Generacions de Drets Humans: Civils, Socials i Solidaritat

Les Tres Generacions dels Drets Humans (DD.HH.)

1. La Primera Generació: Drets Civils i Polítics

Aquesta generació es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus de drets a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

Entre aquests drets destaquen:

• Dret a la vida i a la seguretat
• Dret a la llibertat
• Dret a unes garanties jurídiques
• Dret d'accés a les funcions públiques del país
• Sobirania popular

Aquesta generació va fer aparèixer l'Estat de Dret, la funció del qual és garantir als ciutadans l’exercici d’aquests drets i, per tant, ser el primer que, en cap cas i per cap motiu, els vulneri.

2. La Segona Generació: Drets Econòmics, Socials i Culturals

Aquesta generació la constitueixen els drets econòmics, socials i culturals. Gràcies a la seva exigència, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret.

D'aquí sorgeix el constitucionalisme social que afronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies per tal d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva. Aquests drets són:

• Dret al treball i a un salari just (Art. 23)
• Dret al temps lliure i a vacances pagades (Art. 24)
• Dret a la seguretat social (Art. 22)
• Dret a l'alimentació, l'habitatge i l’assistència mèdica (Art. 25)
• Dret a l'educació i la cultura (Arts. 26 i 27)

3. La Tercera Generació: Drets de la Solidaritat

Aquest grup de drets va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les diferents nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:

• Dret a l’autodeterminació dels pobles
• Dret a la independència econòmica i política
• Dret a la identitat nacional i cultural
• Dret a la pau
• Dret a un desenvolupament humà
• Dret a un medi ambient sa
• Dret dels discapacitats
• Dret dels indígenes

La concepció de l’Estat que pren forma en aquest període històric és la d’un Estat social i de dret solidari amb els altres Estats dels països existents.

Valors Fonamentals dels Drets Humans

1. Els Valors Individuals

• Dignitat Humana: És el valor bàsic o referent principal de les necessitats que la persona té en l'esfera moral i jurídica.
• Llibertat: És un valor suposat o derivat del dret a la vida i vinculat estretament al reconeixement de la dignitat humana.
• Autonomia i Responsabilitat Personal: Suposen tenir judici i capacitat reflexiva per captar el sentit i la rellevància dels valors. La “por a la llibertat” no és altra cosa que la fugida davant les càrregues que comporta l'autonomia i la responsabilitat.
• Igualtat i Diferència Personal: Implica la igualtat bàsica en drets i en oportunitats.
• Autoestima: És l'opinió que tenim de nosaltres mateixos. L'autoestima és una construcció social i són molts els agents socials que la configuren.

2. Els Valors Relacionals

• Tolerància: És el respecte i la comprensió benèvola que mereix la llibertat dels altres.
• Justícia: És el procediment que ordena la convivència, l'equilibri que consisteix a donar a cadascú el que és seu i que fa possible que cada persona pugui dur a terme el seu projecte personal.
• Solidaritat: Suposa la vinculació de diverses persones per uns mateixos valors, que es comprometen i sacrifiquen activament per a un bé comú.
• Pau: Actualment, el concepte de pau s'aborda des d'una visió holística i té en compte les diferents dimensions: a nivell personal, social i amb la naturalesa.

Metodologia per a l'Ensenyament dels Drets Humans

Fonamentalment, la metodologia ha de permetre un treball dialògic a l’aula, incorporant elements crítics com el coneixement de la realitat personal i social, i l'anàlisi dels sistemes de comunicació (premsa, ràdio, televisió, etc.).

També s'ha de fomentar l'ús de la capacitat creativa dels alumnes, fent que s’imaginin mons possibles i preguntant-los sobre què poden fer davant de determinades situacions. Finalment, cal tenir en compte la cura del pensament per generar valors com l’empatia, posar-se al lloc de l’altre, valorar allò que té valor, etc.

Els principis metodològics clau són:

1. Ha de ser una educació moral centrada en els valors ètics que sustenten la Declaració Universal dels Drets Humans.
2. No ha de ser una assignatura del currículum escolar, sinó una dimensió transversal que impregni el currículum de qualsevol matèria, ja que qualsevol d'elles pot suscitar qüestions relacionades amb els valors.
3. Hem d'afavorir un alt nivell de justícia institucional i d’atmosfera moral dins l'aula. Aquest és un factor condicionant de primer ordre: “No s'ensenyen ni s'aprenen els drets humans sense viure'ls. L'escola ha d'estar organitzada de manera que els drets humans siguin permanentment respectats.”