Gases inertes en la producción de fármacos y cosméticos

Nitrógeno:Gas inerte que aporta seguridad y calidad en la producción de fármacos y cosméticos. El nitrógeno en estado gaseoso es la mejor solución de inertizado o protección en las diferentes fases de la producción y envasado, minimizando la presencia de oxígeno y humedad, la degradación química y las contaminaciones microbianas.Oxígeno: tiene una importancia fundamental para las aplicaciones de crecimiento celular, se utiliza en biorreactores,Dióxido de carbonoen el control de pH de incubadores celulares, en cromatografía de fluidos supercríticos, en extracción supercrítica o en el control de pH de aguas residuales Argón:Se emplea en analítica (ICP, absorción atómica), cajas de guantes y en procesos de inertización o presurización con requerimientos especiales. Helioo es empleado en forma líquida (-268,9 °C) o en fase gaseosa, en diversas aplicaciones de I+D y de producción: helio líquido como refrigerante de imanes superconductores en resonancias magnéticas de investigación y control de calidad.

I+D y Control de Calidad:son esenciales para la ejecución de técnicas analíticas como: cromatografía, ICP, absorción atómica… y además el espectrómetro de resonancia magnética nuclear (RMN) que requiere helio líquido como refrigerante es fundamental. Inertizaciones:garantizar la calidad de principios activos, la estabilidad del producto final y la seguridad operativa Cultivos celulares:Empleando un sistema de control dinámico de gases y temperatura, se consigue regular el proceso y mejorar también el rendimiento del cultivo celular BiorreactoresMediante la inyección directa de oxígeno (DOI, por sus siglas en inglés) y una tecnología de mezclado apropiada, se logra superar las limitaciones del oxígeno disuelto mediante inyección de aire e incrementar la productividad de la fermentación microbiana Liofilización criogénica:El secado por congelación de productos farmacéuticos y biotecnológicos se mejora empleando la liofilización criogénica con nitrógeno Spray-Dryer, Micronizadosse atomiza en nitrógeno caliente, lo que conduce a un secado rápido y a la formación de partículas. Las partículas se separan luego en un ciclón y/o bolsa de filtro Crioconservación:La conservación de material biológico diverso

EPI: Eficacia- idoneïtat: Que siga útil per al que va ser dissenyat i adequat al risc a evitar. Innocuïtat: Concebuts i dissenyats de tal manera que no ocasionen nous riscos. Homologats: Que hagen sigut sotmesos als assajos pertinents pels organismes autoritzats que ens garantisquen les característiques del seu disseny. Facilitats als treballadors: Per part de l'empresari i de manera gratuïta. Comoditat: Serà dissenyat de tal forma que en les condicions normals d'ús el treballador podrà desenvolupar la seua activitat, amb el grau òptim de protecció. De fàcil maneig: A vegades serà necessari instruir al treballador sobre l'ús correcte.

Precaucions generals en el maneig de gasos embotellats. - Utilitzar sempre el gas adequat i amb el grau de puresa sol·licitat per a cada operació. - Acoblar la botella al circuit sense forçar-la. - Obrir la vàlvula lenta i suaument, amb el manoreductor tancat. Tancar-la quan finalitze el seu ús. - Comprovar que la pressió del gas és l'adequada per a treballar. - Per al transport de botelles s'usaran carretons especials, mai es faran rodar, s'arrossegaran o s'agarraran de la caputxa. - La caputxa només es llevarà en el moment de la seua utilització per a acoblar-la al circuit. Abans d'efectuar la connexió es fixarà la botella en posició vertical. - Les connexions estaran en bon estat i seran estanques, no havent de connectar-se si no es disposa d'un sistema de regulació de la pressió.

· Marca del fabricant de l'envàs i número de fabricació. · Nom del gas complet. · Capacitat d'aigua mesurada en litres. · Pressió de la prova hidroestàtica en Kg./ cm2 i data de l'última prova. · Contrast de l'expert responsable de l'última prova.

