Genealogia de la Moral: Anàlisi de Nietzsche i Mill

Genealogia de la moral, I (però, per què parleu…)

Pregunta 1

Hi ha dos tipus de moral: la que Nietzsche anomena “moral dels esclaus” (o de “l’home vulgar”) i la que Nietzsche anomena “moral dels senyors”. La “moral dels esclaus” ha esdevingut dominant, desplaçant la “moral dels senyors”. Aquesta moral dels esclaus té el seu origen en el judaisme i el cristianisme.

Pregunta 2

a) “Senyors”: Els nobles, aquells que tenen les virtuts aristocràtiques. b) “Enverinament”: Degeneració que resulta de la pèrdua dels valors aristocràtics.

Pregunta 3

Moral dels esclaus/del ressentiment: és, segons Nietzsche, la moral occidental. Una moral antinatural, ja que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L’ideal de la moral tradicional és fer “l’home bo, modest, diligent i benintencionat”, la qual cosa el converteix en esclau d’aquestes virtuts fictícies. Com a moral (cristiana), postula l’existència d’un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica. La conseqüència d’aquest postulat és el menyspreu d’aquest món i de la pròpia vida. La moral defensa l’altruisme com a norma suprema de comportament, per això menysprea tots els valors de la vida. Considera que les accions més elevades no poden ser obra dels homes, sinó d’un ésser perfecte que s’anomena Déu; així, situa l’home entre les coses vulgars i dèbils. En conseqüència, tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, per la qual cosa aquesta moral és immoral.

Judaisme i cristianisme com a impulsors de la moral dels esclaus.

Pregunta 4 (Mill)

S. Mill (Moral): L’utilitarisme és una ètica constructivista que considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu.

Nietzsche (Moral): En la crítica i la fonamentació de la moral, busca l’origen etimològic de les paraules “bo” i “dolent”. Mètode genealògic.