Garanties i Tutela de la Llibertat Religiosa a Espanya

Garanties Constitucionals

La Constitució Espanyola (CE) protegeix la llibertat religiosa mitjançant garanties que es troben en els següents articles:

• Article 53.1 CE: Reserva de llei per a regular el dret de llibertat religiosa.
• Article 53.2 CE: Tutela ordinària preferent i sumària, tutela especial i constitucional.
• Article 54 CE: Defensor del Poble.
• Article 81 CE: Reserva de llei orgànica per al desenvolupament del contingut essencial del dret de llibertat religiosa.
• Article 161.1 CE: Tutela especial d'inconstitucionalitat.

Tutela Interna

Codi Penal (articles 522-526)

Tipificació dels delictes religiosos i càstig de la discriminació segons el bé protegit.

• Articles 522-523: Delictes contra la llibertat religiosa. Perquè existeixi delicte, hi ha d'haver violència, intimidació o constrenyiment il·legítim.
• Article 523: La protecció només a les confessions registrades. La pena s'agreuja si les interrupcions ocorren en llocs de culte.
• Articles 524-525: Delictes contra els sentiments religiosos (524: profanació).

Altres articles rellevants:

• Article 22.4
• Article 510
• Article 511
• Article 515

Tutela Administrativa

Mitjançant la policia de culte, que garanteix que els actes es realitzin pacíficament. Reconeixement de la llibertat d'expressió, dret d'informació i reconeixement de les festivitats religioses.

Tutela laboral: El descans laboral coincideix amb el dia religiós i es castiga la discriminació.

Tutela Interna: Protecció Executiva i Administrativa

S'estructura dins dels ministeris d'Afers Exteriors i Justícia. Al segon li correspon dirigir i organitzar la política del govern en relació amb les polítiques religioses. Concretament, a la Secretaria d'Estat de Justícia: Direcció General d'Afers Religiosos (registre d'entitats, Comissió Assessora de Llibertat Religiosa, Direcció General de Registres i Notariat).

Tutela Interna: Protecció Jurisdiccional

Partim de l'article 4 de la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa (LOLR), que diu que els drets reconeguts en aquesta llei seran tutelats mitjançant empara judicial davant els tribunals ordinaris i empara constitucional davant el Tribunal Constitucional (TC). La jurisdicció constitucional pot protegir la llibertat religiosa mitjançant el recurs d'empara, inconstitucionalitat i mitjançant la qüestió d'inconstitucionalitat, cadascun d'ells mitjançant un procés propi regulat per la Llei Orgànica del TC.

Jurisdicció civil: Les demandes a través d'un judici ordinari establert en la Llei 1/2000. Si és a través de la jurisdicció contenciosa administrativa: articles 114-122. La jurisdicció social: Reial Decret Legislatiu 7 d'abril de 1995 (Llei de Procediment Laboral).

Tutela Internacional

• Relator especial sobre tolerància religiosa: Encarregat de la desaparició de la discriminació. Només és consultiu.
• Comitè de Drets Humans: Aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. No té força vinculant.
• Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH): Òrgan per a tractar temes de drets humans. Les seves decisions tenen caràcter vinculant, consistent en imposicions de sancions econòmiques o rescabalament de danys.

Concepte d'Entitat Religiosa

És una organització de persones unides per un sistema doctrinal o de creences en la divinitat que es manifesten externament mitjançant un sistema de culte propi i diferent de les altres. Entitats religioses majors: església, confessions i les seves federacions. Entitats religioses menors: organitzacions nascudes dins de les entitats religioses majors per a complir els seus objectius i fins.

Tipus de Confessions

• Església Catòlica: Anomenada en l'article 16 CE, té personalitat jurídica internacional. Les normes del dret canònic són reconegudes (caràcter estatuari). Solament a ella se li reconeix la potestat de jurisdicció (l'Estat reconeix els tribunals eclesiàstics i les seves resolucions, article 81 CC).
• Confessions que tenen acords: Situació més avantatjosa per les seves garanties (adoptades en els acords).
• Confessions amb personalitat jurídica: Poden signar acords i tenen capacitat d'obrar.
• Confessions que no signen acords: No es consideren pròpiament confessions. Se'ls aplica la normativa que desenvolupa i regula els drets fonamentals.

Conseqüències de l'Adquisició de la Personalitat Jurídica Civil

Article 6 LOLR

Les que deriven de la personalitat jurídica civil:

1. Reconeixement de l'autonomia de les confessions (normativa i institucional). Poden establir normes per a regir el seu règim intern.
2. Dret a la pròpia entitat religiosa (es creen clàusules de salvaguarda de l'entitat).
3. Possibilitat de signar acords amb l'Estat sempre que tinguin notori arrelament.

Les que deriven de la signatura d'acords:

1. Possibilitat que la forma religiosa de celebració del matrimoni pròpia de les confessions tingui eficàcia civil (articles 59 i 60 CC).
2. Dret d'assistència religiosa, celebració d'actes de culte en centres escolars, dret a impartir-se la religió en els centres públics.
3. Possibilitat de formar part de la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa.
4. Possibilitat d'accés als mitjans de comunicació.

Patrimoni Cultural de les Confessions Religioses

Respecte de l'Església Catòlica, es regula en l'article 15 de l'Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals del 1979 i en la Llei de Patrimoni Històric Artístic, Llei del 1985 de Patrimoni Espanyol. Respecte de les altres confessions, es regula en l'article 13 dels acords amb la FEREDE, CCI, FCIE, i amb caràcter general en la Llei de Patrimoni Històric del 1985.

Assignació Tributària

A partir del 2006, arribem a l'assignació tributària mitjançant l'establiment d'un acord entre l'Estat i l'Església Catòlica. S'eleva amb caràcter indefinit el percentatge de l'assignació tributària d'un 0,5 a un 0,7. Desapareix el mínim dels pagaments a compte i també el complement pressupostari. Aquest sistema entra en vigor en la renda del 2007, però fins al 2008 no es posa en marxa. Els diners que s'aconsegueixen en la declaració de la renda del 2007 es liquidaran el novembre del 2008, quan ja es tingui un coneixement exacte, perquè durant el 2007 l'Estat donava pagaments a compte. El fet que l'Estat atorgui el 0,7 a l'Església suposa que renuncia a l'IVA. Per a complir el que s'havia acordat, el Govern publica una Llei i una Ordre Ministerial el 28 de desembre del 2006. La Llei parla de pressupostos generals de l'Estat.

Els Beneficis Fiscals

Respecte de l'Església Catòlica, els beneficis fiscals es contenen en els articles 3, 4 i 5 dels Acords Econòmics, i els beneficis fiscals de les altres confessions es contenen en l'article 11 dels corresponents acords.

Supòsits de no subjecció:

Article 3 de l'Acord i article 11 dels respectius acords. Les prestacions, almoines o col·lectius dels fidels. Les publicacions de caràcter pastoral. Activitats d'ensenyament.

Supòsits d'exempció:

Total i permanent de l'IBI, ordre del 1985, s'inclouen en aquesta exempció els horts, jardins i dependències d'aquests immobles, no estan obligats a l'impost de societats, exempció sobre els impostos de successions, donacions, transmissions patrimonials sempre que es destinin al culte. En la nova regulació, l'impost només grava a les persones físiques.

Supòsits d'assimilació:

Les associacions i entitats religioses que no estiguin incloses en els acords però que es dedueixin d'activitats benèfico-docents, religioses... tindran dret als beneficis fiscals que l'ordenament jurídic tributari espanyol atorga a les diferents entitats sense finalitat lucrativa.