Futbol: Regles, Història i Tècniques

Antecedents històrics

El futbol neix a mitjans del segle XIX a Gran Bretanya. Ja antigament existien jocs on es perseguia una pilota que es podia colpejar amb els peus, però s’assemblava més al rugbi que no pas al futbol i eren jocs molt violents.

El futbol i el rugbi neixen alhora essent un mateix joc. En evolucionar aquest joc inicial apareixen 2 corrents: els que volen donar protagonisme a les mans (rugbi) i els que prefereixen els peus (futbol). El primer reglament que es coneix data del 1846 al Trinity College de Cambridge i ja es diferencia clarament del rugbi per no poder jugar amb les mans (excepte el porter). Les normes han canviat molt amb els anys, de fet, inicialment jugaven 15 contra 15.

Definició i objectiu del joc

El futbol és un esport col·lectiu en què s'enfronten dos equips d'11 jugadors amb l'objectiu de fer més gols que l'equip contrari utilitzant totes les parts del cos excepte els braços (excepte el porter).

Terreny de joc

Regles del joc

• L’equip el formen un màxim d'11 jugadors més els suplents.
• Es juguen 2 parts de 45 minuts amb 15 minuts de descans a temps corregut.
• No es penalitza ni el camp enrere ni el joc passiu, però sí la cessió al porter: El porter no pot rebre una passada voluntària dels seus companys amb els peus, però sí amb la resta del cos.
• Durant el partit es poden fer 3 canvis de jugadors (regla que pot modificar-se en funció de la competició).
• No es pot tocar la pilota amb les mans excepte el porter dins de l’àrea.
• Si es produeix una d’aquestes faltes es sanciona amb lliure directe o penal si es produeix dins l’àrea:

• Donar o intentar donar un cop de peu.
• Fer la traveta o intentar-ho.
• Saltar damunt l’adversari.
• Carregar perillosament o per darrere.
• Copejar l’adversari.
• Subjectar.
• Empentar.
• Tocar la pilota amb la mà o el braç.

Això és lògic

• Si es produeix una de les següents serà lliure indirecte:

• Carregar sense la pilota en joc.
• Joc perillós.
• Agafar el porter.

• A les faltes, si es demana, hi ha un mínim de distància dels defensors de 9,15 metres.
• Un jugador es troba en situació de fora de joc si està més a prop de la línia de meta contrària que la pilota, excepte:

• Que sigui a la seva meitat de terreny.
• Que en el moment de la passada no estigui més a prop de la línia de meta contrària que dos dels seus adversaris.
• Que rebi la pilota directament d’una sacada de córner o de banda.

• Si l’últim defensor fa una falta sobre un jugador que porta la pilota i així desbarata una ocasió manifesta de gol, pot ser expulsat amb targeta vermella directa.

Faltes de conducta

• Targeta groga: el jugador continua jugant (per protestar, baralla lleu, falta en joc lleu)
• Targeta vermella: per acumulació de 2 targetes grogues o directa (per faltar al respecte de l’àrbitre, falta a l’últim jugador atacant, baralla greu o falta molt greu amb perillositat o intenció de fer mal)

Principals elements tècnics

• El control: acció de rebre una pilota i portar-la a terra per poder jugar-la.
• La passada: dirigir la pilota a un company.
• El llançament: xut a porteria amb intenció de fer gol.
• El driblatge / regat: superar un adversari amb la pilota controlada.
• La conducció: corre amb la pilota als peus.
• El joc de cap: contactar la pilota amb el cap.

Curses d’orientació en el medi natural

Què és orientar-se?

Segons el diccionari, orientar-se és reconèixer la situació del Nord i, per tant, dels altres punts cardinals.

Però podem considerar que també ho és qualsevol forma de desplaçament que requereixi prendre contínuament punts de referència i saber situar-se respecte a aquests.

Què és una cursa d’orientació?

Les curses d’orientació són competicions atlètiques de camp a través, contra rellotge i sense itinerari prefixat, però amb l’obligació de passar per uns controls assenyalats en un mapa.

Sobre el terreny, els diferents controls venen assenyalats amb balises de color taronja i blanc que portaran una lletra o número que la identifiquen. El participant verifica el seu pas pels controls amb la pinça marcadora.

I al final del recorregut es verifica la seva targeta de control.

De manera que el guanyador de la cursa és aquell que triga menys temps i que tingui la targeta de control emplenada correctament.

Per tant, en l’orientació cal primer pensar, i després córrer. A més, és millor caminar en la direcció correcta que córrer en la incorrecta.

Per a practicar l’orientació només necessites un mapa, ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d’experts.

La lectura d’un mapa d’orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins, vegetació... Amb pràctica seràs capaç d’anar pel bosc, travessar la muntanya i saber sempre on et trobes.