La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1931-1934)

La Proclamació de la República Catalana (1931)

A Catalunya, el govern de la República Catalana només va durar del 14 al 18 d’abril de 1931. Els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a l’Estat federal. En canvi, Catalunya va obtenir un règim provisional d’autogovern, la Generalitat de Catalunya (21 d'abril), i el compromís per part del govern central que s’iniciaria el procés per redactar i aprovar un Estatut d’Autonomia.

L'Establiment de la Generalitat Provisional

Una comissió elegida per l’assemblea de representants dels ajuntaments catalans es va reunir a Núria i va enllestir un avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va ser aprovat pel poble en un referèndum celebrat el 2 d'agost.

L'Estatut de Núria: Un Projecte Ambiciós

L’Estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació, defensava una estructura federal de l’Estat espanyol i definia el Principat com un Estat autònom dins de la República Espanyola.

Aviat es va veure, però, que aquest text era incompatible amb la Constitució republicana, que definia la República com un Estat integral compatible amb l’autonomia de municipis i regions. L’Estatut es convertia en una concessió de les Corts republicanes i deixava de ser la manifestació de la voluntat sobirana del poble català.

La Tramitació de l'Estatut a les Corts (1932)

El 6 de maig de 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l’Estatut. La tramitació va ser lenta i els partits dretans llançaren atacs duríssims contra l’Estatut, que anaren acompanyats d’una intensa campanya anticatalanista.

L'Oposició i la Campanya Anticatalanista

Tot i l’intent de cop d’Estat del general Sanjurjo, motivat en part per l’oposició a l’Estatut, el vot republicà es va aplegar a favor de l’Estatut gràcies a un brillant discurs d’Azaña.

L'Aprovació de l'Estatut Retallat

Finalment, el 9 de desembre de 1932 es va aprovar l’Estatut, encara que estava molt retallat respecte a l’original. Així, Catalunya quedava constituïda com a regió i es donava al govern central la facultat de suspendre l’Estatut. La capacitat real de la Generalitat es trobava limitada per la Constitució i l’Estatut i, sobretot, per la dependència financera del govern central.

La Generalitat i els Conflictes Socials (1933-1934)

A Catalunya, ERC seguia manant, però com a Espanya hi havia centre-dreta, les relacions eren dolentes. Després de la mort de Macià el 25 de desembre de 1933, Companys va ser elegit president de la Generalitat. Catalunya vivia en aquell moment una situació de tensió amb el conflicte entre els rabassaires (pagesos) i els propietaris, i amb l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat el gener de 1932.

La Llei de Contractes de Conreu i la Rabassa Morta

Durant el 1934 es van aprovar al Parlament nombroses lleis, entre les quals hi havia la Rabassa Morta, que era un contracte de conreu entre el propietari i el pagès en el qual aquest últim podia gaudir de la terra sempre que no morissin els conreus (vinyes, sobretot). També es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, amb què es pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven. El govern de la República va presentar un recurs que anul·lava aquesta llei al·legant-ne la inconstitucionalitat. El 12 de juny els diputats d’ERC abandonaren el Congrés dels Diputats com a protesta, però les negociacions amb el govern central i alguns retocs van permetre l’aplicació de la llei (setembre de 1934).

La Proclamació de l'Estat Català (Octubre 1934)

La vaga declarada el 5 d’octubre i l’entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux un dia després van provocar la reacció del president Companys, que va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. La seva crida, però, no va ser seguida per ningú i l’endemà Companys i el seu govern es van rendir a les forces de l’exèrcit. L’Estatut va ser suspès i el govern de la Generalitat, empresonat.

L'Obra de Govern de la Generalitat (1931-1934)

• Àmbit Econòmic i Social

  En l’àmbit econòmic, es va crear el Servei d’Estadística i l’Institut d’Investigacions Econòmiques. En l’àmbit social, es va crear l’Institut contra l’Atur Forçós, el Consell del Treball i els serveis d’Assistència i Previsió Social.

• Àmbit de Sanitat i Ensenyament

  En l’àmbit de la sanitat, hi va haver campanyes de vacunació, es va reorganitzar l’atenció primària i es van crear nous hospitals. En l’àmbit de l’ensenyament, es va crear l’Escola Normal Mixta i moltes biblioteques. Hi va haver un procés de normalització de la llengua, gràcies a la creació del Diccionari General de la Llengua Catalana per part de Pompeu Fabra.

• Àmbit Cultural i Drets de la Dona

  En l’àmbit cultural, cal esmentar la legislació favorable a la millora de la condició de la dona: per primera vegada la dona quedava equiparada jurídicament a l’home dins del matrimoni.