El Gènere Líric: Definició, Estructura i Tipus

La Lírica

Considerem que formen part del gènere líric aquelles obres que presenten la realitat des de la subjectivitat de l’autor, ja que reflecteixen les seves idees, sentiments, emocions o vivències personals. En els seus orígens, les composicions líriques eren creades per ser cantades davant d’un auditori culte, amb acompanyament d’un instrument musical (per exemple, la lírica trobadoresca).

Les composicions líriques reben el nom de poemes. Estan formades per versos, que alhora, formen les estrofes. Les estrofes es formen a partir d’un conjunt de versos combinats d’una manera determinada, normalment seguint un model establert. Normalment, els versos lírics rimen.

Lírica Culta

Són composicions d’autor conegut. Es caracteritzen per estar escrites amb versos d’art major. Utilitza recursos expressius (metàfores, comparacions, etc.) i un llenguatge culte i elaborat.

Els subgèneres més importants de la lírica culta són:

• HIMNE: Expressa sentiments col·lectius (religiosos o patriòtics) d’un poble o comunitat, o exalta les virtuts d’una persona o institució. S’escriu també per celebrar un esdeveniment important, per exemple, la victòria en una guerra. El seu to és solemne. Aquesta és la forma lírica més antiga que es coneix.
• ODA: Acostuma a tractar temes de caràcter religiós, filosòfic o heroic. Té un to més personal i menys exaltat que l’himne. Combina versos d’art major i d’art menor. Solen incloure una lloança al protagonista, sigui persona o lloc.
• ELEGIA: Es compon a causa de la mort d’algú, mort que ha estat molt sentida per ser la d’una persona (normalment un personatge públic) estimada i respectada per la comunitat. De vegades són poesies “de circumstàncies”, és a dir, fetes per encàrrec, sobretot si es tractava de la mort d’un rei, d’un noble, etc.
• CANÇÓ: És una composició per ser cantada amb acompanyament musical. Bàsicament és de tema amorós.
• SÀTIRA: És una composició en què es critiquen o ridiculitzen els defectes, vicis i conductes d’un individu o de tota una comunitat. L’autor satiritza (exagera) aquests trets negatius per tal que el resultat sigui irònic i humorístic.

Lírica Popular

Són composicions de transmissió oral, d’autor desconegut. Tenen una mètrica senzilla, amb versos d’art menor. Tracta temes de la vida quotidiana (l’enamorament, el matrimoni, l’adulteri, la feina al camp, les festes populars...). Són creacions del poble per al poble. Van ser recopilades per escrit al segle XIX, durant la Renaixença, per autors com Manuel Milà i Fontanals i Marià Aguiló.

Els subgèneres més importants de la lírica popular són:

• GOIG: Composicions que neixen a l’edat mitjana. Són de tema religiós, destinades a lloar la Verge i els sants. Es cantaven el dia del sant en qüestió, en aplecs o en sortir de missa. És el gènere de la lírica popular que més aviat es va posar per escrit.
• NADALA: Composició destinada a ser cantada durant les festes de Nadal. El seu contingut, per tant, està relacionat amb el naixement de Jesús, l’adoració dels reis d’Orient, etc.
• CORRANDA: Són cançons populars curtes, de contingut molt variat. El tema més tractat és l’amor, però també poden tractar de les feines agrícoles, i així es cantaven mentre la gent treballava al camp, poden ser de tema satíric i humorístic (quan parlen d’adulteri o matrimoni), etc.
• Cançó