Les Garanties dels Drets Fonamentals: Procediments i Protecció

El control habitual o més general dels drets fonamentals correspon als tribunals ordinaris. Aquests ho poden fer de dues maneres:

Defensa de pretensions normals on s'afegeix la vulneració dels drets fonamentals. En l'ordinari es pot reclamar una indemnització per la vulneració dels drets.

(art. 53 CE). Aquests procediments tenen tres característiques:

És de condició limitada, no es poden demanar altres coses que anul·lin l'acta amb la qual s'ha vulnerat el dret (ex. diners).

El procediment ordinari t'ofereix el fet que el petitum es pot basar en recomanacions econòmiques (exigir indemnització). Per la via especial no es poden exigir altres qüestions; el petitum és la vulneració de drets. És molt ràpid però molt limitat, només està pensat per la vulneració de drets.

No sempre la millor opció és la més ràpida. Si volem protegir el dret, anirem per l'especial, però si ens interessen també altres coses, anirem per l'ordinari, al·legant la vulneració de drets també, requisit essencial per poder anar al TC.

Abans de la CE hi havia una llei pre-constitucional (2 dies abans), la llei 62/1978 de 26 de desembre, que preveia els procediments especials que l'art. 53 CE diu que hi ha d'haver per presentar el recurs d'emparament. Es va derogant depenent de l'ordre jurisdiccional, per part de lleis processals, civils, penals i contencioses-administratives.

Derogació per contenciós-administratiu: la llei 29/1998 de 13 de juliol, Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa. L'art. 144 LJCA i ss. (114, 115 i 121) preveu el nou procediment especial: és especial, preferent i sumari (compleix amb l'art. 53 CE). L'art. 121 LJCA sembla donar també la possibilitat d'incorporar qüestions de mera legalitat a més de les vulneracions de drets (pots incloure coses de contingut econòmic). Per tant, el procediment ordinari de dret de la jurisdicció contenciosa administrativa ha quedat obsolet, no s'utilitza.

Derogació per penal: la llei que deroga la llei 62/1978 en matèria penal és la Llei 38/2002 de 24 d'octubre més la LO 8/2002. Reforma la llei d'enjudiciament criminal. Remet a un procediment ordinari (previst en el títol II i III, llibre IV), l'abreujat, que és el més curt dels ordinaris. No compleix amb el requisit de l'especialitat, tot just compleix amb el sumari. La preferència tampoc es dóna perquè és ordinari.

Els delictes d'injúries i calúmnies i els delictes mitjançant impremta o publicació semblen tenir un procediment especial. En resum, en matèria penal no es compleixen els requisits: no tenim un procediment especial perquè és ordinari i no es donen les característiques que l'art. 53 CE diu que haurien de tenir; en alguns casos fins i tot es separen. És una regulació caòtica i no compleix amb la CE.

La llei 1/2000 de 7 de gener, Llei d'enjudiciament civil, deroga la llei 62/1978. L'art. 249 tampoc parla d'un procediment especial, opta per un procediment ordinari i li afegeix la preferència, s'incorpora la presència del Ministeri Fiscal (intervé quan hi ha interessos generals) i no compleix en sumarietat.

La llei 36/2011 de la Jurisdicció Social o Laboral de 10 d'octubre parla d'un procediment especial, preferent i sumari, però també és excessiva; no pots al·legar en la via especial altres qüestions socials, és exclusiva per la defensa de drets (sindicació, vaga, contractes...).

I. En matèria electoral: són necessaris uns procediments exprés que resolguin qüestions com la que es preveu a l'art. 40 LO Règim Electoral General. Es preveu la possibilitat d'impugnar davant d'un jutjat de 1a instància que no figuri a l'oficina del cens electoral. Si es fora del termini electoral, vas al Contenciós Administratiu.

L'art. 49 LOREG preveu que si ets un candidat i no hi figures, també pots anar als tribunals contenciosos administratius i presentar en última instància a la sala especial del TSuprem la demanda (resol sobre exclusions de candidatures). T'ha de donar temps perquè et puguin incorporar.

L'art. 109 LOREG preveu la possibilitat de reclamar si ets el candidat electe i no figures a la llista davant de la Sala C.Adm. del TSuprem en eleccions Europees/Generals i si són autonòmiques a la sala C.Adm. del TSJ de la CA. Tots aquests recursos són previs a la possibilitat d'anar al TC (114 LOREG).

II. Habeas Corpus: quan algú està detingut i el jutge denega l'habeas corpus d'un ciutadà que l'han maltractat o no hi ha motius per detenir-lo, és possible presentar un recurs d'emparament. En els casos de risc de fugida, el jutge pot decretar presó provisional, però en casos normals només estàs detingut 72 h i no es pot actuar preventivament.

Drets comparables

Arts. 14-29 CE i l'objecció de consciència 31 CE. Els altres estan protegits per la qüestió o recurs d'inconstitucionalitat, necessiten un jutge o 50 diputats/senadors per presentar-los, una institució.