Galileu i Newton: Pilars de la Revolució Científica i la Física Moderna

Galileu Galilei: Pioner de l'Heliocentrisme i la Nova Física

Galileu Galilei, fermament convençut de la veritat del sistema copernicà, es va proposar demostrar-lo. Va intentar provar l'heliocentrisme a través de proves astronòmiques i la formulació d'una nova física.

Les Observacions Astronòmiques de Galileu

El 1609, en assabentar-se de l'existència del telescopi, en va fabricar un i va començar a observar l'espai. Va publicar una obra que presentava proves irrefutables per al sistema copernicà:

• La Lluna té muntanyes i valls, com la Terra, per tant, estan constituïdes pel mateix material.
• Júpiter té quatre satèl·lits que giren al seu voltant, demostrant que no tots els astres giren entorn del mateix centre.

També va descobrir les fases de Venus, la qual cosa demostrava que el Sol no és un astre perfecte ni immutable.

Conflicte amb l'Església i la Física Aristotèlica

La publicació d'aquestes observacions va generar grans polèmiques, fins que Roma el va cridar per prohibir-li la defensa pública del copernicanisme.

Galileu es va adonar que si es modificava la física aristotèlica, es resoldria el problema de l'heliocentrisme. És famós per l'argument de la torre (un cos es pot considerar en moviment quan el sistema de referència està en repòs). Això implicava una teoria diferent de l'aristotèlica, que sostenia que Aristòtil no tenia raó en els moviments naturals o violents.

Per a Galileu, el moviment depenia dels aspectes quantitatius. Aquesta visió va ser possible gràcies a l'estudi permanent de les matemàtiques. Va exposar els seus resultats en un llibre, considerat el primer llibre modern de física, i va distingir tres tipus de moviment: uniforme, uniformement accelerat i de projectils.

Isaac Newton: La Gravitació Universal i la Mecànica Clàssica

Isaac Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància, donant origen a les lleis de Kepler del moviment planetari.

La Llei de la Gravitació Universal

Va formular la cèlebre Llei de la Gravitació Universal: Entre dos cossos s'exerceix una força d'atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.

Principia Mathematica i les seves Aportacions

El 1687, Newton va publicar la seva obra magna, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, on va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica i la dinàmica dels fluids.

En aquesta obra, va aplicar el primer tractament matemàtic al moviment ondulat, va deduir les lleis de Kepler a partir de la llei de quadrats inversos de la gravitació i va explicar les òrbites dels cometes. A més, va calcular les masses de la Terra, el Sol i els planetes amb els seus satèl·lits, va explicar la forma aixafada de la Terra i va utilitzar aquesta idea per a explicar la precessió dels equinoccis, establint també la teoria de les marees.

Vida Posterior i Reconeixement

Després de patir una crisi nerviosa el 1693, Newton es va retirar temporalment de la investigació científica. Posteriorment, va viatjar a Londres, on va ser nomenat guardià de la Casa de la Moneda i, el 1699, director. Gràcies a aquestes posicions, Newton va esdevenir un home molt ric.

El 1703, va ser elegit president de la Royal Society i va ser reelegit cada any fins a la seva mort.