Fundamentos del Conocimiento y Crítica de la Alienación: Kant y Marx

Gir Copernicà i Revolució Epistemològica (Kant)

Kant va més enllà del racionalisme i l’empirisme. L'existència dels «**judicis sintètics a priori**» suposa crear una unitat especial de la **raó** i l'**experiència**. En tot coneixement, cal distingir dos components:

1. Un component **transcendental**, que és anterior a tota experiència i, per tant, la transcendeix i és **universal i necessari**.
2. Un component **empíric**, que suposa tenir en compte l'experiència i que depèn de circumstàncies particulars.

Segons Kant, el coneixement vàlid s'aconseguirà quan es donin únicament dos elements: la **realitat** que es presenta en l'experiència i les **regles** que el subjecte posa per ordenar el material desordenat de les experiències sensibles.

Kant afirma que la base dels «judicis sintètics a priori» es troba en la combinació entre **allò donat** (l'experiència) i **allò posat** (les regles del subjecte). Aquest és el fonament del coneixement vàlid.

De la mateixa manera que Copèrnic havia plantejat que la Terra girava al voltant del Sol, és necessari admetre que el coneixement vàlid NO té el centre en la realitat exterior que captem per l'experiència, sinó que el té en el **subjecte** que posa determinades regles i conceptes de manera **transcendental i a priori**. Aquesta és la **Revolució Copernicana** de Kant.

La Alienación Humana en Marx

Marx denuncia la filosofia de Hegel perquè les seves especulacions es queden en la simple teoria. Els hegelianes comprenen el que ha ocorregut en la història i ho situen en una lògica que es presenta com a necessari i racional. Ell condemna aquesta insensibilitat cap a l'**home real**. El filòsof no pot ni ha de romandre passiu.

Aquest és el sentit de la famosa Tesi XI sobre Feuerbach:

«Los filósofos no han hecho más que interpretar de diversos modos el mundo, pero de lo que se trata es de **transformarlo**».

Es tracta de transformar el món perquè la realitat present és **injusta**, ja que no concorda amb la màxima hegeliana que afirma que «tot allò real és racional». Les condicions de la majoria dels homes suposen un **estranyament** de la naturalesa humana.

La **societat capitalista burgesa** aliena al treballador, el tracta com un objecte més i propugna l'acció per acabar amb l'**alienació** del ser humà. Marx identifica diverses formes d'alienació:

1. Una filosofia còmplice de la injustícia: la **alienació filosòfica**.
2. Una metafísica religiosa al servei del poder: la **alienació religiosa**.
3. Una instrumentalització interessada de les lleis i la política: la **alienació jurídico-política**.
4. Un sistema econòmic que sanciona la desigualtat humana: la **alienació socioeconòmica**.

De totes les alienacions que pateix el ser humà, la més determinant és la **socioeconòmica**.

La Pèrdua de l'Essència Humana del Treballador

El **treballador assalariat** perd l'essència humana degut a que:

• La seva activitat es considera una **mercaderia** més.
• Allò que produeix el fa més pobre i enriqueix a l'empresari.
• La seva forma de treballar deixa de ser creativa, tornant-se esclavitzant i deshumanitzadora.
• Es converteix en un ser totalment dependent del seu treball.