I va escriure les normes de gramàtica que al seguir per escriure correctament.

La literatura És principalment, tot allò que es pot escriure amb lletres. Lorigen de qualsevol literatura sempre és oral. Però, es bastant difícil de definir, no té una definició concreta i en podríem trobar de moltes. És comunicació i és art.

Gèneres literaris clàssics

Són les categories que serveixen per classificar les obres literàries segons la forma i el contingut que presenten. Aristòtil va definir tres grans gèneres: la poesia èpica, la poesia lírica i la poesia dramàtica.

Poesia i música

La poesia no ha nascut per ser llegida sinó per ser recitada o cantada. Cantor Orfeu. Ilíada i LOdissea. La música va unida íntimament amb totes les formes de la poesia clàssica.

Poesia èpica

Primera manifestació literària de totes les cultures. Gestes heroiques, històriques o llegendàries. Inspirades generalment en fets reals. LÈpica de la qual som més directament hereus és lhomèrica, la Ilíada i lOdissea (Ulisses). El naixement de les llengües ROMàniques recupera el tipus depopeia dorigen anònim que també narra les gestes dun heroi. Els cants de gesta més importants són: en francès Chanson de Roland, en castellà Cantar del Mio Cid, en alemany Cant dels Nibelungs. En català no shan conservat epopeies, encara que segurament van haver-hi. Jacint Verdaguer al Segle XIX va escriure un poema èpic L Atlàntida, però el seu gran poema èpic és Canigó on canta els orígens de Catalunya a partir de les llegendes que ell mateix havia recollit.

Poesia lírica

Sacompanyava amb el so duna lira.
Va néixer a Grècia després de ledat heroica, quan va sorgir una classe social nova. Representa la conquesta de la personalitat humana, de lhome com a individu. Ja no descriu un món extern, sinó el seu esperit. Expressa les passions, els sentiments i els pensaments del poeta. La lírica grega, podia ser coral (cantada per un cor) o monòdica (cantada per una sola persona). A partir del segle IV a.C. Els poetes ja no escriuen poesies per ser cantades, sinó per ser llegides i, per tant, es converteixen en intel·lectuals. Els poetes de lEdat Mitjana no segueixen ja la tradició clàssica de la lírica. Es dediquen a distreure a la gent amb cançons de taverna, damor, de diners...