EFECTES AUDITIUS • Disminució temporal de la capacitat auditiva • Disminució auditiva permanent o hipoacúsia EFECTES NO AUDITIUS · Efectes psicològics · Interferències conversacionals ·Efectes fisiològics

· Energia mecànica: Soroll, vibracions i variacions de pressió. · Energia tèrmica: Calor i fred. · Energia electromagnètica: Radiacions ionitzants i no ionitzants.

Radiacions no ionitzants: Són aquelles en les quals no intervenen ions. Són exemples: la radiació ultraviolada, radiació visible, radiació infraroja, làsers, microones i radiofreqüència. Radiacions ionitzants: Són aquelles en les quals les partícules que es desplacen són ions. Aquestes engloben les més perjudicials per a la salut: raigs X, raigs gamma, partícules alfa, partícules beta i neutrons, és a dir energia nuclear.

Radiació α Són nuclis d'heli carregats positivament; tenen una energia molt elevada i molt baixa capacitat de penetració i les deté un full de paper. Radiació β- Són electrons emesos des del nucli de l'àtom a conseqüència de la transformació d'un neutró en un protó i un electró. Radiació β+ És l'emissió d'un positró, partícula de massa igual a l'electró i càrrega positiva, com a resultat de la transformació d'un protó en un neutró i un positró. Les radiacions β tenen un nivell d'energia menor que les α i una capacitat de penetració major i són absorbides per una làmina de metall. Radiació de neutrons És l'emissió de partícules sense càrrega, d'alta energia i gran capacitat de penetració. Els neutrons es generen en els reactors nuclears i en els acceleradors de partícules, no existeixen fonts naturals de radiació de neutrons. Radiació γ Són radiacions electromagnètiques procedents del nucli de l'àtom, tenen menor nivell d'energia que les radiacions α i β i major capacitat de penetració, la qual cosa dificulta la seua absorció pels apantallaments. Raigs X També són de naturalesa electromagnètica però s'originen en els orbitals dels àtoms a conseqüència de l'acció dels electrons ràpids sobre l'escorça de l'àtom. Són de menor energia però presenten una gran capacitat de penetració i són absorbits per apantallaments especials de gruix elevat.

º La interacció de la radiació amb les cèl·lules en funció de probabilitat (és a dir, poden o no interaccionar) i poden o no produir-se danys. º La interacció de la radiació amb una cèl·lula no és selectiva: l'energia procedent de la radiació ionitzant es deposita de manera aleatòria en la cèl·lula. º Els canvis visibles produïts no són específics, no es poden distingir dels danys produïts per altres agressius- agents físics o contaminants químics. º Els canvis biològics es produeixen només quan ha transcorregut un determinat període de temps que depén de la dosi inicial i que pot variar des d'uns minuts fins a setmanes o anys.

ºAlteracions en el sistema hematopoiètic: pèrdua de leucòcits, disminució o falta de resistència davant processos infecciosos i disminució del nombre de plaquetes provocant anèmia important i marcada tendència a les hemorràgies. º Alteracions en l'aparell digestiu: inhibir la proliferació cel·lular i per tant lesionar el revestiment produint una disminució o supressió de secrecions, pèrdua elevada de líquids i electròlits, especialment sodi així com pot produir el pas de bacteris de l'intestí a la sang. º Alteracions en la pell: inflamació, eritema i descamació seca o humida de la pell. º Alteracions en el sistema reproductiu: pot provocar l'esterilitat en l'home i la dona. La seqüela definitiva dependrà de la dosi i el temps de radiació a més de l'edat de la persona irradiada. º Alteracions en els ulls: el cristal·lí pot ser lesionat o destruït per l'acció de la radiació. º Alteracions en el sistema cardiovascular: danys funcionals al cor. º Alteracions sistema urinari: alteracions renals com a atròfia i fibrosi renal.