La fundació de Roma: Ròmul i Rem i els orígens

Roma es va fundar el 21 d’abril de l’any 753 aC. Hi ha una llegenda que explica que el príncep troià Eneas i els seus homes es van unir amb la tribu dels llatins i van fundar les ciutats de Lavinium i Alba Longa.

Ròmul i Rem

A Alba Longa van governar diversos reis. Un d’ells, Numítor, va ser destronat pel seu germà, que va obligar la filla de Numítor, Rea Silvia, a convertir-se en sacerdotessa vestal, cosa que l’obligava a romandre verge. Rea Silvia no va acceptar la situació i, passat un temps, va tenir dos bessons que van ser anomenats Ròmul i Rem. La van castigar i empresonar, i els bessons van ser abandonats al riu Tíber, malgrat que ella va declarar que eren fills del déu Mart. Una lloba els va recollir i els va alletar com si fossin els seus cadells.

Amulius ignorava que els seus bessons havien sobreviscut; però aquests van créixer i es van convertir en joves robustos. Quan van saber el seu origen, van unir les seves forces per acabar amb el seu odiat oncle i restituir el seu avi Numítor en el tron.

La fundació de la ciutat

Confiant en la seva sort i en el seu origen sobrenatural, Ròmul i Rem van decidir fundar una nova ciutat. Ròmul va pujar al turó del Palatí i Rem al del Aventí per esperar una senyal dels déus. Sis voltors van sobrevolar el turó de Rem, mentre que dotze en van sobrevolar el de Ròmul; l’escollit va ser Ròmul, que va delimitar el terreny i va traçar l’origen de la Roma quadrada.

Mort de Rem

Rem, enfadat per la derrota, es va atrevir a saltar per sobre del perímetre marcat ritualment pel seu germà mentre es burlava d’ell perquè li resultava fàcil saltar els murs d’aquella ciutat. Ròmul el va castigar, ferint-lo fins a la mort.

El rapte de les sabines

Ròmul va declarar que Roma acolliria tothom. Com que no va poder establir aliances amb els pobles veïns, va celebrar uns jocs esportius amb la intenció d’apoderar-se de les dones d’una tribu veïna mentre aquestes observaven els jocs. Va haver-hi una guerra per això; al final, es van unir sota lleis comunes i van establir una monarquia doble.

Ròmul i la Roma primitiva

• Desenvolupament de l'estructura social
• Va dividir els ciutadans en dos grans grups: els patricis, amb funcions religioses i que ocupaven càrrecs públics, i els plebeus, dedicats a cultivar la terra i a criar bestiar. Els plebeus sovint havien d’escollir un patró que els oferís protecció.
• Organització política: el rei va dividir els primers habitants de Roma en tribus —ramneses, titieses i luceres— i en trenta curies o divisions administratives. A més, va crear un senat de cent membres (tres senadors per curia) i un magistrat amb funcions executives; el seu paper principal es limitava a votar les propostes del monarca, mentre que aquest jutjava els casos més greus.

Evidències històriques

• Restes arqueològiques del segle VII aC a la corona de Roma.
• Mont Palatí: restes més antigues de poblament a la zona.
• Segle VII aC: set turons propers al riu Tíber que oferien protecció davant les freqüents invasions.