Fuster i Mira: Dos Assagistes Clau del Segle XX

Joan Fuster: Un Referent de l'Assaig al Segle XX

Joan Fuster és considerat l'assagista més important i modern de la literatura del segle XX, no només al País Valencià, sinó també a Catalunya. Autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica, les seves reflexions se centren en l'ésser humà, fent reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de Fuster són assajos en miniatura. A El descrèdit de la realitat (1955), ja mostra una amplitud temàtica, un estil incisiu i uns adjectius hàbils i precisos. Altres obres com Indagacions finals, Judicis finals i Sagitari responen a un humanisme clàssic i ètic, amb una gran influència dels moralistes i racionalistes francesos com Montaigne.

Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana, i planteja temes que van des de la política fins a la literatura. Publica treballs erudits sobre literatura, com Antologia poètica, i nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, com Un país sense política. L'extensió de la seva obra ha superat l'àmbit literari i s'ha projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Va ser una figura molt representativa de la cultura del país.

Joan Francesc Mira: Hereu de l'Assagisme Fusterià

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió és, en les seves mans, un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu. Els coneixements antropològics de l'autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

La Identitat Com a Eix Central de l'Obra de Mira

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític.

És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seves virtuts però també de les seves mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital, per la lectura i per la seva dedicació a l'escriptura. Els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seva forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.