El gènere cinematogràfic és la manera de classificar les pel·lícules segons les seves característiques formals i/o contingut
Fantàstic: temes fantàstics, personatges irreals, móns irreals i fantàstics.
Western: del segle XIX. Gènere americà clàssic. S’explica històries situades a l'oest dels EUA.
Ciència ficció: es basa en la ciència de fenòmens imaginaris com extraterrestres, nous sistemes solars, etc.
Comèdia: és una obra que presenta una majoria d'escenes i situacions humorístiques o festives.
Aventura: reflexa un món heroic amb combats i aventures.
Gran pla general: és quan descriu l'escenari on passa l'acció, els personatges no es poden identificar de
petits que són. La funció és descriptiva de l'espai.
Primer pla: és aquell que es centra en la imatge d'una extremitat d'un personatge, habitualment del cap i
avarca des de les espatlles, passant pel coll, fins al cabell. No sobra espai. És un pla expressiu i serveix per
mostrar l'emoció del personatge.
Muntatge paral·lel: Els dos muntatges consisteixen en la presentació de dues o més accions que succeeixen al mateix temps i es mostren fragmentades i alternativament per tal de crear un ritme narratiu determinat. El muntatge en paral·lel les històries tenen finals diferents. L'altern acaben amb un final únic.
Free cinema: Neix a Gran Bretanya a finals dels anys 50, paral·lelament al Nouvelle Vague a França o al Neorealisme italià a Itàlia Neix com a reacció del cinema de Hollywood i de la seva artificiositat Els protagonistes eren de les classes més populars Cinema socialment compromès, mostra els problemes de les classes més desfavorides Els problemes que mostren són les diferències de classes, la manca de formació/estudis, desigualtats econòmiques, explotació de la classe treballadora En el fotograma es pot veure un jove treballador en un entorn obrer
2.David Griffith
Càmera subjectiva Alterna plans generals/panoràmics amb molts extres amb la dramatització de primers plans Reclama l'atenció de l'espectador sobre detalls o gestos dels personatges utilitzant plans curts Gran importància del guió, que imposa un clar i detallat plantejament de la pel·lículaIntroducció al so: 1927 El cantor de Jazz és la primera pel·lícula sonora. Anteriorment, durant la projecció d'un film, hi havia un pianista o una orquestra 1931 Pràcticament totes les sales de cinema ja estaven adaptades a la nova tecnologia
Nit americana: Consisteix en rodar una escena de dia aplicant un filtre especial per a que un cop revelada doni la sensació d'escena nocturna.
En blanc i negre s'usa un filtre vermell. En color filtres blaus. Cal vigilar amb les ombres produïdes pel sol. La principal motivació és l'estalvi de costos econòmics.
Festen: Dintre del moviment Dogma 95
Just l'any 1995 quan el cinema feia el centenari, dos directors escandinaus van donar a conèixer un document en el que es plantejaven la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogràfic. Aquest document va ser l'impuls del Dogma’95.
Cal fer filmacions en escenaris naturals evitant les escenografies d'estudis, en càmera en mà o a les espatlles, gravada amb so directe sense musicalitzacions especials, buscaven un to més realista. Aquestes normes van ser conegudes com a vot de castedat. Naturalitat dels personatges i escenaris, angles de càmera i posició natural. 
catalán con un tamaño de 5,15 KB