Gabriel García Márquez: Biografia, Estil i Obres Clau

Gabriel García Márquez: Una Vida per Explicar

Primers anys i influències familiars

Gabriel García Márquez neix a Aracataca (Colòmbia) el 1927 i mor a Ciutat de Mèxic el 2014. Es va criar amb els seus avis i oncles, perquè els seus pares van marxar de casa per treballar fora i continuar formant la família. Els seus avis, de caràcter particular, van marcar profundament el periple literari de l'autor.

L'avi, que era coronel, li explicava històries de la seva joventut a la guerra, mentre que l'àvia passava els dies explicant-li faules i llegendes familiars. En aquest sentit, ella li va aportar una visió màgica i supersticiosa de la realitat. Va aprendre a escriure als cinc anys amb una professora de la qual es va enamorar. Quan va morir el seu avi, va tornar a viure amb els seus pares i, aleshores, ja escrivia versos humorístics.

Inicis literaris i periodisme

El 1940, gràcies a una beca, va ingressar en un internat, una experiència que va resultar traumàtica per a ell pel fred que hi passava. El 1947 va anar a estudiar dret a Bogotà. S'hi sentia estrany, ja que sabia que no era la seva vocació i, al setembre, va aconseguir publicar el seu primer conte, anomenat “La tercera resignación”, en un suplement del diari El Espectador. Poques setmanes després, va publicar el seu segon conte: “Eva está dentro de un gato”.

Finalment, no es va graduar mai i va iniciar la seva activitat periodística com a columnista al diari El Universal. A la dècada dels 40, es va unir a una associació d'amics de la literatura anomenada “Grupo de Barranquilla”. El 1950 es va traslladar a Barranquilla per treballar al diari Heraldo de Barranquilla. Mai no va ser un crític ni un teòric literari; ell volia, simplement, explicar històries. Aquests amics van crear un diari, Crónica, i Márquez n'era el cap de redacció.

Consagració i reconeixement mundial

El 1954 va entrar a la redacció d'El Espectador com a columnista. Posteriorment, va publicar tres treballs i després va viatjar per Europa com a corresponsal. Aquesta experiència li va permetre veure l'Amèrica Llatina des d'una altra perspectiva.

El 1967 va aparèixer la seva obra mestra, Cent anys de solitud, que reflecteix la història de Colòmbia des de la independència fins als anys 30. Durant els anys següents, va escriure cinc novel·les, tres volums de contes i dos relats, entre els quals destaquen La tardor del patriarca (1975) i Crònica d'una mort anunciada (1981). Amb la seva obra, va situar la narrativa hispanoamericana a la primera línia de la literatura mundial, convertint-se en el màxim representant d'aquesta durant els anys 60.

L'any 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura. El seu discurs d'acceptació, “La soledad de América Latina”, va ser una declaració per trencar amb la visió estereotipada que tenien els europeus sobre l'Amèrica Llatina i va corroborar el compromís social dels autors del continent amb la seva terra.

Darrers anys

Finalment, el 2002 va presentar la primera part de les seves memòries, Viure per explicar-ho, i va morir el 2014 a Mèxic.

L'estil inconfusible de 'Gabo'

L'estil de García Márquez, tant en la seva ficció com en el seu periodisme, es caracteritza per diversos trets distintius:

• Reportatges corals: Presenta una gran diversitat de protagonistes, no només un de central.
• Construccions de tipus mosaic: La història es construeix a partir de l'aparició de diferents punts de vista.
• El tràgic en el quotidià: Mostra tragèdies amagades en la quotidianitat, on la desgràcia pot trobar-se en la cosa més absurda.
• Nou Periodisme: Desenvolupa un estil periodístic a mig camí de la interpretació, emmarcat en el Nou Periodisme, tot i no haver rebut influència directa de Truman Capote.
• Importància dels inicis: Concedeix una gran rellevància al primer paràgraf, que ha d'atraure immediatament el lector.
• Elements de ficció: Utilitza elements propis del Nou Periodisme, com la invenció de detalls i la novel·lització de la història.
• Tècnica de l'iceberg: Els seus treballs estan molt documentats, però aquesta investigació no és explícita en el text.