Gènere i Societat: Conceptes Clau per Entendre la Desigualtat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,46 KB
Doble Jornada de les Dones: Definició i Impacte
La doble jornada de les dones fa referència a la suma de la jornada laboral remunerada i una jornada posterior no retribuïda, dedicada principalment a les tasques de la llar i a la cura de les persones dependents.
Divisió Sexual del Treball: Rols de Gènere i Societat
Quan parlem sobre la divisió sexual del treball, ens referim al procés mitjançant el qual s'han atribuït habilitats, competències, valors i/o responsabilitats a una persona basant-se en les seves característiques biològiques associades a un o altre sexe. Això es tradueix en la divisió de les tasques fonamentals per a l'organització social, segons el que correspon a algú per ser home o el que correspon per ser dona.
Els estudis sobre la divisió sexual del treball han fet possible analitzar per què les dones es troben tradicionalment vinculades a l'espai domèstic i per què els homes estan més vinculats a l'espai públic. Aquesta configuració, al seu torn, crea una identitat femenina en relació amb els valors de la cura (per procurar el benestar dels altres), i una identitat masculina relacionada amb els valors de la provisió (l'abastiment dels recursos necessaris per a la subsistència).
En aquesta divisió, les activitats de l'espai domèstic han estat considerades més en termes de responsabilitat moral i biològica, la qual cosa ha fet que no hagin estat reconegudes com un "treball formal" (un treball remunerat). A diferència de les activitats de l'espai públic, relacionades amb la provisió, que són les que es reconeixen en termes de productivitat mercantil i tenen relació directa amb l'intercanvi econòmic.
En altres paraules, a la dona se l'ha reduït tradicionalment a la capacitat biològica reproductiva, la qual cosa fa que la seva principal activitat econòmica sigui la reproducció de la força de treball, i així s'ha encarregat històricament de la cura. Als homes, en canvi, se'ls ha comprès en relació amb la força física, i per això, se'ls assignen les tasques relacionades amb l'espai públic i la producció econòmica.
És així com, a partir d'aquesta divisió, es generen i es transmeten una sèrie de creences, normes i valors a partir dels quals emergeixen els ideals de feminitat i masculinitat.
El Sostre de Vidre: Barreres Invisibles en la Carrera Professional
El sostre de vidre és una metàfora que al·ludeix a les barreres invisibles que troben les dones a l'hora d'obrir-se pas en la seva carrera professional i progressar cap a llocs de més responsabilitat. Aquesta metàfora, encunyada pels experts en investigacions sobre gènere, es refereix a l'existència d'aquestes barreres invisibles.
El sostre de vidre es relaciona amb diversos aspectes:
- El nombre de persones a cada empresa en funció del gènere.
- El diferent salari percebut segons el sexe.
- Les diferències en l'escalada professional depenent de si ets un home o una dona.
- Si aquests problemes augmenten o disminueixen en funció del nivell professional.
Aquestes barreres, que sovint no són de vidre sinó més aviat de formigó, no desapareixen per si soles.
Objectivació i Cosificació dels Cossos de les Dones
Cosificar la dona significa fer ús d'ella o de la seva imatge per a finalitats que no la dignifiquin ni com a dona ni com a ésser humà. La forma més freqüent de cosificació de la dona és la cosificació sexual: se la converteix en un objecte sexual a disposició de l'home.
La tendència a presentar al gènere femení com un objecte sexual, sense més atributs que aquests, ha fet que el cos de les dones s'entengui com a fraccions: bust, llavis, cua, cames. Erradicar aquesta cultura comença per nosaltres.
L'objectivació sexual és la visió de les persones únicament com a objectes personalitzats de desig sexual, en lloc de veure-les com a individus amb personalitats, emocions, ànima i desitjos complexos. En altres paraules, és quan les persones són tractades com a objectes sexuals o quan l'interès es limita únicament al sexe.
Aquesta tendència forma part del nostre inconscient col·lectiu i és ja una cosa tan normal que alguns estudis revelen que tant homes com dones veiem el cos de la dona fraccionat en parts sexuals (els pits, els llavis, les natges, etc.), mentre que al cos de l'home el veiem com un tot.