Tercera Generació Annales: Història Cultural i Mentalitats

La Tercera Generació dels Annales (Anys 60-70)

5.1. Característiques

1. Ampliació dels temes tractats. Apareix una nova història: la història de la cultura, que dominarà la historiografia durant els anys 70.
2. Comença a fer-se història de les mentalitats en relació amb el desenvolupament de l’antropologia cultural (anys 70). No és història de les ideologies. La mentalitat és més comuna que les ideologies i no està imposada, sinó present en el subconscient; és l'aspecte quotidià de la vida de les persones (p. ex., la mort, la infància, etc.). Està present en tots els individus, siguin qui siguin. No són idees.
3. No s’oblida l’anàlisi de documents i de dades, però s’humanitza la historiografia per no caure en els excessos anteriors. La humanització de la Història es fa recuperant la tradició de Bloch.
4. Es fa una Història més comprensible per al públic, tant en llegibilitat com en comprensió.
5. S’obren nous camins en la producció editorial i l’alfabetització (sobretot a França).
6. Retorna la història política, la militar i les biografies, però amb canvis substancials com la quantificació i l’anàlisi documental.
7. Porten la Història al gran públic escrivint en diaris i participant a la TV. Se surt de l’àmbit acadèmic gràcies a l’expansió dels mitjans de comunicació, produint-se un apropament a les masses, però això tenia els seus perills (p. ex., la banalització del debat).

5.2. Autors Destacats

• Philippe Ariès: Especialista en història de les mentalitats. La seva obra L'enfant et la vie familiale sous l'Ancien Régime (traduïda com El niño y la vida familiar en el Antiguo Régimen) tractava sobre la infància, sobretot a l’Edat Mitjana, i era un tema innovador. Defensava que no existia el concepte d’infància tal com el coneixem perquè els nens es convertien en adults abans. El concepte d’infància seria propi de societats més desenvolupades. Fou una tesi molt polèmica.

  En una altra obra, L'Homme devant la mort (traduïda com El hombre ante la muerte), estudiava la mort com a construcció social. El concepte s’adaptava segons les societats i presenta diferències entre elles.

  Ariès va estudiar aquests temes analitzant les representacions iconogràfiques (quadres, pintures, escultures, etc.) i no només documents d’arxiu.

• Jacques Le Goff: Historiador molt prolífic i mediàtic; era medievalista i feia història de les mentalitats. Considerava l'Edat Mitjana com una etapa diferent de l'Antiga i la Moderna, una època amb els seus mèrits i progressos, i no tan fosca com es diu. Se centrava en la Baixa Edat Mitjana, sobretot els segles XI–XIV. Criticava la denominació d'Edat Mitjana per ser un terme pejoratiu.

  La seva obra La Naissance du Purgatoire (traduïda com El nacimiento del purgatorio) era un estudi sobre la idea del purgatori apareguda a l’Edat Mitjana: com neix, com es difon i com es converteix en un lloc físic. Fou autor de biografies (p. ex., Sant Francesc, Lluís IX de França), però no només centrades en el personatge, sinó contextualitzades en una societat. Usava una escriptura particularment atractiva.

• Georges Duby: Historiador pont entre la segona i la tercera generació; medievalista i mediàtic. Va estudiar la regió de Mâcon (França) als segles XI–XII i la seva societat. Duby es va dedicar a estudiar els canvis en la mentalitat a causa de l’ordenament del nou sistema feudal. Subratlla el paper fonamental dels segons i tercers fills en les croades, ja que no tenien herència a les seves pàtries i volien aconseguir terres, fet que va convertir les croades en un gran estímul i incentiu per mobilitzar-se.

  La seva obra Le Dimanche de Bouvines (traduïda com El domingo de Bouvines) tracta sobre la batalla de Bouvines (1214) entre francesos i anglesos. La victòria francesa va garantir el domini francès sobre Normandia. Als anglesos derrotats, el rei anglès els va concedir la Magna Carta (primer antecedent d’una carta de drets). Aquesta obra era un llibre d’història militar, però molt particular, ja que se centrava en l’estudi de les percepcions de la gent comuna envers la batalla.

• Emmanuel Le Roy Ladurie: Medievalista que va estudiar sobretot les societats camperoles del Llenguadoc. Fou qui més va continuar amb la tradició de quantificació estructuralista. Les seves obres tractaven sobre festes i tradicions medievals.

  La seva obra més important és Montaillou, village occitan de 1294 à 1324 (traduïda com Montaillou, aldea occitana, de 1294 a 1324), que tracta sobre un poble occità. Es considera el primer estudi de microhistòria.

• Pierre Nora: No és considerat estrictament un annalista. És especialista en història cultural, però la seva obra més important és el projecte col·lectiu que va dirigir: Les Lieux de Mémoire (Els Llocs de Memòria). Aquests eren llocs, físics o no, que determinaven el caràcter nacional dels francesos (p. ex., la línia Maginot, la bandera tricolor, la idea de República). Era una obra enorme, imitada per alemanys i italians. Mites, llocs, símbols, esdeveniments, etc., defineixen un país i el seu caràcter. Nora també es va caracteritzar per l'escassa tolerància editorial, ja que, com a director de l'editorial Gallimard, es va negar a publicar l'obra Història del segle XX d'Eric Hobsbawm, al·legant que l'opinió pública francesa no hauria acceptat una obra tan ideològica. L’any 1999, finalment, en va sortir la versió francesa.