Gènere, Treball i Participació: Reptes per a la Igualtat

Sexe i Gènere: Diferències i Construcció Social

La distinció entre sexe i gènere és fonamental per comprendre les dinàmiques socials. El sexe ve determinat per la naturalesa: una persona neix amb sexe masculí o femení, amb característiques biològiques, anatòmiques, fisiològiques i cromosòmiques universals i immodificables.

En canvi, el gènere (home o dona) s'aprèn, pot ser educat, canviat i manipulat. S'entén per gènere la construcció social i cultural que defineix les diferents característiques emocionals, afectives, intel·lectuals, així com els comportaments que cada societat assigna com a propis i naturals d'homes o de dones.

Exemples d'aquesta adscripció de característiques en la nostra societat inclouen pensar que les dones són xerraires, afectuoses i organitzades, mentre que els homes són actius, forts i emprenedors. Com va assenyalar la doctora Victòria Sau, el gènere és la construcció psicosocial del sexe.

Una primera funció implícita en el gènere és la de fer patent que homes i dones són més diferents que similars. Aquest és el motiu pel qual la societat humana ha establert l'existència d'aquests dos gèneres, un fenomen amb una dimensió universal. Encara que en ocasions els termes sexe i gènere solen usar-se com a sinònims, és crucial recordar que el gènere és el conjunt d'idees, comportaments i atribucions que una societat donada considera apropiats per a cada sexe.

Treball Productiu i Reproductiu: Divisió de Gènere

El treball productiu fa referència a aquelles activitats humanes que produeixen béns o serveis i tenen valor de canvi, és a dir, generen ingressos, ja sigui sota la forma de salari o mitjançant activitats agrícoles, comercials o serveis desenvolupats.

El treball reproductiu, en canvi, fa referència al conjunt de tasques necessàries per garantir la cura, el benestar i la supervivència de les persones d'una mateixa llar. S'entén com a reproducció biològica (gestació, part, lactància) i reproducció social, que inclou el manteniment de la llar i les cures, l'alimentació, l'educació, la criança i la transmissió cultural, entre d'altres. Aquest tipus de treball constitueix un paper fonamental per fomentar el desenvolupament íntegre dels individus, potenciant els valors i costums que regeixen la condició humana.

Cal destacar que ambdós treballs estan vinculats i hi ha una relació de dependència, ja que són la força motriu de transformació i canvi social que possibilita l'existència de la humanitat.

El Model Fordista i la Divisió Sexual del Treball

L'època industrial va ser fonamental per a visibilitzar el treball de les dones fora de casa seva, representant un canvi en la concepció social de la divisió sexual de la feina, ja que aquestes van assumir un paper en el treball productiu i van començar a ser registrades en el sistema econòmic.

Abans d'això, les dones estaven destinades únicament a un paper de treball reproductiu; la realitat laboral de les dones era a la llar com a cuidadores, mentre que la jornada laboral industrial, de treball productiu, l'exercia l'home.

Un exemple d'això va ser el model fordista, implementat als anys 40 als Estats Units per Henry Ford. Aquest va duplicar el salari dels seus treballadors de sexe masculí per garantir la seva permanència i especialització. Això també afectava el salari familiar, ja que considerava l'home com a proveïdor i la dona com a cuidadora. Aquest model va haver d'adaptar-se als nous paradigmes de la revolució industrial.

Participació Plena de les Dones en la Societat

Per tal que la participació de les dones sigui plena i efectiva en els assumptes públics de la societat, cal complir els següents requisits:

• Una ciutadania plena i universal que inclogui el concepte d’autonomia, en el sentit que els drets no han d’estar vinculats a cap forma de convivència, estat civil, situació laboral, sexualitat o procedència.
• Ampliar els drets socials, econòmics i culturals, incloent-hi també els drets sexuals i reproductius (com la capacitat de decidir sobre el propi cos).
• El reconeixement dels moviments de dones i feministes com a interlocutores vàlides en la presa de decisions en matèria de polítiques públiques, i fer efectiva la transversalització de les anàlisis i les demandes d'aquests moviments.