Fundacions Romanes: Bàrcino (Barcelona) i Emèrita (Mèrida)

Bàrcino: Fundació Romana de Barcelona

Orígens i Context

La fundació de Barcelona es va produir com una colònia de dret romà. Bàrcino va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 10 aC, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la Península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

Urbanisme i Muralles

L'extensió de la colònia estava delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes. S'hi va respectar l'estructura habitual de les fundacions romanes: el seu recinte era rectangular, tot i que amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus.

Edificis Principals i Infraestructures

Al fòrum s'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del segle I aC i probablement dedicat al culte imperial. No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles (com teatre o amfiteatre). Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat; un provenia de Collserola i l'altre del Besòs.

Evolució Posterior

De totes les restes romanes conservades a Barcelona, sens dubte les més impressionants són les muralles. La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV dC. La nova fortificació i la seva situació estratègica van donar a Barcelona un paper més important en el període final de l'antiguitat.

Emèrita Augusta: Capital de Lusitània (Mèrida)

Fundació i Importància

Entorn de l'any 25 aC, August va fundar la colònia d'Emèrita amb l'objectiu principal d'assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. La seva ubicació és una vall que la convertia en el nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. Des de finals del segle III i durant el segle IV, la ciutat experimenta un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià.

Desenvolupament Urbà Tardà

Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals. La ciutat disposava de dos fòrums: del principal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana; del fòrum provincial romanen la porta que el comunicava amb l'altre i restes del temple.

Edificis d'Espectacles

El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mèrida; va ser inaugurat el 15 aC i reformat en diverses ocasions. L'amfiteatre va ser inaugurat l'any 8 aC i és de dimensions considerables, encara que està construït amb materials pobres. El circ va ser construït al segle I dC, fora muralla, al fons d'una vall; el pendent d'aquesta s'aprofita per recolzar un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors.

Infraestructures i Trama Urbana

La trama urbana formava la retícula pròpia de les fundacions romanes, a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. Un altre aspecte molt destacat són les infraestructures hidràuliques que es troben a l'interior i als voltants de la ciutat; dos dels aqüeductes prendrien l'aigua dels embassaments propers a Proserpina i de Cornalvo.