Genealogia de la Moral: Superhome i Nihilisme

Genealogia de la Moral

La genealogia de l'ànima és on la interiorització crea el ressentiment, que engrandeix l'ànima de manera negativa. Si no exterioritzem la nostra ira quan ens enfadem, ens girem cap a dins i es crea la mala consciència, que és guardar els nostres instints. Com a la interiorització dels instints que no es poden descarregar cap a fora, aquest fet provoca la mala consciència, que és el mateix que posseir instints reprimits. On l'amor, per exemple, no ho veu com una interiorització de l'impuls sexual.

La moral dels esclaus és aquella que nega qualsevol exterioritat que genera els valors. Aquí es diu que els esclaus no poden revenjar-se; llavors, per això es creen els ressentiments i fan com que són bons perquè no poden físicament contra més forts. Llavors, els altres són molt dolents. Els actius serien com el noble, aquell que actua pels instints i li surt de dins: “em sento així, ho sento i actuo”, li ve de naturalesa. Els reactius serien aquells que necessiten un rival per reaccionar, resposta a una cosa que ve de fora. Contraposa la moral del noble amb la moral de l'esclau. L'esclau necessita el noble. Aquests esclaus obeeixen a les sentències dels nobles per por i obeeixen ordres de Déu, que són les seves pròpies ordres.

L'home noble o actiu és aquell que entén la vida com a felicitat, que es guia pels instints inconscients o pels sentits que el fan valent i nega la intel·ligència. En canvi, l'home del ressentiment o reactiu és aquell callat, en la humilitat i de manera oprimida, però en la intel·ligència. Relacionem l'esclau amb l'home ressentiment.

Superhome i Etern Retorn

El superhome és el nen, que no pensa, actua amb els instints. No té por i no té necessitat de conèixer, no és previsor, s'enfronta a la vida com si no hagués un demà, no hi ha por a la causa-efecte, busca noves experiències, i és valent. Nietzsche exclama que el superhome és el sentit de la terra perquè és aquell que no ha aconseguit abandonar Déu i el més enllà per viure el cos i viure la terra. És capaç d'estimar la vida i crear nous valors que es diu a si mateix com l'etern retorn, que això vol dir que hi ha un passat, un present i un futur. Ho presenta com un moviment circular el qual es repeteix eternament; es pot entendre també com que la teva vida es tornarà a repetir eternament, amb el bo i el dolent en un bucle infinit. Llavors, si tu has viscut la teva vida com volies, és que has viscut bé i no hauríem de tenir por a tornar a viure.

La Mort de Déu i el Nihilisme

Mort estan tots els déus i ara volem que visqui el superhome, ja que sempre hem viscut sota el cristianisme, el qual ens dóna una moral que som esclaus, ressentits, que patim. Però ara ja no tindrem raó per patir perquè Déu ha mort i ja podem trencar amb els valors falsos. Segons Nietzsche, és un home noble que ens indica com viure, però després de morir tot mor amb ell i ens alliberem del cristianisme. Després ve el nihilisme (vol dir voler el no-res, que són els valors de la cultura occidental, de la moral, de la ciència i tota la metafísica) i nosaltres volem creure això perquè després ve la segona fase del nihilisme, on diu que Déu ha mort i han mort tots els sentits, tots els valors. Després hi ha la tercera fase positiva, on es diu que a partir d'aquesta mort de Déu es comença a crear la consciència que res té sentit i ens allibera de seguir una moral determinada. En el qual no hi ha valors, no n'hi ha cap estructura, ja que Déu ha mort; nosaltres l'hem matat. Llavors, a partir d'aquí, Nietzsche diu que tinguem poder i siguem capaços d'abandonar el nihilisme. Llavors, quan haguem abandonat la moral del rebaño i abracem la vida, llavors ens convertiríem en un superhome.

Per passar d'éssers humans a superhomes hem de passar per tres fases, les quals Nietzsche les identifica amb un camell, un lleó i un nen. El camell és algú que obeeix cegament, i que vol aspirar a alguna cosa més; es converteix en lleó, aquell que es nega als valors imposats però és incapaç de crear valors nous. I després tenim el nen, que simbolitza el superhome, el qual s'ha alliberat de totes les creences i és aquell que estima la vida.