Les tres generacions dels Drets Humans

a) La primera generació: els drets civils i polítics

Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

Dret a la vida i a la seguretat

Dret a la llibertat

Dret a unes garanties jurídiques

Dret d'accés a les funcions publiques del país

Sobirania popular

Aquesta generació va fer aparèixer el que s’anomenarà Estat de Dret, el qual té per funció garantir als ciutadans l’exercici d’aquests drets i, per tant, ser el primer que en cap cas, per cap motiu, els vulneri.

b) La segona generació: els drets econòmics, socials i culturals

La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:

- Dret al treball i a un salari just, (art.23)

- Dret al temps lliure i a vacacions pagades, (art.24)

- Dret a la seguretat social (art.22)

- Dret a l'alimentació, la vivenda i l’assistència mèdica (art.25)

- Dret a l'educació i la cultura (art.26 i 27).

c) La tercera generació: els drets de la solidaritat

Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:

- Dret a l’autodeterminació dels pobles

- Dret a la independència econòmica i política

- Dret a la identitat nacional i cultural

- Dret a la pau

- Dret a un desenvolupament humà

- Dret a un medi ambient sa

- Dret dels discapacitats

- Dret dels indígenes

La concepció de l’Estat que pren forma en aquest període històric és la d’un Estat social i de dret solidari amb els altres Estats dels països existents.

1. Els valors individuals

a) La dignitat humana és el valor bàsic o referent principal de les necessitats que la persona té en l'esfera moral i jurídica

b) La llibertat és un valor suposat o derivat del dret a la vida i vinculat estretament al reconeixement de la dignitat humana.

c) El valor de l'autonomia i la responsabilitat personal. Suposen tenir judici i capacitat reflexiva per captar el sentit i la rellevància dels valors. La “por a la llibertat” no és una altra cosa que la fugida davant la càrregues que comporta l'autonomia i la responsabilitat.

d) El valor de la igualtat i de la diferència personal: Igualtat bàsica en drets i en oportunitats.

e) Autoestima: És l'opinió que tenim de nosaltres mateixos. L´autoestima és una construcció social i són molts els agents socials que la configuren.

2. Els valors relacionals

a) La tolerància. La tolerància és el respecte, la comprensió benèvola que mereix la llibertat dels altres.

b) La justícia. La justícia és el procediment que ordena la convivència, l´equilibrament que consisteix a donar-li a cadascun el que és seu i que fa possible que cada persona pugui dur a terme el seu projecte personal.

c) La solidaritat. Suposa la vinculació de diverses persones per uns mateixos valors i que es comprometen i sacrifiquen activament per a un bé comú.

d) La pau. Actualment el concepte de pau s'aborda des d'una visió holística i té en compte les diferents dimensions de la pau: a nivell personal, social i amb la naturalesa.

La metodologia per ensenyar DDHH

Fonamentalment és una metodologia que ha de permetre un treball dialògic a l’aula, que ha d’incorporar els elements crítics (coneixement de la realitat personal i social); anàlisi dels sistemes de comunicació (premsa, ràdio, televisió…); ús de la capacitat creativa dels alumnes, fent que s’imaginin mons possibles, preguntant-los sobre què poden fer davant determinades situacions. Finalment, tenim en compte la dimensió acurada del pensament per generar determinats valors com l’empatia, posar-se al lloc de l’altre, valorar allò que té valor, etc.

a) ha de ser una educació moral centrada en els valors ètics que sustenten a la Declaració Universal

b) no ha de ser una assignatura del currículum escolar, sinó una dimensió “transversal” que impregni el currículum de qualsevol matèria, ja que qualsevol d'elles pot suscitar qüestions relacionades amb els valors.

c) hem d´afavorir un alt nivell de justícia institucional i d´atmosfera moral dins l'aula. És un factor condicionant de primer ordre: “No s'ensenyen ni s'aprenen els drets humans sense viure'ls. L'escola ha d'estar organitzada de manera que els drets humans siguin permanents respectats”.