La genealogia de la moral de Nietzsche: orígens i valors

La genealogia de la moral: orígens i significat

La genealogia de la moral és una obra fonamental de Friedrich Nietzsche, en la qual el filòsof alemany analitza l'origen i el desenvolupament dels valors morals que han predominat a la cultura occidental. El seu propòsit és entendre com s'han construït aquests valors i quin sentit han tingut al llarg del temps, especialment des d'una perspectiva crítica i filosòfica.

Origen dels termes i el concepte de virtut

Nietzsche comença investigant l'origen de les paraules per entendre com han evolucionat les idees que representen. Posa com a exemple el concepte de «virtut», que en grec es deia areté i en llatí virtus, i que en tots dos casos estava relacionat amb la força, la valentia i la capacitat de superació. Per a Nietzsche, a l'antiguitat la virtut no era una qüestió de submissió o d'obediència, sinó una expressió de poder i plenitud vital. La persona virtuosa era aquella capaç d'imposar-se davant les dificultats i de vèncer els reptes de la vida.

Dues formes de moral: senyors i esclaus

A partir d'aquest origen, Nietzsche distingeix dues grans formes de moral: la moral de senyors i la moral d'esclaus. La primera, la moral de senyors, és pròpia dels individus forts, autònoms i creatius. Es tracta d'una moral individualista, en la qual el subjecte no necessita l'aprovació dels altres per donar valor a les seves accions, sinó que ell mateix crea els seus propis valors des de la força interior i el domini de si mateix.

• Moral de senyors: afirma la vida, valora la força, la creativitat i l'autonomia.
• Moral d'esclaus: neix de la debilitat i el ressentiment; promou la submissió i la igualtat com a resposta a la impotència.

En canvi, la moral d'esclaus neix de la debilitat i la impotència. És pròpia de persones que, no podent afirmar la seva pròpia força, reaccionen davant la força dels altres amb ressentiment. Aquesta moral promou la igualtat, la submissió i l'obediència, i es basa en una mena d'esperit de ramat, on els individus es perden dins del grup i accepten passivament els valors imposats per la societat, la cultura o la religió. Segons Nietzsche, aquesta moral no crea, sinó que simplement accepta i perpetua valors externs.

Moral judeocristiana i l'encobriment del ressentiment

Aquesta inversió de valors es consolida amb la moral judeocristiana, que segons Nietzsche representa la culminació d'aquesta moral d'esclaus. En aquest context, la bondat es defineix com humilitat, obediència i renúncia, i no com força, afirmació i vitalitat. Així, el ressentiment dels dèbils contra els forts es canalitza a través de figures com el sacerdot, que promou el sentiment de culpa i una venjança simbòlica contra la vida. Per a Nietzsche, aquest procés representa una venjança encoberta, una rebel·lió contra els valors originals que afirmaven la vida.

El superhome i la transmutació dels valors

Davant d'aquesta situació, Nietzsche proposa la figura del superhome (Übermensch), que té com a missió fonamental la transmutació dels valors. El superhome no accepta la moral imposada, sinó que crea nous valors des de la seva pròpia força vital, recuperant el sentit afirmatiu i creador que tenia la moral de senyors. Aquesta transmutació és l'única manera de tornar a donar sentit a l'existència, de viure de forma ascendent, plenament arrelada a la vida i no en contra d'ella.

Conclusions breus

Nietzsche convida a qüestionar l'origen dels valors i a reconèixer com les estructures morals poden ser expressions de potència o d'impotència. La seva crida final és a la creació de valors nous i afirmatius, encarnats en la figura del superhome, com a alternativa a la moral de ressentiment que ha dominat la cultura occidental.