Gèneres Cinematogràfics Essencials: Ciència-ficció, Comèdia i Drama

Ciència-ficció: Explorant el Futur i l'Inconegut

La categoria de la ciència-ficció pot cobrir un ampli ventall de produccions cinematogràfiques que sovint comparteixen característiques d’altres gèneres, com la fantasia, el terror o el cinema d’aventures. La ciència-ficció es caracteritza per la (suposada) base científica de les seves trames i ambientacions.

Les històries de ciència-ficció es poden ubicar tant en el present del planeta Terra com en l’espai exterior (el cosmos, planetes i galàxies llunyans, civilitzacions desconegudes) i el temps futur. Els temes més habituals són la conquesta de l’espai, el contacte amb formes de vida extraterrestre (amiga o enemiga) o la reflexió sobre els costats més foscos dels avenços científics:

• Mutacions humanes o animals
• La catàstrofe atòmica
• La por a una societat tiranitzada per màquines o altres tipus de distopia

Pel·lícules destacades de ciència-ficció:

• 2001: A Space Odyssey / 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)
• Star Wars / La guerra de les galàxies (George Lucas, 1977)
• Blade Runner (Ridley Scott, 1982)
• Matrix (les germanes Wachowski, 1999)

Comèdia: L'Art de Provocar el Riure

La comèdia vol provocar el riure, o almenys el somriure, en l’espectador i per fer-ho posa el focus en l’absurditat del comportament humà. Aquest gènere sol recollir els vicis, costums i hàbits de personatges arquetípics que encarnen comportaments socials universals (l’avar, el mentider, el sapastre, el murri...).

Mitjançant la caricatura i la deformació, planteja situacions amb les quals el públic es pot sentir identificat, però sempre des d’una posició moral superior. Encara que trobem una gran diversitat de temes, personatges i diferents estils de fer comèdia, alguns dels més habituals són:

• Comèdia romàntica

  Gira entorn d’embolics amorosos i relacions de parella.

• Comèdia burlesca (Slapstick)

  Es basa en la successió de gags amb abundància de caigudes, cops i llançament d’objectes. Per aquesta raó també és coneguda amb el nom de slapstick, literalment ‘cop de bastó’.

• Paròdia

  Imitació còmica, o fins i tot àcida, de situacions conegudes pel públic o de pel·lícules anteriors.

Pel·lícules destacades de comèdia:

• A Night at the Opera / Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)
• Monty Python's Life of Brian / La vida de Bryan (Terry Jones, 1979)
• As Good As It Gets / Millor... impossible (James L. Brooks, 1997)
• Airplane! / Aterra com puguis (Jim Abrahams, Jerry Zucker, David Zucker, 1980)

Drama i Melodrama: Emocions i Conflictes Humans

El drama vol recollir els grans conflictes i preocupacions amb què l’ésser humà s’enfronta al llarg de la seva vida. Per això sempre tracta temes de gran transcendència (el sentit de la vida, el destí, la mort...) i amb una càrrega psicològica i emocional molt forta (la pèrdua de l’amor, la venjança, la relació amb els altres...).

La història dramàtica parteix sempre d’un conflicte que els personatges hauran de superar al llarg del film i que posarà de manifest les seves lluites psicològiques i emocionals. Aquesta lluita genera en el públic sentiments com l’empatia, la por, la commoció, la desaprovació o la solidaritat. El melodrama, sovint considerat una subcategoria del drama, accentua encara més la càrrega emocional i els conflictes personals.

Pel·lícules destacades de drama i melodrama:

• Casablanca (Michael Curtiz, 1942)
• Love Story (Arthur Hiller, 1970)
• Out of Africa / Memòries d’Àfrica (Sidney Pollack, 1985)
• The Piano (Jane Campion, 1993)